Obre el menú principal

John Bordley Rawls (Baltimore, 21 de febrer de 1921 - Lexington, 24 de novembre de 2002) fou un filòsof polític i moral estatunidenc, un dels més rellevants de la segona meitat del segle XX.[1]

Infotaula de personaJohn Rawls
Biografia
Naixement 21 febrer 1921
Baltimore
Mort 24 novembre 2002 (81 anys)
Lexington
Lloc d'enterrament Cementiri del Mount Auburn
Religió Agnosticisme
Educació Universitat de Princeton
Kent School Tradueix
Activitat
Ocupació Filòsof, pedagog, professor d'universitat i politòleg
Ocupador Universitat de Princeton
Institut de Tecnologia de Massachusetts
Universitat Harvard
Universitat Cornell
Influències
Conflicte Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Thomas Nagel
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

CronologiaModifica

Entre 1939 i 1942, del 1943 al 1945 lluità a la guerra del Pacífic, i de 1946 a 1950 fou estudiant de doctorat a la Universitat de Princeton. En 1949 es casa amb Margaret Warfield Fox (amb qui tindrà quatre fills), en 1952 i 1953 cursà la Beca Fulbright per al Christchurch College, de la Universitat d'Oxford. Fou professor a la Universitat de Cornell, Harvard, el MIT (Massachusetts Institute of Technology), i Stanford.

La concepció de la justícia rawlsianaModifica

Efectivament, la importància de Rawls està indestriablement lligada a la publicació, l'any 1971, d'Una teoria de la justícia i a la concepció de la justícia com a equitat que hi defensà (l'obra tindrà un èxit extraordinari: se n'han venut més de 220.000 exemplars en anglès només, i ha estat traduït a més de 22 llengües). La majoria de publicacions posteriors a 1971, especialment el llibre El liberalisme polític de 1993, van ser en el fons intents de perfeccionar i resoldre les incoherències d'aquesta concepció.

La concepció de la justícia que proposà Rawls tenia bàsicament dos objectius: oferir una explicació convincent dels drets i les llibertats bàsiques, i defensar l'ideal de la igualtat democràtica. Aquests objectius són satisfets amb la derivació i justificació mitjançant una metodologia contractualista -inspirada inicialment en teories econòmiques innovadores com ara la teoria de la decisió i la teoria de jocs- de dos principis de justícia. El primer principi sosté que les institucions polítiques han de garantir que tots els ciutadans tinguin els mateixos drets i llibertats bàsiques. Això significa que el dret a una aplicació de la llei igual per a tothom, el dret a la vida i a la integritat física, la llibertat de pensament, de consciència, de participació política, d'associació, etc., són drets i llibertats innegociables de l'individu. És a dir, no es poden bescanviar per tal d'assolir altres fins com ara augmentar el benestar social o fer contenta la majoria. La defensa a fons de les llibertats i els drets fonamentals de l'individu fan de Rawls un pensador eminentment liberal, enemic dels autoritarismes i dels abusos de les "raons d'Estat".

Tanmateix, el que donà realment fama a Rawls i el que el fa mereixedor d'ocupar un lloc prominent en la història de la filosofia política contemporània és la gran preocupació que demostrà per les desigualtats que existeixen entre rics i pobres en les societats modernes. En aquest sentit, la seva proposta adquirí un caràcter igualitarista molt marcat, ja que exigeix anar molt més enllà del que habitualment ofereix l’Estat del Benestar. Les propostes teòriques sobre el tractament just de la desigualtat entre els ciutadans quedaren resumides en un “segon principi de justícia”. Aquest principi sosté, en primer lloc, que ja que els ciutadans són lliures i iguals solament es consideraran justes les desigualtats que resultin d'una igualtat d'oportunitats. La forma d'igualar oportunitats entre ciutadans consisteix bàsicament a oferir una cobertura pública igual per a tothom de tota una sèrie de serveis, com ara la sanitat i l'educació. En segon lloc, el principi manté que únicament s'acceptaran aquelles desigualtats socials que treballin en benefici de les classes més desafavorides. Dit d'una altra manera: el ric només pot mantenir el seu estatus si d'aquesta manera afavoreix els pobres; altrament, la desigualtat és injustificable. Per a implementar aquest principi sembla que Rawls pensava sobretot en l'establiment d'una fiscalitat sobre la renda de les persones de tipus progressiu. Tanmateix, Rawls no creia que es pogués determinar d'entrada quin tipus de règim econòmic -capitalista o socialista- respectaria més els dos principis de justícia. Segons ell, per resoldre aquest problema cal veure el context social i la situació històrica de cada societat.

A part dels juristes, els politòlegs i ideòlegs han llegit amb entusiasme i s'han inspirat sovint en la teoria rawlsiana.

A banda de “A Theory of Justice” (1971) i “Political Liberalism” (1993) Rawls va editar en vida encara tota una sèrie de llibres. El més rellevant de tots segurament és “The Law of Peoples” (1999), obra en la qual Rawls exposa les seves idees sobre justícia internacional i que avui dia està ocupant un part central dels debats sobre la matèria. Però també mereix molta atenció l'obra “Justice as Fairness: A Restatement” (2001). Aquest llibret consisteix bàsicament en els apunts que Rawls va fer servir durant anys per a explicar la seva pròpia teoria de la justícia als alumnes de la Universitat Harvard. A més a més d'aquests dos llibres, han aparegut tota una sèrie de llibres a partir de l'edició d'altres apunts de classe per part d'exalumnes de Rawls: Collected Papers (1999), Lectures on the History of Moral Philosophy (2000), Justice as Fairness: A Restatement (2001), i Lectures on the History of Political Philosophy (2007).


ReferènciesModifica

  1. Gordon, David (2008-07-28) Going Off the Rawls, The American Conservative

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica