John Playfair fou un científic escocès del segle xviii, germà de William Playfair.

Plantilla:Infotaula personaJohn Playfair

Gravat per J. Thomson (1819)
Biografia
Naixement10 març 1748 Modifica el valor a Wikidata
Dundee (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 1819 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Burntisland (Escòcia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOld Calton Burial Ground 55° 57′ 13″ N, 3° 11′ 09″ O / 55.9536°N,3.1859°O / 55.9536; -3.1859
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de St Andrews
Es coneix perAxioma de Playfair
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
Física
Geologia
OrganitzacióUniversitat d'Edimburg
Royal Society of Edinburgh
Membre de
AlumnesJohn Leslie Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
Família
GermansJames Playfair
William Playfair Modifica el valor a Wikidata
Premis

Era el fill gran del reverend James Playfair, rector de la localitat de Benvie i els seus germans més petits van ser els futurs economista William Playfair i arquitecte James Playfair.

El 1762, amb catorze anys, va ingressar a la universitat de St Andrews amb la intenció de convertir-se en reverend, però també es va interessar per les matemàtiques i va prendre classes de física.[1] El 1766, amb només divuit anys, es va presentar a l'oposició de la càtedra de matemàtiques del Marischal College (Universitat d'Aberdeen) que va ser guanyada per William Trail.[2]

El 1769 es va graduar a St Andrews i, a partir d'aquesta data i fins a la mort del seu pare (1772), va restar la major part del temps a Edimburg, mentre continuava provant d'obtenir alguna plaça acadèmica sense èxit. A la mort del seu pare va ser nomenat rector de la seva parròquia, càrrec que va mantenir fins al 1782. Tot i així, no va abandonar els seus estudis científics i, fins i tot, el 1774 va participar amb Nevil Maskelyne en l'experiment de Schiehallion. A partir d'aleshores els va unir una forta amistat.[2] També va continuar publicant alguns articles als Philosophical Transactions de la Royal Society.

El 1782 va abandonar el ministeri per a convertir-se en el tutor dels fills de la rica família Ferguson de Raith.[2]

Finalment, el 1785, va obtenir una plaça de professor adjunt de matemàtiques a la universitat d'Edimburg, on va establir una sòlida reputació de bon professor, expositor clar i senzill i hàbil físic.[3] El 1805 va esdevenir professor titular de Física (Filosofia Natural) a la mateixa universitat.[4]

A partir de la mort del seu amic James Hutton el 1797, es va convertir en un ferm defensor de les teories geològiques d'aquest, procedint a un estudi sistemàtic de la seva obra de 1795, Teoria de la Terra.[5]

Va ser nomenat fellow de la Royal Society el 1807 i de la Royal Society of Edinburgh el 1783. L'any 1966 va donar nom a la playfairita, un mineral de la classe dels sulfurs.[6]

Les primeres obres de Playfair són de matemàtiques:

  • On the Arithmetic of impossible quantities (1779) on defensa la utilització dels nombres complexos argumentant que l'analogia geomètrica entre el cercle i l'esfera permet el ús dels imaginaris en les expressions de les seves funcions circulars del sinus i el cosinus (idea probablement derivada de la trigonometria de Lambert).[7]
  • Elements of Geometry (1795), una posada al dia del sis primers llibres dels Elements d'Euclides, utilitzant notació algebraica moderna i on exposa l'axioma de les paral·leles conegut avui com a axioma de Playfair (tot i que el seu enunciat es pot rastrejar fins a l'antiguitat, essent Procle, potser, el primer a enunciar-lo).[2]

Però les obres per les que és més conegut són les seves obres de Filosofia Natural (Física):

  • Outlines of Natural Philosophy (2 vols. 1812-1814) que són les seves classes de Física a la universitat d'Edimburg.
  • Illustration on the Huttonian Theory of the Earth (1802), en defensa de les teories actualistes i en el que va estar treballant fins a la seva mort en una segona edició que mai va arribar a ser publicada.[8]

Referències

modifica
  1. Guicciardini, pàgina 99.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 O'Connor & Robertson, McTutor History of Mathematics.
  3. Ackerberg-Hastings, pàgina 81.
  4. Challinor, Dictionary of Scientific Biography.
  5. Oakes pàgina 593.
  6. «Playfairite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2017].
  7. Guiccierdini, pàgina 100.
  8. Dean, pàgina 179.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica