Josefina Lamberto Ioldi
Josefina Lamberto Ioldi (Larraga 1929 - Pamplona, 7 de juny de 2022)[1] va ser una víctima de la repressió de 1936 a Navarra, i activista a favor de la recuperació de la memòria històrica d'altres víctimes de la Guerra Civil espanyola. A Larraga, el seu pare Vicente Lamberto, sindicalista, i la seva germana Maravillas Lamberto violada als 14 anys, van ser assassinats pels rebels feixistes. Aquest fet va marcar la vida de Josefina, que aleshores tenia set anys; i el darrer quart del segle XX esdevingué una destacada reivindicadora de la memòria dels seus familiars difunts.[2]
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1929 Larraga (Restauració borbònica) |
| Mort | 7 juny 2022 (92/93 anys) Pamplona (Espanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | monja (1950–1996), activista, voluntària |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Família | |
| Pare | Vicente Lamberto (en)  |
| Germans | Maravillas Lamberto |
Biografia modifica
Va néixer a Larraga l'any 1929; El seu pare, Vicente Lamberto, era un militant sindicalista de la UGT, i la seva mare, Paulina Yoldi, era mestressa de casa. Després de dues germanes grans, Josefina era la tercera filla. Van viure una vida modesta i digna a Navarra fins a l'inici de la repressió de la Guerra Civil. El 15 d'agost de 1936,[3] el seu pare va ser assassinat pels feixistes, i la seva germana gran, Maravillas, va ser brutalment violada i assassinada. També els van robar tots els béns de la família.
La mare Paulina va quedar devastada, però va seguir sobrevivint com va poder amb la jove Josefina (aleshores de 7 anys) i la seva germana Pilar (aleshores de 10 anys). La mare va treballar primer com a captaire,[3] i després les tres van treballar com a criades a casa d'algúdel poble, en el cas de la Josefina, segons les seves declaracions, a casa del membre de la Falange Julio Redín Sanz, que va participar en la violació i assassinat de la seva germana Marvillas.[2]
Als 21 anys, Josefina la van enviar a ser monja i la congregació la va destinar al Pakistan a treballar en un orfenat, en el qual no es podia comunicar amb l'exterior.[4] Al cap d'uns anys, va deixar de ser monja, i va afirmar que fou tractada molt malament per les institucions religioses d'aquella forma de vida. Al Pakistan, ni tan sols volien ajudar-la a aprendre els idiomes locals i es va sentir com una treballadora explotada la major part del temps. Quan va demanar tornar d'allà, perquè la seva mare estava malalta, el seu permís es va retardar i va tornar a Navarra quan la seva mare ja era morta.
Va continuar sent monja a Madrid durant 19 anys, però va seguir sent explotada laboralment, i veia que no se li permetia ni ajudar als més necessitats, així que l'any 1996, en perdre la fe, va abandonar aquella forma de vida i va tornar a Irule. Sense perdre la seva vocació d'ajuda, va viure els darrers anys a la Rruki Etxe de Pamplona, però des d'allà també va fer feina de voluntari ajudant al menjador social anomenat Paris 365.[4]
La seva tasca en les últimes dècades també va ser ajudar a recuperar la memòria històrica dels represaliats a Navarra, sobretot recuperant la memòria de la seva germana violada i assassinada. Participant en els documentals Insurgencia i Florecica, per exemple.
Un any i mig després de l'estrena de Florecica, va morir el juny de 2022 a l'Erruki Etxe de Pamplona.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Arin, Nagore «Josefina Lamberto hil da, oroimen historikoaren defendatzaile eta Maravillas Lambertoren ahizpa». Berria, 08-06-2022 [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Azkune, Koldo «"Pozik nago, baina ez guztiz"». ARGIA, 12-01-2014 [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Elizondo, Edurne «Moztuta ere hiltzen ez den lilia». Nafarroako Hitza, 18-09-2020 [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Ibarra Lazkoz, Ana «Fallece 'Florecica', mucho más que la hermana de Maravillas Lamberto». Diario de Noticias de Navarra, 07-06-2022 [Consulta: 29 agost 2022].