José Bermejo López
José Bermejo López (1894-1971) va ser un militar i administrador colonial espanyol.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1894  Cartagena (Regió de Múrcia) |
| Mort | 1971 (76/77 anys) |
 Governador del Sàhara Espanyol | |
| 31 de maig de 1940 – 17 d'agost de 1949 | |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Regne d'Espanya.svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar |  Coronel |
| Conflicte | Guerra del Rif Guerra Civil Espanyola |
Biografia
modificaVa néixer en 1894 en Cartagena. A primerenca edat va entrar a l'Exèrcit, on va realitzar la seva carrera professional. El juliol del 1936 era interventor de la càbila de Tensaman,[1] en el protectorat espanyol del Marroc. Després de l'esclat de la revolta militar, Bermejo es va unir a la rebel·lió i posteriorment participaria en la Guerra civil.
Al maig de 1940, ostentant el rang de coronel, va ser nomenat Governador político-militar d'Ifni i Sàhara.[2][3] Durant el temps que va exercir el càrrec, va realitzar una important labor a la zona, sobre la qual no feia molt que Espanya havia començat a organitzar la seva administració: Bermejo va establir la capital administrativa a Sidi Ifni i va dividir el territori del Sàhara en tres districtes.[4] També va crear en 1945 el setmanari A. O. E. —sigles de «Àfrica Occidental Espanyola»—,[5] que d'ara endavant anava a convertir-se en la principal publicació periòdica de la zona. En 1946 el govern franquista va fer una reforma administrativa dels territoris africans, que van passar a constituir l'Àfrica Occidental Espanyola. Bermejo va continuar en el seu lloc —ara com a governador de l'Àfrica Occidental Espanyola—, mantenint-se en el càrrec fins a 1949.[3]
Posteriorment va estar destinat en la Alta Comissaria d'Espanya al Marroc, on va ocupar diversos càrrecs com subdelegat d'Afers Indígenes o delegat d'Educació i Cultura. En 1958 va ser nomenat conseller d'informació en l'ambaixada espanyola a Tunísia, càrrec que va ocupar fins a 1965.
Referències
modifica- ↑ Moga Romero, 2004, p. 99.
- ↑ Diego Aguirre, 1988, p. 273.
- ↑ 3,0 3,1 Morillas, 1988, p. 89.
- ↑ Segura Valero, 2006, p. 51.
- ↑ Pérez García, 2006, p. 85.
Bibliografia
modifica- Diego Aguirre, José Ramón. Historia del Sahara español. BPR Publishers, 1988.
- Moga Romero, Vicente. Las heridas de la historia. Testimonios de la guerra civil española en Melilla. Bellaterra, 2004.
- Morillas, Javier. Sahara occidental, desarrollo y subdesarrollo. Prensa y Ediciones Iberoamericanas, 1988.
- Pérez García, Guadalupe «A.O.E. Semanario Gráfico de África Occidental Española». Historia y Comunicación Social. UCM [Madrid], 11, 2006, pàg. 83-97. ISSN: 1137-0734.
- Segura Valero, Gastón. Ifni. La Guerra que silenció Franco. Martínez Roca, 2006.