John Leslie
John Leslie (Largo, 10 d'abril de 1766 - Largo, 3 de novembre de 1832) fou un físic i matemàtic escocès. Fill d'un fuster i ebenista de Fife, Leslie va estudiar a les universitats de St Andrews i Edimburg,[1] sota els professors Nicolas Vilant i John West a la primera i John Playfair a la segona.[2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 abril 1766  Largo (Regne de la Gran Bretanya) | ||
| Mort | 3 novembre 1832 (66 anys) Largo (Escòcia) | ||
| Sepultura | Església parroquial de Largo 56° 13′ 14″ N, 2° 55′ 52″ O / 56.22044°N,2.93111°O | ||
| Residència | Escòcia | ||
| Formació | Universitat d'Edimburg (1785–1787) Universitat de St Andrews (1779–1785) | ||
| Director de tesi | John Playfair | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | lingüista, professor d'universitat, meteoròleg, traductor, matemàtic, físic, naturalista | ||
| Ocupador | Universitat d'Edimburg (1805–1832) Família Darwin-Wesgwood (1790–1792) Família Randolph de Virginia (1788–1789) | ||
| Professors | John Playfair i John West | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Premis | |||
| |||
 | |||
_by_Ambroise_Tardieu.jpg)
Durant uns anys va fer de tutor privat de famílies aristocràtiques com els Randolph o els Wedgwood, havent-se de desplaçar, fins i tot, a Virginia (Estats Units).[3]
El 1804 va publicar An experimental inquiry into the Nature and Propagation of Head, llibre pel que va ser considerat un seguidor de David Hume. Malgrat això i les acusacions d'ateisme, l'any següent va aconseguir, de forma molt controvertida, la càtedra de matemàtiques de la universitat d'Edimburg.[1] En aquesta universitat va ser professor de Thomas Carlyle a qui inspiraria els seus mètodes pedagògics.
El 1819, en morir Playfair, va passar a ocupar la càtedra de filosofia natural. Durant els seus anys a Edimburg va ser un exponent notable del mètode de Laplace i Joseph Louis Lagrange (poc conegut a la Gran Bretanya), aplicant-lo a tota mena de problemes físics com la forma de la Terra, la geodèsia, la refracció atmosfèrica, les propietats termodinàmiques, etc.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Jessop, 2004, p. 279.
- ↑ Craik, 2000, p. 134.
- ↑ Craik, 2000, p. 134-135.
- ↑ Craik, 2000, p. 136.
Bibliografia
modifica- Craik, Alex D.D. «Geometry versus Analysis in Early 19th-Century Scotland: John Leslie, William Wallace, and Thomas Carlyle» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 27, Num. 2, 2000, pàg. 133-163. DOI: 10.1006/hmat.1999.2264. ISSN: 0315-0860.
- Jessop, Ralph. «Leslie, John». A: Mark Cumming (ed.). The Carlyle Encyclopedia (en anglès). Rosemont Publishimg and Printing Co., 2004, p. 279. ISBN 0-8386-3792-2.
Enllaços externs
modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Leslie» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Olson, Richard G. «Leslie, John» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 gener 2016].
- «Sir John Leslie. Scottish physicist and mathematician» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 24 gener 2016].
- Morrell, Jack. «Leslie, Sir John» (en anglès). Oxford Encyclopedia of National Biography. [Consulta: 15 març 2025].