Josep Antoni Salgot i Vila

Josep Antoni Salgot i Vila (Aiguafreda, Vallès Oriental, 1953 - Aiguafreda, Vallès Oriental, 22 de juliol de 2019) va ser un director de cinema, pintor i poeta català.[1][2][3]

Infotaula de personaJosep Antoni Salgot i Vila
Biografia
Naixement1953 Modifica el valor a Wikidata
Aiguafreda (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 2019 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Aiguafreda (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, pintor i poeta Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0758221 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Llicenciat en ciències econòmiques, estudià també sociologia, grafisme, fotografia i cinema.[1] Col·labora en diverses revistes i mitjans cinematogràfics, i va començar a treballar amb el grup Nou Grup de Teatre Universitari.[4] El 1973 fundà el Grup Obert de Disseny amb Joan Reig, Josep Rigol, Enric Cusí i Carles Jover i Ricart. Fruit d’aquesta experiència foren un parell de curts (1974-75), un dels quals, Olvidar esas horas (1974), participà en certàmens internacionals de prestigi. El 1976 crearen la productora Imatge Comunicacions, SA (IMATCO, SA), per a la qual rodaren Madison (1977), Premi Sant Jordi de Cinematografia 1978 al millor curt espanyol, i el llarg Serenata a la claror de la lluna (1978), que rebé el primer premi al Festival de Huelva 1978. Gràcies al contacte amb Josep Joan Bigas i Luna, rodà en solitari el seu guió Mater amatísima (1979-80),[1] l'única pel·lícula catalana que forma part de la col·lecció del MoMA.[3] Malgrat els nombrosos guardons i la bona acollida, fins i tot internacional, obtinguts per aquest film personal entorn de la relació obsessiva d’una mare amb el seu fill autista, no tornà a rodar fins al 1988, aquest cop el thriller Estación Central. Després d’un nou parèntesi, adaptà la novel·la d’Antonio Tabucchi Dama de Porto Pim (2001). La seva última producció fou My Way (2008). També va realitzà alguns documentals i sèries de televisió.[5] D'entre els episodis de sèries de televisió que dirigí destaque De moda, 1986, i Cròniques de la veritat oculta, 1997. Fou un dels impulsors de l’Acadèmia del Cinema Català. A més del cinema, practicà la pintura de manera habitual. El 2012 rebé la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona.[1][6][3] En paral·lel al cinema, Salgot també exercí de pintor, sobretot des de finals dels anys 80, i va escriure poesia.[3] A més, ha col·laborat en diverses revistes, entre les quals, Ajoblanco i Fotogramas.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Josep Antoni Salgot i Vila». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 novembre 2019].
  2. 2,0 2,1 Crusells, Magí. «Salgot, Josep Anton». A: Directores de cine en Cataluña: de la A a la Z. Edicions Universitat Barcelona, 2009, p. 216. ISBN 978-84-475-3316-9 [Consulta: 11 novembre 2019]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Ribas, Antoni «Mor el cineasta Josep Anton Salgot, l'autor de 'Mater amatisima'. Guionista i director, també és l'autor de 'Dama de Porto Pim'». Diari ARA, 22-07-2019 [Consulta: 11 novembre 2019].
  4. «El director de cinema Josep Antoni Salgot presenta el seu film "My way" al cicle Cinema d'Autor a l'Augusta, de la UIB». Actes culturals del 30 aniversari de la Universitat de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears, 23-04-2008. [Consulta: 11 novembre 2019].
  5. «Muere Josep Antoni Salgot, director del filme de culto ‘Mater amatísima’ El debut del cineasta catalán ponía a Victoria Abril en el rol de una mujer que se aislaba del mundo en compañía de su hijo autista.». Cinemanía - 20 Minutos, 23-07-2019 [Consulta: 11 novembre 2019].
  6. «Mor el director cinematogràfic Josep Antoni Salgot. Va dirigir films com 'Serenata a la claror de la lluna', 'Mater amatissima' i 'Dama de Porto Pim'». VilaWeb, 22-07-2019 [Consulta: 11 novembre 2019].