Obre el menú principal

Josep Canudas i Busquets (Barcelona, 29 de desembre de 1894[1] - Friburg, 1975) va ser pilot i un dels principals propagadors de l'aviació a Catalunya.[2]

Infotaula de personaJosep Canudas i Busquets
Biografia
Naixement 1898
Barcelona
Mort 1975 (76/77 anys)
Activitat
Ocupació Periodista
Modifica les dades a Wikidata

Fill de Francesc Canudas Bordas i Mercè Busquets George.[3]

Fou periodista esportiu i cofundador de l'Aeroclub de Catalunya (1915). El 1917 obtingué el primer títol de pilot atorgat a Catalunya de l'Escola Catalana de l'Aviació de la qual fou professor i pilot en cap. L'any 1922 fundà la Penya de l'Aire i –amb Ferran Llàcer i altres– la Societat Aeròdrom Canudas, que promogueren l'interès pels vols amb passatgers i l'Escola de Barcelona per a pilots.[4] Fou el cap de la primera línia aèria d'Espanya (Sevilla-Larraix, 1921) i de la línia Barcelona - la Seu d'Urgell (la primera dels Països Catalans l'any 1932). El 1933 la Generalitat de Catalunya el nomenà cap dels serveis d'aeronàutica. Durant la Guerra civil espanyola fou pilot d'enllaç al Front d'Aragó i director de l'Escola d'Aviació Militar de Barcelona. El 1933, quan es va constituir la Federació Aeronàutica de Catalunya predecessora de la Federació Aèria Catalana, es va convertir en el seu primer president, càrrec que va ocupar fins que va cessar la seva activitat en esclatar la Guerra Civil.[5]

S'exilià juntament amb la seva dona Pepa Monés Amat el 1939,[6] primer a França després als EUA i finalment a Suïssa on morí.[7]

ObraModifica

  • Canudas i busquets, Josep. Història de l'aviació catalana, 1908-1936. Barcelona: La Magrana, 1983. 

ReferènciesModifica

  1. «Registre Civil de Barcelona índex de naixements 1891-1895. Núm.7369 naixements 1894 jutjat Lonja». Arxiu Municipal de Barcelona, 29-12-1894. [Consulta: 20 març 2019].
  2. «Josep Canudas i Busquets». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Hemeroteca de La Vanguardia dia 12 d'agost de 1947 pàg. 9. Esquela de Mercè Busquets George». La Vanguardia. [Consulta: 30 març 2019].
  4. «Gran Enciclopèdia Catalana».
  5. Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2. 
  6. «Moviments Migratoris Iberoamericans». Portal de Archivos Españoles, 1940.
  7. Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013.