Jonás Trueba

director de cinema espanyol

Jonás-Groucho Rodríguez Huete, conegut artísticament com a Jonás Trueba (Madrid, 30 de novembre de 1981)[1] és un guionista i director de cinema espanyol. En 2010 va presentar la seva primera pel·lícula com a director Todas las canciones hablan de mí.

Infotaula de personaJonás Trueba
Jonás Trueba en la presentación del programa de Madrid como invitada a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara de 2017.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 novembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema i guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat2000 Modifica el valor a Wikidata –
Família
ParesFernando Trueba Modifica el valor a Wikidata i Cristina Huete Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0343903 Allocine: 182843 Allmovie: p490389
Facebook: jonas.trueba.3 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut en Madrid el 30 de novembre de 1981, és fill de la productora Cristina Huete, filla de l'il·lustrador Manuel Huete Aguilar i del director de cinema Fernando Trueba, germà de l'escriptor i cineasta David Trueba..[2]

InicisModifica

Jonás Trueba va debutar com a director i coguionista l'any 2000 amb un primer curtmetratge, Cero en Conciencia. Per a aquest guió va comptar amb la col·laboració de Daniel Gascón, autor de la novel·la La edad del pavo. En 2001, Jonás Trueba col·laborà en el guió de la comèdia Más pena que gloria, del director Víctor García León. En 2006 va tornar a col·laborar amb García León, aquest cop amb el guió de la pel·lícula Vete de mí. Aquesta cinta, que va comptar amb actors com Juan Diego, Juan Diego Botto o Cristina Plazas, va tenir bon acolliment per part de la crítica espanyola.[3]

En 2009 col·laborà amb la pel·lícula El baile de la Victoria, de Fernando Trueba, sobre una obra d'Antonio Skármeta. La cinta, rodada a Xile i protagonitzada per l'actor argentí Ricardo Darín.

També és autor del migmetratge Miniaturas (2011), i d'alguns videoclips com La gran broma final, de Nacho Vegas, o Balada Baladí, d'El Hijo, Oda al amor efímero, de Tulsa o Arcadia en flor, de Rafael Berrio. Ha dirigit una obra de teatre, Pienso a menudo en ti (2007), i ha treballat com a editor de llibres de cinema. Col·labora en diversos mitjans de comunicació i escriu un bloc pel diari El Mundo anomenat El viento sopla donde quiere. La seva primera novel·la, Las ilusiones (Periférica editorial), està relacionada amb la cinta Los ilusos, el seu segon llargmetratge.[4]

DireccióModifica

Jonás Trueba, que es va iniciar en la direcció en 2010, ha escrit i dirigit quatre llargmetratges. La seva primera pel·lícula, Todas las canciones hablan de mí, rodada en 2010 i protagonitzada per Bárbara Lennie, la seva parella sentimental de llavors, va ser nominada al Goya al millor director novell. Es tracta d'un llargmetratge intimista escrit i dirigit per Jonás Trueba i coprotagonitzat per Oriol Vila.

La seva segona pel·lícula, Los ilusos, estrenada el 2013, i en la que treballa amb actors com Francesco Carril i Aura Garrido, és un film més fresc i generacional.[5]Es va distribuir al marge del circuit d'exhibició tradicional i va recórrer diversos festivals internacionals. Arran d'aquesta pel·lícula funda la seva pròpia productora, Los Ilusos Films SL., al costat de Javier Lafuente, per a continuar realitzant de manera independent els seus següents projectes.

La cinta Los exiliados románticos, la seva tercera pel·lícula, va ser estrenada el 2015.[6] Va comptar amb un pressupost d'uns 15.000 euros per a la producció.[7] En ella s'hi narra el viatge de tres amics que es retroben amb amors idíl·lics i efímers, un film que exalta l'amistat i el compromís.[8]Es va estrenar en una gira "Solo en cines de verano" abans d'arribar al circuit de sales comercials.

En 2016 va estrenar el film La reconquista, dins de la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastià. Protagonitzat per Francesco Carril, Itsaso Arana, Candela Recio, Pablo Hoyos y Aura Garrido.[9] El director torna sobre un paisatge madrileny, ara el que envolta la plaça de les Vistillas, plaça d'Espanya, final de Lavapiés. «Un Madrid un xic parisenc», segons la crítica,[10] que la va jutjar de manera positiva.[11]

L'agost de 2019 va estrenar la pel·lícula La virgen de agosto, en la que reivindicava la ciutat de Madrid a l'estiu. Una carta d'amor a una ciutat "poc postalera" i oberta al "imprevisible".[12]

Productor i novel·listaModifica

En 1992 va col·laborar amb petites tasques de producció en la pel·lícula Belle Epoque, dirigida per Fernando Trueba, i en 1996 va fer un petit paper en una altra cinta espanyola, La buena vida, dirigida pel seu oncle, David Trueba.

En 2013, Jonás Trueba va publicar la seva primera novel·la, Las ilusiones, un text breu publicat per la editorial Perifèrica. Narrada en primera persona, la novel·la va repassant moments, reflexions i records de l'autor que, a vegades, pertanyen a projectes de pel·lícules que no van ser, trossos trencats d'un procés creatiu en cerns o relats sobre cinema.[13]

ReconeixementsModifica

El 2016 va rebre el premi El Ojo Crítico de Cine de Radio Nacional de España.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Jonás Trueba, Premio 'El Ojo Crítico' de RNE de Cine
  2. Marta Ricart. «La escultura de Trueba». La Vanguardia, 21-09-2012.
  3. «Biografía de Jonás Trueba». Estamosrodando.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  4. «Jonás Trueba». Filmin.es. [Consulta: 30 novembre 2016].
  5. 'Los Ilusos' de Jonás Trueba, o el placer de hacer una película, e Blogdecine.com, consultat el 30/11/2016.
  6. Ficha de Los exiliados románticos, a Guiadelocio.com, consultada el 30/11/2016.
  7. «Un Trueba que tiene dos euros de presupuesto para vestuario». El País, 11-09-2015.
  8. «Jonás Trueba continúa la saga familiar convertido en uno de los jóvenes directores de cine del momento». Hola.com, 09-10-2015.
  9. Ficha de La reconquista, en la web Guiadelocio.com, consultada el 30/11/2016.
  10. Dos creadores en busca de un personaje, en el diario El País, 22/09/2016.
  11. Denuncia Stone y poetiza Jonás Trueba, por Carlos Boyero, en el diario El País, 22/09/2012.
  12. Jonás Trueba reivindica Madrid en 'La virgen de agosto', un homenaje a una ciudad "imprevisible" y "poco postalera", Europa Press, 12 d'agost de 2019
  13. Flor Gragera. «Jonás Trueba narra las ilusiones que no se recuerdan». El País, 06-06-2013.

Enllaços externsModifica