James Ivory (matemàtic)
James Ivory (1765-1842), fou un matemàtic escocès que va treballar en astronomia matemàtica i va obtenir la Medalla Copley i va ser nomenat fellow de la Royal Society. Les úniques obres publicades per James Ivory foren cinc articles als Philosophical Transactions, els seus articles per l'Encyclopædia Britannica i abundants col·laboracions al Philosophical Magazine. En tots ells treballa l'anàlisi matemàtica en la forma leibzniziana[1] i fa aportacions interessants en el camp de l'atracció dels esferoides, la capil·laritat, la refracció atmosfèrica i la forma de la Terra.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 febrer 1765  Dundee (Escòcia) |
| Mort | 21 setembre 1842 (77 anys) Londres |
| Formació | Universitat d'Edimburg |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Lloc de treball | Dundee |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Royal Military College |
| Membre de | |
| Influències | |
| Família | |
| Pares | James Ivory i Jane Brown |
| Premis | |
James Ivory era fill d'un conegut fabricant de rellotges de Dundee (Escòcia). El 1779, amb només catorze anys, va ingressar a la universitat d'Edimburg per estudiar teologia amb intenció d'entrar a l'Església d'Escòcia i on va ser company d'estudis de John Leslie; tots dos van rebre classes de John West,[3] assistent en aquella època de Nicolas Vilant, i això els va fer interessar en les matemàtiques. Després de graduar-se el 1783, tots dos es van traslladar a Edimburg per seguir classes en la seva universitat, de John Playfair i Dugald Stewart.[4]
Va retornar al sei lloca natal, Dundee, per donar classes de matemàtiques a l'institut local, però aviat va començar un negoci de filats de lli a Douglastown (Fofarshire, avui Angus). Aquesta activitat li deixava prou temps lliure per estudiar les obres de Joseph Louis Lagrange i Laplace, convertint-se en pocs anys en un dels millors especialistes britànics en el nou càlcul continental i les seves aplicacions a la física i l'astronomia.[5]
El 1804, en fer fallida l'empresa de filats, va aconseguir ser nomenat professor de matemàtiques de l'Escola Militar Reial de Great Marlow, on va ser col·lega del també escocès William Wallace.[6]
El 1816 el seu estat de salut va sofrir un daltabaix, probablement maníac-depressiu,[7] que l va obligar a deixar l'escola poc després. Els darrers anys de la seva vida els va passar a Londres, escrivint articles per l'Encyclopaedia Britannica, els ingressos dels quals van ser el seu únic mitjà de subsistència.[8]
Referències
modificaBibliografia
modifica- Guicciardini, Niccoló. The Development of Newtonian Calculus in Britain, 1700-1800 (en anglès). Cambridge University Press, 1989. ISBN 0-521-36466-3.
- Kraik, Alex D.D. «James Ivory, F.R.S., mathematician: "The most unlucky person that ever existed"» (en anglès). Notes and Records. Royal Society of London, Vol. 54, Num. 2, 2000, pàg. 223-247. DOI: 10.1098/rsnr.2000.0109. ISSN: 1743-0178.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «James Ivory (matemàtic)» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.