Jesús Maria Sahún i Castet

músic, mànager i escriptor català
(S'ha redirigit des de: Joni Sahún)

Jesús Maria Sahún i Castet (Sants, 1968) també conegut com Joni Sahún, Joni Destruye o Joni D, és un músic, mànager i escriptor català. És, des de 2004, editor del segell discogràfic independent Kasba Music.[1]

Infotaula de personaJesús Maria Sahún i Castet
Biografia
Naixement1968 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Sants (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaAnarquisme, antiautoritarisme i antimilitarisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, activista cultural, empresari, gerent, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKasba Music Modifica el valor a Wikidata
Influències

Twitter (X): JoniD14700776 Discogs: 1402779 Modifica el valor a Wikidata

Abans va ser músic de grups com Anti/Dogmatikss, Monstruación, Juanito Piquete y los Mataesquiroles i Pixamandúrries, mentre que paral·lelament editava fanzins anarcopunks com el memorable NDF, sigles de Niños drogados por Frank Sinatra.[2] El 1985, va ser el delegat sindical més jove de l'Estat espanyol quan treballava de missatger, amb 17 anys, per la Confederació Nacional del Treball. Va aconseguir que l'acomiadessin i amb la indemnització, als 18 anys, va muntar un taller de serigrafia. Del 1986 al 1996 va fer samarretes, i des del 1996 ha fet management.[3]

Biografia modifica

El seu primer contacte amb la música va ser a través del seu germà Ferran, després vingueren el concert de Ramones a Barcelona el 1980, en el marc de La Festa del Treball que organitzava el Partit Socialista Unificat de Catalunya, i el descobriment de Ràdio Pica, els fanzins musicals i el moviment punk.[4] Al cap de tres mesos, amb 14 anys, edità el seu primer fanzín, Barna Rock, del qual s'editaren tres números i en els qual es parlava una mica de tot, des de Brighton 64 i Último Resorte a Loquillo. Més tard, va treure el fanzín Melodías destruktoras, que ja era un fanzín 100% punk, a través del qual va fer amistat amb grups com Kangrena, Código Neurótico, Shit S.A. o L'Odi Social.[5]

Un concert del grup estatunidenc MDC va obrir-li la porta al hardcore punk i a la consciència política i, el desembre de 1984, amb 16 anys, va protagonitzar amb un col·lectiu de persones la que es considera la primera experiència d'okupació reivindicativa i mediàtica a l'Estat espanyol, un ambulatori que portava divuit anys en desús, al carrer Torrent de l'Olla número 18 del barri de Gràcia, per a convertir-lo en un centre cultural i local d'assaig.[6][7] En menys de dues hores va arribar la policia espanyola amb furgons, va estampar els vehicles contra la porta, va carregar contra tothom i va identificar i detenir els que estaven a dins. La seva iniciativa va tenir tant de ressò que l'endemà van ser la portada d'El Periódico: «Neixen a Barcelona els ocupa-pisos», resava el titular, i afegia: «Pretenen organitzar un moviment». Dos mesos després l'assemblea d'okupes va ocupar un altre bloc, més discretament. Quan feia dos mesos que hi era el col·lectiu ho va fer públic i va explicar que ho havia convertit en un casal social. Els van tornar a fer fora i la cosa va acabar amb detinguts i companys a la presó. Un any i mig després van okupar el número 10 del carrer de Cros 10, convertit en l'Ateneu Alternatiu i Llibertari de Sants, fins que, amb el temps, van guanyar la gestió de l'espai judicialment.[8]

Va marxar de casa als 17 anys i l'abril de 1985 va organitzar el primer concert de Kortatu a Barcelona, a la sala Zeleste del carrer Argenteria. També va portar la comunicació del segell basc Esan Ozenki als Països Catalans i dels grups internacionals que editaven a través de Gora Herriak, com els Inadaptats.[2]

Anys més tard, va muntar Hace Color com una associació cultural al voltant del grup Color Humano. Entre els anys 1996 i 1997, quan feia un any que era mànager seu, van decidir utilitzar la petita infraestructura de què disposàven per a donar suport a altres bandes que estiguessin començant i que compartissin actitud amb Color Humano des del punt de vista musical i contracultural. Llavors va començar a treballar amb bandes com Trimelón de Naranjus, el grup on hi havia Muchachito, Banda Jachís, Tatamka, Spook & The Guai, Joxe Ripiau o Cheb Balowski.[2]

El 2004, va fundar la discogràfica Kasba Music, inspirat per algunes discogràfiques independents com Tralla Records[9] i Esan Ozenki. La seva primera referència va ser el disc Made in Barna de La Kinky Beat, posant de manifest el compromís amb el mestissatge i la fusió musical de l'anomenat «so Barcelona» que divulgaren posteriorment grups com Zulú 9.30, La Pegatina, Bongo Botrako, Muyayo Rif o La Banda del Panda.

Sahún va ser també portaveu del col·lectiu «Ojo con tu ojo» encarregat de denunciar públicament l'agressió policial patida per Ester Quintana en la vaga general de 14 de novembre de 2012.[3]

Obra publicada modifica

Referències modifica

  1. Novell, Jordi. «El pitjor de tot plegat és la crisi psicològica». Enderrock.cat, 02-06-2020. [Consulta: 4 juny 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 Castillón, Xavier. «Mai no hem volgut ser el gran segell del mestissatge». El Punt Avui, 26-10-2019. [Consulta: 4 juny 2021].
  3. 3,0 3,1 Trobat, Antoni. «Entrevista a Joni D., activista polític i cultural». Crític, 20-04-2016. [Consulta: 4 juny 2021].
  4. Pauné, Meritxell M. «El legado punk son las okupaciones y la desvergüenza colectiva» (en castellà). La Vanguardia, 17-04-2011. [Consulta: 4 juny 2021].
  5. «Harto de todo: Fanzines» (en castellà). BCore. [Consulta: 4 juny 2021].
  6. Torrús, Alejandro. «Movimiento 'okupa': 30 años de lucha urbana contra la economía de mercado». Público, 31-05-2015. [Consulta: 4 juny 2021].
  7. De La Cal, Lucas. «De primer okupa de España a empresario con hipoteca» (en castellà). El Mundo, 30-01-2017. [Consulta: 4 juny 2021].
  8. Vila, Natàlia. «Entrevista amb els primers ocupes de Catalunya i d'Espanya, Gos i Joni D». Ara, 19-12-2021. [Consulta: 10 juny 2022].
  9. «Kasba Music ret homenatge a Tralla Records». betevé, 14-10-2011. [Consulta: 22 maig 2021].
  10. Martín, Ricard. «La memòria històrica del punk barceloní, escrita per primer cop». Ara, 09-02-2011. [Consulta: 4 juny 2021].
  11. Llorens Sala, Montse. «'La noia del pantà', el nou llibre de Joni D., està ambientat a Vallvidrera». betevé, 20-11-2018. [Consulta: 4 juny 2021].