Carles Jover i Ricart

Carles Jover i Ricart (Barcelona, 1951) és un productor i director de cinema català.[1][2]

Infotaula de personaCarles Jover i Ricart
Biografia
Naixement1951 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióproductor de cinema, director de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0431333 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Després d'estudiar ciències empresarials i cinema, es va vincular al món teatral i amb vint anys entrà al Nou Grup de Teatre Universitari (NGTU), on rodà uns primers curts. Més endavant, el 1973, va fundar i dirigir el Cineclub Esade. Juntament amb Josep Rigol i Muxart i Enric Cusí crearen el Grup Obert de Disseny, amb el qual feren alguns curts fins al 1975, de tall experimental. El 1976, juntament amb Josep Antoni Salgot i Vila va fundar la productora IMATCO, Imatge Comunicacions, SA, per a la qual rodaren dos retrats satírics de la burgesia barcelonina sota producció de Teide, PC. Beneficiada per l'experiència aportada per Ricardo Muñoz Suay i Modesto Pérez Redondo, la firma acollí diversos rodatges; la coproducció de l'espectacular adaptació operística de Carmen de Bizet (1983, amb Francesco Rosi); el debut cinematogràfic del grup teatral Comediants (Karnabal, 1985, Carles Mira) i alguns films històrics, a més de diversos documentals, sèries de televisió (El arte del vídeo, de José Ramón Pérez Ornia, per a TVE) i el telefilm Joc de rol (1993, amb Roberto Bodegas). Ja en plena crisi de l'empresa es feu càrrec de la realització de la comèdia Primats (1996-97), basada en la novel·la La magnitud de la tragèdia, de Quim Monzó, que ni tan sols s'arribà a estrenar en sales comercials. Aquest fracàs l'apartà momentàniament de la professió, la qual reprengué a Girona el 2000 amb Canal Paradís, proveïdor de continguts audiovisuals. Jover i Ricart fou el primer president de l'Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, i també ha estat president la Federació d'Associacions de Productors Audiovisuals Espanyols. A més, fou l'únic membre espanyol del primer European Script Fund i del Consell del Programa Greco del Plan Media I.[1][2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Crusells, Magí. «JOVER, Carles. Carles Jover i Ricart». A: Directores de cine en Cataluña: de la A a la Z. Edicions Universitat Barcelona, 2009, p. 147. ISBN 978-84-475-3316-9 [Consulta: 8 juliol 2018]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Riambau i Möller, Esteve; Romaguera i Ramió, Joaquim «Carles Jover i Ricart». Diccionari enciclopèdic del cinema a Catalunya.

Bibliografia

modifica
  • «Entrevista con Carles Jover». Profils Audiovisuels, Núm. 16, 1992.
  • «Entrevista con Carles Jover». La Gaceta de los Negocios, 1993.
  • José i Solsona, C «Entrevista a Cales Jover». Pel·lícula, Núm. 2, 1979, pàg. 5-11.
  • López Manzano, E. «Carles Jover, un realizador a la luz del 35 mm». Paso estrecho, Núm. 9, 1979, pàg. 18-21.