Obre el menú principal

José Caballero y Muñoz-Caballero

artista espanyol
(S'ha redirigit des de: José Caballero)

José Caballero y Muñoz-Caballero (Huelva, 11 de juny de 1913-Madrid, 26 de maig de 1991) va ser un pintor espanyol del segle XX.

Infotaula de personaJosé Caballero y Muñoz-Caballero
Jose Caballero placa.JPG
Biografia
Naixement 11 juny 1915
Huelva
Mort 26 maig 1991 (75 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Pintor

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Vida i obraModifica

Després d'estudiar en el col·legi dels Pares Agustins i el batxillerat en l'Institut de Huelva, on dóna mostres indubtables de la seva capacitat per al dibuix coneix a la fi dels anys 20 al poeta Adriano del Valle. En 1924 mor el seu pare, quedant la família en una difícil situació econòmica.

En 1930 Es trasllada a Madrid per a estudiar Enginyeria Industrial, que abandona dos anys després per a ingressar a l'Escola de Belles Arts de Sant Ferran i continuar amb les seves classes en l'estudi de Daniel Vázquez Díaz, a qui havia conegut a Huelva, pintant els murals de Monestir de la Rábida. A través del seu mestre entra en contacte amb els artistes i intel·lectuals més destacats d'aquell moment. Poc temps després, al costat d'altres artistes com Federico García Lorca, col·labora en l'Ateneu de Huelva en una exposició tan polèmica que va ser clausurada a l'hora d'inaugurar-se.

En 1933 visita amb freqüència al pintor constructivista uruguaià Joaquim Torres García, i un any més tard a l'escultor Alberto Sánchez, dels qui rep importants ensenyaments.

En 1934 Federico García Lorca li incorpora al Teatre Universitari "La Barraca", on aportarà diferents dibuixos per a les obres de la companyia, a més dissenya en la Residencia de Estudiantes els decorats de l'obra Historia de un soldado, i comença la seva amistat amb Pablo Neruda, Rafael Alberti, Miguel Hernández, Maruja Mallo o Luis Buñuel.

L'any 1935 representa per a l'artista una etapa creativa molt lligada al surrealisme espanyol. Així realitza tres cartells conjuntament amb Adriano de la Vall en l'Ateneu de Sevilla i il·lustra poemes per a Federico García Lorca i Pablo Neruda. També contribueix en revistes avantguardistes com Cruz y Raya, Noreste, Línea i Caballo Verde para la poesía o en la Primera Fira de dibuix organitzada per la Sociedad de Artistas Ibéricos.

Amb l'arribada de la Guerra Civil varis d'aquests artistes s'exiliaran o desparecer. Però no Caballero, al qual la guerra li agafa a Huelva i que en ser cridat a files es dedicarà a realitzar mapes. Després de la contesa, fa nombrosos treballs com a decorador per a cinema i teatre. Col·labora amb grans directors d'escena espanyols i el seu treball queda reflectit en les nombroses fotografies sobre teatre realitzades pel fotògraf Juan Gyenes en els anys 40 i 50.

En 1949 realitza una pintura per a l'Oficina espanyola de turisme i il·lustra diversos llibres de poesia. El seu èxit és notable, fins que en 1950 és convidat a la XXV Edició de la Biennal de Venècia i realitza la seva primera gran mostra individual a Madrid, en la galeria Clan. A partir d'aquí s'interessa per l'expressionisme i en 1953 exposa en el Museu d'Art Contemporani de Madrid. En 1957 coneix a Pablo Picasso en París. A partir d'aquí la seva obra es dilata en el temps amb aportacions diverses fruit de viatges a diferents països com Turquia que li porten a provar amb el geometrismo en les seves obres. Les exposicions sobre la seva obra seran nombroses en aquests anys.

En 1972 organitza una exposició antològica a Huelva, ciutat en la qual anys abans ha fet diversos treballs per a la Diputació o una Caixa d'Estalvis. A l'any següent una exposició seva és vetada pel Ministeri d'Interior.

En 1987, com a forma de defensar l'experimentació en l'art, va fundar el grup artístic Ruedo Ibérico, en el que s'integraren els també artistes plástics Salvador Victoria, José María Iglesias, José Luis Fajardo, Luis Caruncho, Álvaro Delgado i Águeda de la Pisa, a més dels escriptors i teòrics de l'art José Luis Morales i José Manuel Caballero Bonald. El Grupo Ruedo Ibérico va organitzar diverses exposicions nacionals i internacionals, la més important de totes la que es va veure en el Centro Cultural de la Villa (Madrid) en 1991.[1][2]

Va morir a Madrid el 26 de maig de 1991, sent enterrat a la ciutat d'Alcalá de Henares.

Premis i homenatgesModifica

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1951 Millors decorats Parsifal Guanyador

Llista d'institucions amb obres de José CaballeroModifica

EspanyaModifica

  • Biblioteca Nacional, Madrid
  • Calcografía Nacional, Madrid
  • Colección Agencia EFE, Madrid
  • Colección de Arte Contemporáneo AENA, Madrid
  • Colección Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Madrid
  • Fundación BBVA, Madrid
  • Casa-Museo Federico García Lorca, Fuente Vaqueros, Granada
  • Centro Andaluz del Teatro, Sevilla
  • Colección Caja de Ahorros, CAI, Saragossa
  • Colección Félix Adelantado, Saragossa
  • Colección Massaveu, Oviedo
  • Fundación Bartolomé March, Palma de Mallorca
  • Fundación Caixa Galicia, La Coruña
  • Fundación Cultural Mapfre, Madrid
  • Fundación Cajasol, Sevilla y Huelva
  • Fundación García Lorca, Madrid
  • Fundación Juan March, Madrid
  • Fundación Pilar y Joan Miró, Palma de Mallorca
  • Fundación Rafael Alberti, El Puerto de Santa María, Cadis
  • Fundación Santander Central Hispano, Madrid
  • Fundación Telefónica, Madrid
  • Museo Camón Aznar, Zaragoza
  • Museo de Arte Contemporáneo ACA, Tenerife
  • Museo de Arte Contemporáneo del Alto Aragón, Osca
  • Museo de Arte Contemporáneo Español, Museo Patio Herreriano, Valladolid
  • Museo de Arte Contemporáneo, Sevilla
  • Museo de Bellas Artes de Bilbao
  • Museo de Bellas Artes, Vitoria
  • Museo de Huelva
  • Museo del Dibujo Castillo de Larrés, Sabiñánigo, Huesca
  • Museo del Grabado Contemporáneo Español, Marbella, Málaga
  • Museo del Teatro, Spoleto
  • Museo Lázaro Galdiano, Madrid
  • Museo Municipal, Madrid
  • Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
  • Museo Nacional del Teatro, Almagro, Ciudad Real
  • Museo Popular de Arte Contemporáneo, Vilafamés, Castellón
  • Museo Taurino, Madrid
  • Palacio de la Diputación, Huelva
  • Palacio de la Merced (sede de la Diputación Provincial), Córdoba
  • Palacio Municipal de Huelva
  • Colección Pedro Gil Mazo, Punta Umbría.
  • Colección Marc Ribas, Barcelona

EuropaModifica

  • Academia de Bellas Artes Nicolai Paulovitx, Sofía (Bulgaria)
  • Galeria Nacional de Art Estranger, Sofia (Bulgaria)
  • Museu del Centre d'Investigacions Estètiques, Torí

AmèricaModifica

  • Col·lecció Chase Manhattan Bank, Nova York
  • Fundación Carnegie Institute Pittsburgh, Pensilvania
  • Texas Memorial Museum, Austin, Texas
  • Fundación Pablo Neruda, Santiago de Xile
  • Museo de Arte Contemporáneo, Managua
  • Museo de la Solidaridad Salvador Allende, Santiago de Xile
  • Museo Rufino Tamayo, México D. F.
  • Museo Nacional de Colombia

ÀfricaModifica

  • Museo Nacional de Bellas Artes, Guinea Equatorial

ReferènciesModifica

  1. «Águeda de la Pisa, una mirada femenina en la vanguardia abstracta». Eldiario.es, 24-10-2015 [Consulta: 1r febrer 2018].
  2. Quesada Marco, Sebastián «Grupo Ruedo Ibérico». Diccionario de civilización y cultura españolas. AKAL [Madrid], 1997, pàg. 217.
  3. «Premios del CEC a la producción española de 1951». Círculo de Escritores Cinematográficos. [Consulta: 20 agost 2016].

BibliografiaModifica

  • Neruda, Pablo. Texto en el catálogo de la exposición individual de José Caballero en la Galería Clan , Madrid, 1950./A José Caballero desde entonces, texto en el catálogo de la exposición individual del artista en la Galería Juana Mordó, Madrid, 1970 y en Geografía Infructuosa, Ed. Losada, Buenos Aires, Argentina, 1972./Prólogo para Oceana, Ediciones de Bibliofilia Casariego, Colección Tiempo para la alegría, Madrid, 1971./ Confieso que he vivido (Memorias), Ed. Seix y Barral, México, 1974.
  • Aguilera Cerni, Vicente. Panorama del Nuevo Arte Español, Ed. Guadarrama, Madrid, 1966. / Texto en el catálogo de la exposición individual del artista en la Fundaçao Gulbenkian , Lisboa, Portugal, 1973.
  • Moreno Galván, José María. La última vanguardia, Ed. Magius, Barcelona, 1968/ José Caballero (monografía), Ed. Ayuntamiento y Diputación de Huelva, 1972.
  • Alberti, Rafael.'' Algo de José Caballero, texto en el catálogo de la exposición individual del artista en la Galería Juana Mordó, Madrid, 1970 y en Canciones del Alto Valle del Aniene, Ed. Losada, Buenos Aires, Argentina, 1972/ José Caballero, texto en el catálogo de la exposición individual del artista en la Galleria d´Arte Moderna L´Indiano, Florencia, Italia, 1974./ Con aire, cal y cielo, prólogo a Cuadernos de Huelva, Ed. Diputación de Huelva, 1984.
  • Caballero Bonald, José Manuel. Texto para la carpeta de obra gráfica Propuesta para una bandera andaluza, Ediciones Multitud, Madrid, 1977./ José Caballero, texto para el catálogo de la exposición individual del artista en la Sala de exposiciones del Banco de Granada, Granada, 1977. / José Caballero; variaciones sobre la unidad, texto para el catálogo de la exposición antológica del artista en el Centro Cultural de la Villa , Ayuntamiento de Madrid, 1992. /Poemas grabados, texto en el catálogo de la exposición individual del artista en la Capilla del Oidor, Fundación Colegio del Rey, Alcalá de Henares, Madrid, 1990.
  • Corredor-Matheos, José. Pintura y escultura de vanguardia, Ed. Banco Hispano-Americano, Madrid, 1986.
  • Calvo Serraller, Francisco. Diccionario Enciclopédico Español, Tomo III, Espasa-Calpe, Madrid, 1978./ España: Medio siglo de Arte de Vanguardia: 1989-1985, Ed. Ministerio de Cultura, Madrid, 1986./ Testimonio pictórico de José Caballero, texto en el catálogo de la exposición individual del artista en la Fundaçao Portuguesa das Comunicaçoes, Lisboa, Portugal, 2002 y en el catálogo de la exposición itinerante de la Sociedad Española de Acción Cultural en el Exterior (SEACEX), en Montevideo (Uruguay), Santiago de Chile, Asunción (Paraguay), Buenos Aires (Argentina) y Nueva York (EE.UU), 2001-2004./ El pintor José Caballero, Diario El País, 27 de mayo de 1991.
  • García-Osuna, Carlos. Signos y sonidos. Diario El Independiente, Madrid, 22 de octubre de 1990./ Los años decisivos y penitenciales de José Caballero, texto en el catálogo de la exposición individual del artista en la Galería Guillermo de Osma, Madrid, 2003.
  • Campo, Joaquín del. José Caballero. Algo camina hacia el infinito. En: González Márquez, Juan Antonio (ed.). El Instituto La Rábida: ciento cincuenta años de educación y cultura en Huelva. Huelva: Diputación Provincial, 2007. 2 vol. ISBN 978-84-8163-427-3