James Ivory (matemàtic)

Matemàtic Escocès

James Ivory (1765-1842), fou un matemàtic escocès que va treballar en astronomia matemàtica i va obtenir la Medalla Copley i va ser nomenat fellow de la Royal Society. Les úniques obres publicades per James Ivory foren cinc articles als Philosophical Transactions, els seus articles per l'Encyclopædia Britannica i abundants col·laboracions al Philosophical Magazine. En tots ells treballa l'anàlisi matemàtica en la forma leibzniziana[1] i fa aportacions interessants en el camp de l'atracció dels esferoides, la capil·laritat, la refracció atmosfèrica i la forma de la Terra.[2]

Infotaula de personaJames Ivory
Biografia
Naixement17 febrer 1765 Modifica el valor a Wikidata
Dundee (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 1842 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Edimburg
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Dundee Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióRoyal Military College
Membre de
Influències
Família
ParesJames Ivory (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Jane Brown (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

James Ivory era fill d'un conegut fabricant de rellotges de Dundee (Escòcia). El 1779, amb només catorze anys, va ingressar a la universitat d'Edimburg per estudiar teologia amb intenció d'entrar a l'Església d'Escòcia i on va ser company d'estudis de John Leslie; tots dos van rebre classes de John West,[3] assistent en aquella època de Nicolas Vilant, i això els va fer interessar en les matemàtiques. Després de graduar-se el 1783, tots dos es van traslladar a Edimburg per seguir classes en la seva universitat, de John Playfair i Dugald Stewart.[4]

Va retornar al sei lloca natal, Dundee, per donar classes de matemàtiques a l'institut local, però aviat va començar un negoci de filats de lli a Douglastown (Fofarshire, avui Angus). Aquesta activitat li deixava prou temps lliure per estudiar les obres de Joseph Louis Lagrange i Laplace, convertint-se en pocs anys en un dels millors especialistes britànics en el nou càlcul continental i les seves aplicacions a la física i l'astronomia.[5]

El 1804, en fer fallida l'empresa de filats, va aconseguir ser nomenat professor de matemàtiques de l'Escola Militar Reial de Great Marlow, on va ser col·lega del també escocès William Wallace.[6]

El 1816 el seu estat de salut va sofrir un daltabaix, probablement maníac-depressiu,[7] que l va obligar a deixar l'escola poc després. Els darrers anys de la seva vida els va passar a Londres, escrivint articles per l'Encyclopaedia Britannica, els ingressos dels quals van ser el seu únic mitjà de subsistència.[8]

Referències modifica

  1. Kraik, pàgina 241.
  2. Kraik, pàgina 231.
  3. Guicciardini, pàgina 103.
  4. Kraik, pàgina 224.
  5. Kraik, pàgina 225.
  6. Kraik, pàgina 227.
  7. Kraik, pàgina 229.
  8. Kraik, pàgina 230.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «James Ivory (matemàtic)» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.