Jorge Carreras i Llansana

catedràtic espanyol

Jorge Carreras Llansana (Barcelona 1r d'octubre de 1925 - Sant Cugat del Vallès, 3 de maig de 2012)[1] va ser un advocat català, catedràtic de Dret processal i rector de la Universitat de Barcelona.

Infotaula de personaJorge Carreras i Llansana

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r octubre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort3 maig 2012 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
20 juliol 1973 – 23 novembre 1974
← Arturo Caballero LopezFabià Estapé i Rodríguez →
Rector de la Universitat de Barcelona
1973 – 1974
← Artur Caballero i LópezFabià Estapé i Rodríguez → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsCarreras, Jorge
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCatedràtic de dret processal i rector de la Universitat de Barcelona
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat de Granada
Universitat de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Biografia modifica

Jorge Carreras Llansana, llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1948) i doctor per la Universidad de Madrid (1951) va ser advocat del Govern Espanyol davant del Tribunal Internacional de l'Haia (1948). Catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Granada (1958); professor ordinari de la Facultat de Dret de la Universitat de Navarra (1961), on també va ser-ne vicedegà i degà fins al seu trasllat a la Universitat de Barcelona on va ser catedràtic de dret processal (1974-1991) i on exerceix de rector els anys 1973-1974).

Fou membre de l'equip legal que treballà pel govern franquista en el cas de la Barcelona Traction, litigi internacional entre els estats de Bèlgica i Espanya i originat pel comportament del govern espanyol amb els accionistes de la Barcelona Traction, Light and Power.[2]

El 1975 fundà el Bufet Carreras.[3] Mort el dictador, fou membre actiu d’Alianza Popular,[4] partit polític que incorporava antics governants de la dictadura.[5]

Fou nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Navarra (1994). El 1996, ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres.[6] Va ser Vocal permanent de la Comissió General de Codificació. Membre de Número de l'Instituto Español de Derecho Procesal. Vocal de la Comissió de traspàs de serveis i competències de la Generalitat preautonòmica. Va morir a Barcelona el 3 de maig de 2012.[1]

Premis i reconeixements[6] modifica

Publicacions modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Fallece Jorge Carreras Llansana, doctor honoris causa de la UN, Diario de Navarra, 03/05/2012, (Consulta: 08/10/2014)
  2. Tribunal Internacional de Justícia, 1970, p. 6.
  3. Pàgina web del Bufet Carreras Llansana Arxivat 2016-06-25 a Wayback Machine.,(Consulta: 08/10/2014)
  4. Fundación Juan March, 2024.
  5. Marcos, Pilar «De cuando Alianza Popular nació con siete padrinos» (en castellà). El País [Madrid], 08-10-2006. ISSN: 1134-6582.
  6. 6,0 6,1 «Excmo. Sr. Dr. D. Jorge Carreras Llansana». Real Academina de Ciencias Económicas y Financieras. [Consulta: 2 desembre 2014].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Artur Caballero i López

Rector de la Universitat de Barcelona

1973-1974
Succeït per:
Fabià Estapé i Rodríguez
Premis i fites
Precedit per:
Nou càrrec
 
Acadèmic de la RACEF
Medalla 44

1996-2012
Succeït per:
José María Gil-Robles y Gil-Delgado