John Ireland (actor)

actor canadenc

John Benjamin Ireland (Vancouver, Columbia britànica, 30 de gener de 1914 - Santa Barbara, Califòrnia, 21 de març de 1992) va ser un actor de cinema estatunidenc d'origen canadenc.[1] És recordat com a personatge malvat habitual de pel·lícules de l'oest, si bé els seus papers més recordats van ser el periodista d'All the King's Men, pel qual va ser candidat al Premi Oscar, i el de Criso en la pel·lícula de Stanley Kubrick Espartac. Una estrella del Passeig de la Fama de Hollywood porta el nom de John Ireland.

Plantilla:Infotaula personaJohn Ireland

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 gener 1914 Modifica el valor a Wikidata
Vancouver (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 1992 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Santa Barbara (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortleucèmia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, actor de televisió, actor de teatre, guionista, muntador, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1938 Modifica el valor a Wikidata - 1992 Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJoanne Dru (1949–1957) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0409869 Allocine: 1676 Allmovie: p95497 TCM: 1056609 TV.com: people/john-ireland IBDB: 46232 TMDB.org: 14502
Find a Grave: 5895392 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Encara que Ireland va néixer al Canadà, aviat es va traslladar a viure a Nova York; allà va començar la seva carrera d'actor amb petits papers en teatres de Broadway. El 1945, debuta al cinema amb la pel·lícula bèl·lica Un passeig sota el sol del director Lewis Milestone i amb Dana Andrews com a protagonista. La dècada dels 40 és una etapa d'aprenentatge per a ell, tot i que ja té papers importants que el fan conegut entre el públic. Títol important d'aquesta època és Passió dels forts de John Ford, i el 1947 protagonitza el seu primer llargmetratge, Railroaded!, una pel·lícula de cinema negre dirigida per Anthony Mann. L'any següent, després d'intervenir en diverses pel·lícules, protagonitza Open secret de John Reinhardt, encara que la cinta més important en la qual treballa és Rio Rojo de Howard Hawks, en què es fa amb actors de la categoria de John Wayne o Montgomery Clift; a més, coneix Joanne Dru, la bella actriu que es convertiria en la seva esposa. En aquell mateix 1948, treballa en la superproducció Joana d'Arc de Victor Fleming, amb Ingrid Bergman i José Ferrer com a protagonistes.

Ireland va continuar protagonitzant pel·lícules, però les seves millors interpretacions i les més recordades són papers secundaris. El 1949, El polític, pel·lícula dirigida per Robert Rossen, va guanyar l'Óscar a la millor pel·lícula, i en què Ireland tornava a treballar amb la seva esposa. Altres papers seus recordats d'aquesta època són els de malvats en westerns com La vall de la venjança, de Richard Thorpe, Els Doolins d'Oklahoma, o Little Big Horn. El 1957, treballa en Duel de titans de John Sturges, donant vida a Johnny Ringo, que donava la rèplica a un Doc Holliday interpretat per Kirk Douglas.

Des de mitjans dels cinquanta, John Ireland reparteix el seu treball entre el cinema i la televisió. Així, apareixerà en moltes sèries d'èxit com Gunsmoke, Alfred Hitchkock presents, Missió impossible, El planeta dels simis, Santa Bàrbara, entre d'altres.

A més, en els seixanta, va emigrar a Europa per participar en coproduccions italianes i espanyoles, especialment del gènere Spaguetti western. De la seva etapa madura, les seves dues interpretacions més recordades són com a Criso en Espàrtac de Stanley Kubrick i com el sergent Harry de 55 dies a Pequín de Nicholas Ray, ambdues rodades a Espanya. Va participar també en la superproducció La caiguda de l'Imperi romà, al costat d'estrelles com Sophia Loren i James Mason. Ja en els anys 70, va participar en Objectiu: matar, thriller amb Lee Van Cleef i l'espanyola Carmen Cervera, després famosa com a col·leccionista d'art.

Ireland va continuar treballant fins al 1992, en què va morir a causa d'una leucèmia. El seu últim paper seria de rei Artur en Waxwork II: Perdut en el temps d'Anthony Hickox.

Filmografia

modifica

Filmografia:[2][3]

Any Títol Paper Notes
1945 Una passejada al sol (A Walk in the Sun) Pfc. Windy Craven
1946 Behind Green Lights Detectiu Engelhofer
1946 It Shouldn't Happen to a Dog Benny Smith
1946 My Darling Clementine Billy Clanton
1947 Railroaded! Duke Martin
1947 The Gangster Frank Karty
1948 I Love Trouble Reno
1948 Open Secret Paul Lester
1948 Raw Deal Fantail
1948 Riu Vermell (Red River) Cherry Valance
1948 Joan of Arc Jean de la Boussac, St. Severe
1949 All the King's Men Jack Burden Nominació per Ireland, premi Oscar a la millor pel·lícula
1949 Shot Jesse James Bob Ford
1949 Anna Lucasta Danny Johnson
1950 The Return of Jesse James Johnny Callum
1951 Vengeance Valley Hub Fasken
1951 The Basketball Fix Pete Ferreday
1951 The Scarf John Howard Barrington
1951 Batalla de Little Big Horn (Little Big Horn) Tinent John Haywood
1952 The Bushwackers Jefferson Waring
1953 Hannah Lee: An American Primitive Marshal Sam Rochelle
1954 The Good Die Young Eddie Blaine
1954 Southwest Passage Clint
1955 L'abella reina (Queen Bee) Judd Prentiss
1955 The Fast and the Furious Frank Webster També codirector
1955 The Glass Cage Pel Pelham
1955 Hell's Horizon Capità John Merrill
1957 Gunfight at the O.K. Corral Johnny Ringo
1958 Party Girl Louis Canetto
1960 Espàrtac (Spartacus) Crixus
1960 Faces in the Dark Max Hammond
1961 Wild in the Country Phil Macy
1961 Return of a Stranger Ray Reed
1963 55 dies a Pequín (55 Days at Peking) Sergent Harry
1964 The Fall of the Roman Empire Ballomar
1965 Jugant amb la mort (I Saw What You Did) Steve Marek
1967 Fort Utah Tom Horn
1967 Hate for Hate James Arthur Cooper
1968 Villa Rides Client d'una barberia
1968 Trusting Is Good... Shooting Is Better El coronel
1969 Una sull'altra Inspector Wald
1969 Carnal Circuit Walter Salinger
1970 The Adventurers Mr. James Hadley
1972 Escape to the Sun Jacob Kagan
1972 Northeast of Seoul Flanagan
1974 The Phantom of Hollywood Lloctinent Gifford
1974 Welcome to Arrow Beach Xèrif Duke Bingham
1974 The House of Seven Corpses Eric Hartman
1975 Adéu, nena (Farewell, My Lovely) Detectiu tinent Nulty
1976 The Swiss Conspiracy Dwight McGowan
1976 Saló Kitty (Salon Kitty) Cliff
1976 Sex Diary Milton
1977 Satan's Cheerleaders Xèrif
1977 Ransom (aka Assault on Paradise) Cap Haliburton
1978 Tomorrow Never Comes Capità
1979 On the Air Live with Capità Midnight Agent Pierson
1979 Guyana: Cult of the Damned Dave Cole
1979 H. G. Wells' The Shape of Things to Come Senador Smedley
1981 Íncube (Incubus) Hank Walden
1981 Bordello Jutge
1985 El dia d'en Martin (Martin's Day) Brewer
1985 Treasure of the Amazon Capellà
1986 Thunder Run George Adama
1987 Terror Night Lance Hayward
1988 El missatger de la mort (Messenger of Death) Zenas Beecham
1989 Sundown: The Vampire in Retreat Ethan Jefferson
1990 The Graveyard Story Dr. McGregor
1992 Waxwork II: Lost in Time Rei Arthur

Referències

modifica
  1. «Biografia de John Ireland». The New York Times.
  2. «Filmografia de John Ireland». The New York Times.
  3. «John Ireland, premis». The New York Times.