Josep Blanxart i Camps

Berga, Berguedà, 1815 — Barcelona, Barcelonès, 1885 Poeta, dramaturg i novel·lista en llengua castellana.

Josep Blanxart i Camps (Berga, 1815 - Barcelona, 1885) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista en llengua castellana.[1] Va ser alcalde de Berga.[2]

Infotaula de personaJosep Blanxart i Camps
Biografia
Naixement1815 Modifica el valor a Wikidata
Berga Modifica el valor a Wikidata
Mort1885 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódramaturg Modifica el valor a Wikidata

Es va llicenciar en dret a Osca (1841) i va ser advocat a Berga fins que, el 1863, va ser nomenat secretari de la Universitat de Barcelona. Sense connexió visible amb els grups barcelonins adherits al romanticisme, va publicar, a Berga, Olot o Vic, un drama històric (Un trono y cuatro reyes, 1847), una novel·la de model i ambient walterscottià (El convento de Stirling, 1843) i poemes i reculls de poemes, la majoria d'evocació de la seva muller, morta jove, o d'amics també morts (Poesías, 1852; La tumba del valle, 1855; Suspiros del alma, 1856, i Armonías de la noche. La cruz de la alquería y el panteón de Balmes, 1860). Va traduir al castellà un poema (Teresa) de Francesc Camprodon (no recollit a les seves Poesies), musicat per Jaume Biscarri. Va ser membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1856) i de la Societat Arqueològica Tarraconense (1878).

Les estades estiuenques a Sant Joan de les Abadesses el condueixen a escriure La Paz de San Juan de las Abadesas (1858)[3]. De fet els seus avantpassats, els Blanxart, eren originaris de Sant Joan de les Abadesses. Els Blanxart van venir a Berga al tombant dels segles xviii i xix. El primer que va arribar a Berga va ser Eduard Blanxart i Siqués, pare de Josep Blanxart i Camps.[4]

Referències modifica