Jordi Guillot i Miravet
Jordi Guillot i Miravet (nascut a Barcelona el 23 d'abril de 1955) és un polític català que resideix a Barcelona. Des de novembre de 2018 és membre del Consell d'Estat d'Espanya.[1]
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 abril 1955  (68 anys)Barcelona |
 Secretari general d'Iniciativa per Catalunya Verds | |
| 20 gener 2007 – 24 novembre 2008 ← cap valor – Joan Herrera i Torres → | |
 Senador al Senat espanyol | |
| 14 març 2004 – 27 octubre 2015 Circumscripció electoral: Barcelona | |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 30 novembre 1995 – 24 agost 1999 Circumscripció electoral: Barcelona | |
 Regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat | |
| 1979 – 1983 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | sindicalista, polític |
| Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds |
| Membre de | |
Premis | |
Biografia modifica
Jordi Guillot va néixer a Barcelona el 23 d'abril de 1955. És auxiliar tècnic sanitari per l'Escola de l'Hospital Clínic de Barcelona on al juliol de 1974 ingressa a l'organització universitària del PSUC. Va treballar a la UCI de la Clínica Quirón del 1975 al 1977 i a la UCI de l'Hospital de Bellvitge del 1977 al 1986.
Afiliat a CCOO, el 1978 va ser secretari general de la Federació de Sanitat de Catalunya del sindicat Comissions Obreres.
El 1979 és escollit responsable del PSUC a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat. Al 6é Congrés és escollit membre del Comité Central del PSUC.
Des de l'any 1984 és membre de la Secretaria del PSUC i portaveu d'aquest partit. De 1984 a 1988 va dirigir la publicació Treball. Actualment, és membre del Comitè Central i del Comitè Executiu del PSUC. Al congrés extraordinari del PSUC del 17 de març de 2018 va ser escollit membre de la Secretaria General Col·legiada.[2]
Va participar en el procés fundacional d'Iniciativa per Catalunya. És membre de la Comissió Política Nacional de la seva Comissió Permanent i de la Secretaria Política d'ICV, des de la 1a Assemblea Nacional. El 2004 és escollit vicepresident d'ICV. El 20 de gener de 2007 va ser escollit secretari general d'ICV, que va ocupar fins al 2008.[3] Fou escollit vicepresident d'ICV el 23 de novembre de 2008, en la 9a Assemblea Nacional.[3] Ha estat el cap de les delegacions d'ICV en les negociacions del govern del tripartit i del govern d'Entesa.
Activitat política modifica
Va ser regidor de l'ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat al primer mandat dels ajuntaments democràtics.[4] Entre els anys 1988 i 1992 va representar Iniciativa per Catalunya al Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). Els anys 1993 i 1994 va ser membre del Consell d'Administració de la Caixa de Catalunya.
A les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, va ser elegit diputat. Ha estat el portaveu del Grup parlamentari d'IC-EV i membre de la Diputació Permanent del Parlament durant la V Legislatura,[5] i no va repetir com a diputat.[4]
Escollit senador per la circumscripció de Barcelona en les eleccions generals espanyoles de 2004 per la candidatura de l'Entesa Catalana de Progrés.[4] En aquesta legislatura va presidir la Comissió de la Información i el Coneixement del Senat. Reelegit senador per Barcelona en les Eleccions generals espanyoles de 2008, és portaveu adjunt de l'Entesa Catalana de Progrés i presideix la comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. Novament escollit senador a les Eleccions generals espanyoles de 2011.[4][6] Portaveu adjunt del grup de l'Entesa pel Progrés de Catalunya.
Del 2004 al 2011 va ser membre de l'Assemblea Parlamentària de la OSCE. Membre de l'Associació Parlamentària per la Defensa dels Animals. Membre d'AWEPA.
Al 2011 li fou concedida la Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil.[7]
El 2018 fou nomenat membre del consell d'estat espanyol, juntament amb Soraya Sáenz de Santamaria, Elisa Pérez i María Casas.[1] El 2023 és escollit de nou com a membre del Consell d'Estat d'Espanya.[8]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «La vicepresidenta Carmen Calvo asiste al acto de toma de posesión de cuatro nuevos miembros del Consejo de Estado». [Consulta: 8 novembre 2018].
- ↑ Revista Treball, nº 58, 1984..
- ↑ 3,0 3,1 «Saura saca adelante la renovación de Iniciativa con el 24% de voto de castigo» (en castellà). El País, 24-11-2008. [Consulta: 24 desembre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Jordi Guillot: "El descrèdit de l'esquerra comença amb la incapacitat per governar la crisi"». diario critico, 11-05-2011. [Consulta: 24 desembre 2014].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la V Legislatura p. 154
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ «BOE.es - Documento BOE-A-2011-19684». [Consulta: 22 gener 2019].
- ↑ «BOE-A-2023-7955 Real Decreto 223/2023, de 28 de marzo, por el que se nombra Consejero electivo de Estado a don Jordi Guillot i Miravet.». [Consulta: 28 juliol 2023].