José Preciado Fourniers

José Preciado Fourniers (Liorna, 1806 - Olite, 9 de gener del 1871) fou un músic, mestre de capella, pedagog i organista.[1]

Infotaula de personaJosé Preciado Fourniers
Biografia
Naixement1805 Modifica el valor a Wikidata
Liorna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1871 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Erriberri (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómestre de capella Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFelipe Gorriti y Osambela i Carmelo Calvo Nuin Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a la localitat de Liorna/Livorno (Itàlia) encara que els seus pares Mateo i Maria eren de Saragossa i Vinaròs. Estudià música en la infantesa a la basílica del Pilar de Saragossa amb l'organista Ramón Ferreñac, de qui posteriorment en publicaria, revisat i ampliat, un tractat musical. Encara força jove, Preciado va ser organista de la catedral de Terol (1823 [2] - 1826 [3]) i posteriorment mestre de capella i també organista de la de Barbastre, ciutat on es va casar. L' any 1828 va aconseguir la plaça d'organista de Santa María de Tafalla a Navarra. A causa de problemes familiars, va partir temporalment a Aragó amb un permís de l'ajuntament, però el 13 de gener de 1835 va ser destituït dels seus càrrecs per absència; va recórrer davant el Consell Reial de Navarra i aquest va obligar a reposar-lo en el càrrec. Això darrer, però, es veié dificultat pels problemes econòmics que patia la parròquia, i que feren que se'l demanés de tocar l'orgue sense sou. Des de l'any 1835 i fins al 1839 va ser organista de Sant Joan d'Estella, i d'aquesta població navarresa va tornar de nou a Tafalla, on feu d'organista i mestre de capella de les parròquies unides de Santa Maria i Sant Pere fins al 1859.

El 7 de juliol de 1842, i a causa de la manca local de personal preparat en el camp de la música religiosa, i tal vegada per pal·liar una situació econòmica incòmoda (la desamortització d'Espartero s'havia imposat el 1841), proposà a l'ajuntament de la ciutat que es fundés una escola de Música [4] que garantís als joves de Tafalla un futur professional, i a l'església una continuïtat en l'àmbit de les funcions religioses. El consistori n'aprovà les bases el 13 de novembre de 1842. L'any 1858, dels alumnes en sorgí una petita orquestra -la primera de la ciutat-, que el 1861 desembocà en la banda tafallenca de música [5] que creà Felipe Gorriti, antic deixeble [6] de piano de Preciado.

El 23 de febrer de 1845 va casar-se per segona vegada, amb Rosa Menescao Gil, que va morir el 1855, i al mateix any s'uní en matrimoni a Paula Ozcáriz Busto. En presentar-se -infructuosament- a oposicions per la plaça de mestre de capella i organista de Santa Maria de Tolosa el 1853, Preciado indicava [2] que el 1849 havia fundat l'"Empresa Filarmónica Santa Cecilia de Tafalla", que feia de difusora de música sacra. A l'abril de 1856 fou el censor únic a les oposicions d'organista de Sant Joan d'Estella, i el 1860 obtingué la plaça de mestre de capella de Sant Pere d'Olite. Es documenta un mestre de capella de Santa Maria de Calataiud entre 1864 i 1865, antic organista de Pamplona, que es deia José Preciado [7] i que publicà algunes obres musicals, però podria tractar-se d'un músic homònim.

La seva obra compositiva es conserva en diversos arxius espanyols, a la catedral de Tudela, a l'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries i a altres [8] arxius musicals catalans. Va fer una gran feina en el camp de la pedagogia, amb gran interès i dedicació, que es pot veure en els mètodes per a l'ensenyament musical que publicà.

ObresModifica

Selecció

Mètodes per a l'ensenyament musicalModifica

ReferènciesModifica

  1. Muneta Martínez de Morentin, Jesús María. Músicos turolenses. Teruel: Instituto de Estudios Turolenses, 2007, p. 91. ISBN 9788496053274. 
  2. 2,0 2,1 2,2 González Marín, Luis Antonio; Martínez García, María Carmen «El "Método teórico-práctico para aprender a acompañar" de Ramón Ferreñac y José Preciado». Nassarre. Revista aragonesa de Musicología, XXII, In honorem José Luis González Uriol, 2006, pàg. 173-190. ISSN: 0213-7305.
  3. Sánchez de Haedo, Julián. Guía del estado eclesiástico seglar y regular, de España en particular, y de toda la Iglesia Católica en general, para el año de 1826. Madrid: Imprenta de Sancha, 1826, p. 359. 
  4. Goldacarena Asa, Arturo «La Educación Musical en Navarra en el siglo XIX: Las primeras escuelas de música municipales». Musiker, 14, 2005, pàg. 47-77.
  5. «Banda de Música La Tafallesa, al web de l'ajuntament de Tafalla» (en espanyol). [Consulta: 23 desembre del 2015].
  6. Bello Larrarte, Enrique. «Capilla de música de Santa María de Tolosa. Órgano, coro y orquesta» (en espanyol), 2007. [Consulta: 23 desembre del 2015].
  7. «"Calatayud, archivos musicales", al web de la Gran Enciclopedia Aragonesa» (en espanyol). [Consulta: 23 desembre del 2015].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Preciado, a l'Inventari dels Fons Musicals de Catalunya». [Consulta: 23 desembre del 2015].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Interpretació a l'orgue d'obres de Preciado i altres compositors: Echechipía París, José Luis. Talentos y progreso, aragoneses y navarros en la música romántica española para órgano (s. XIX) (CD audio+fullet). Zaragoza: Diputación Provincial de Zaragoza, 2013. 
  10. Borobia Paños, Ramón. Cancionero popular religioso de Borja. Borja: Centro de Estudios Borjanos, 1999, p. 175-195 [Consulta: 23 desembre 2015]. 

BibliografiaModifica

  • Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José (editors). Diccionario de la música española e hispanoamericana. Vol. 7. Madrid: Fundación Autor- Sociedad General de Autores y Editores, 1999. 
  • Aguinaga Ruiz, María Ángeles. «José Preciado y su labor pedagógica como profesor y autor de varios métodos didácticos para la enseñanza de la música en Navarra a mediados del siglo XIX». A: Encuentro sobre Historia de la Educación en Navarra. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2001, p. 215-218. ISBN 8423521273. 
  • Elizondo Iriarte, Esteban. La organería romántica en el País Vasco y Navarra (1856-1949) [tesi doctoral]. Barcelona: Universidad de Barcelona, 2001, p. 30 i 68-69.