Josef Dobrovský[1] (Balassagyarmat, Hongria 17 d'agost de 1753 - Brno, 6 de gener de 1829) fou un filòleg, historiador, gramàtic, fundador de l'eslavística moderna, originari de Bohèmia. És amb Josef Jungmann, una de les figures més importants del renaixement nacional txec.

Infotaula de personaJosef Dobrovský

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 agost 1753 Modifica el valor a Wikidata
Balassagyarmat (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 1829 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Brno Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Central de Brno Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Carolina de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Olomouc
Praga Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, prevere, eslavista, national revival activist (en) Tradueix, editor, crític, filòleg, historiador, sacerdot catòlic, lexicògraf, lingüista, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJan Volný (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Bust de Dobrovský a Praga.

Biografia modifica

Josef Dobrovský va rebre la primera educació en llengua alemanya a l'escola de Horšovský Týn al districte de Plzeň. Va descobrir la llengua txeca quan era al liceu de Havlíčkův Brod. Escrivia en llatí, en alemany i després en txec.

Va estudiar llavors amb els Jesuïtes a Klatovy. El 1769, va començar a estudiar filosofia a la Universitat Carolina de Praga. El 1772, fou admès als jesuïtes a Brno i es preparava per a una missió cristiana a l'Índia, quan l'orde dels Jesuïtes va ser dissolt a Bohèmia el 1773. Dobrovský va anar llavors a Praga per estudiar teologia.

Va ocupar durant un temps el càrrec de tutor en la família principesca dels Nostitz. Va obtenir el càrrec de vicerector i després el de rector del seminari general a Hradisko (que forma ara part d'Olomouc), però en 1790 va perdre el seu càrrec amb l'abolició dels seminaris a la Monarquia dels Habsburg. Va tornar a la família dels Nostitz que el van acollir amb amistat. En aquesta època, escrigué algunes de les obres més importants dels seus estudis eslaus, sobre historiografia i filologia.

El 1792, Dobrovský efectuà una gira europea per compte de l'Acadèmia de les Ciències de Bohèmia, a la recerca dels manuscrits que havien estat dispersats pels guerra dels Trenta Anys. Va visitar així Estocolm, Turku, Sant Petersburg i Moscou. A la seva tornada, va acompanyar el comte Nostitz a Suïssa i a Itàlia.

Els anys 1780, va participar en la vida universitària a Praga. El 1784, ajudà a establir la Societat reial txeca de les ciències. El 1818, va contribuir a la creació del Museu Nacional de Praga. El 1828, va anar a Brno per tal d'estudiar les biblioteques locals. Hi va morir tot just al principi de l'any 1829.

Obres modifica

  • Història de la llengua i de la literatura txeques, 1791-1818;
  • Sistema complet de la llengua txeca, 1809;
  • Institutiones linguae slavicae dialecti veteris, 1822.

Referències modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josef Dobrovský