Daniya, el jardí de l'harem
Daniya, el jardí de l'harem (títol original en castellà Daniya, jardín del harén) és una pel·lícula catalana dirigida per Carles Mira, estrenada l'any 1988. Es tracta d'una coproducció televisiva rodada en castellà, que inicialment es va concebre com una sèrie de sis capítols d'una hora de durada però que finalment es va convertir en un llargmetratge. Emmarcada en el context històric del segle xi, recrea una aventura en l'època en què la cultura islàmica estava present a tots els països de la mediterrània i convivia de forma beneficiosa amb altres cultures i religions.[1]
| Daniya, jardín del harén | |
|---|---|
.jpg) | |
| Fitxa | |
| Direcció | Carles Mira |
| Protagonistes | |
| Ajudant de direcció | Francisco G. Siurana Dinia Abdessamad |
| Director artístic | Montse Amenos Isidre Prunes |
| Producció | Pere Roca |
| Guió | Carles Mira |
| Música | Enric Murillo |
| Fotografia | Tomàs Pladevall |
| Muntatge | Emilio Rodríguez |
| Productora | IMATCO Canal Paradís |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Catalunya |
| Estrena | 18 de febrer de 1988 |
| Durada | 100 minuts |
| Idioma original | castellà |
| Versió en català |  Sí |
| Descripció | |
| Gènere | Drama, històrica |
     | |
Argument modifica
El film narra la història del viatge d'en Bernat, el germà jove i culte de la comtessa de Barcelona Almodis de la Marca. El noi abandona la cort catalana i és enviat al regne de Dènia (Daniya) per aconseguir l'autoritat eclesiàstica i la concessió de l'arquebisbat per part del rei musulmà sobre els cristians mossàrabs d'aquest territori. Aquest queda seduït per l'Àndalus i, a través de les cartes adreçades a la comtessa, descriu el viatge per la costa mediterrània i els diferents encontres que es produeixen entre ambdues cultures. L'emir, per altra banda, envia a la seva esclava preferida a Tortosa per a facilitar el viatge del protagonista, i aquest s'acaba enamorant d'ella.[2][3]
Al llarg de la pel·lícula, Carles Mira contraposa el món cristià —escenificat en una Barcelona fosca i eclesiàstica— amb el món musulmà, que presenta com un fals verger i oasi de felicitat i en què exalta el contrast entre la cultura musulmana anterior i actual mentre realitza una apologia de l'esclavisme.[3]
Producció modifica
La producció del llargmetratge va ser subvencionada pel Ministeri de Cultura d'Espanya i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Va anar a càrrec de l'empresa IMATCO (del productor Carles Jover i Ricart) i Canal Paradís, amb la col·laboració de TV3 i diverses entitats audiovisuals marroquines com RTV Marocine i el Centre de la Cinematographie Marocaine (CCM).[4]
Llocs de rodatge modifica
El rodatge del film es va realitzar en 4 països diferents: Catalunya (Sant Sadurní d'Anoia, Cardona, Santa Margarida de Montbui, Besalú, Cala Castell de Palamós i la Serra del Corredor), País Valencià (L'Albufera), França (Santa Maria de Serrabona i Abadia de Fontfroide) i Marroc (Marrakech).[4]
Música modifica
La banda sonora de la pel·lícula, Daniya, va ser composta per Enric Murillo amb lletra de Xavier Bru de Sala i coreografia d'Agustí Ros. La interpretació musical va ser encarregada a Maria del Mar Bonet, a qui acompanyava un cor de cantants marroquins.[4]
Repartiment modifica
| Actor / actriu original | Personatge fictici |
|---|---|
| Marie-Christine Barrault | Almodis de la Marca |
| Laura del Sol | Laila |
| Ramon Madaula | Bernat |
| Joan Monleon | Abd Al Malik |
| Fermí Reixach | El capità |
| Fernando Bilbao | Ramon Berenguer I |
Premis i nominacions modifica
Premis modifica
Referències modifica
- ↑ Balló, J; Espelt, R; Lorente, Joan. «Vint-i-un directors i les seves pel·lícules». A: Cinema Català 1975-1986. Primera edició. Barcelona: Columna Edicions, 1990, p. 407-417. ISBN 8478090207.
- ↑ «Daniya, el jardí de l'harem» (en català, castellà i anglès). Catalan Fims & TV. [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «Daniya, jardín del harem, un pedazo de historia olvidado» (en castellà). Diario de cine clásico. [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Daniya, el jardí de l'harem» (Web). Fons audiovisuals CULTURARTS-IVAC. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2016. [Consulta: 30 gener 2016].
- ↑ Crusells, M «Directores de cine en Cataluña. De la A a la Z» (Web). Publicacions on-line de la Universitat de Barcelona, 2008 [Consulta: 30 gener 2016].