Josep Chaix Isniel

matemàtic i astrònom valencià (1765-1809)

Josep Chaix Isniel (Xàtiva, 4 de febrer de 1765 Xàtiva, 22 de setembre de 1809) fou un matemàtic i astrònom valencià.

Infotaula de personaJosep Chaix Isniel
Biografia
Naixement4 febrer 1765 Modifica el valor a Wikidata
Xàtiva Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1809 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Xàtiva Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, astrònom Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansEsteban Chaix Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Des de molt jove s'interessà per les matemàtiques i l'astronomia, influït pel seu germà major, el poeta, científic i polític Esteban Chaix. Estudià en la Universitat de València, i obtingué el títol d'agrimensor per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles el 1796. Amplià estudis a la Gran Bretanya i a França, on treballà amb Jean-Baptiste Biot en l'electromagnetisme, descobert poc abans.[1] Del 1791 al 1793 fou comissionat pel govern espanyol per a col·laborar en l'amidament de l'arc de meridià entre Dunkerque i Barcelona —que donaria lloc al naixement del metre—, sota les ordres de Pierre Méchain.[2]

Durant la seua estada a París col·laborà amb José María de Lanz y Zaldívar en la redacció d'uns Elementos de cálculo diferencial e integral que mai no es van publicar. El 1793 tornà a Madrid com a adjunt del Reial Observatori, mentre feia viatges periòdics a Londres per vigilar la fabricació dels instruments que s'hi construïen per a l'observatori madrileny.[3]

En establir-se permanentment a Espanya fou nomenat vicedirector de l'observatori, i ensenyà astronomia física i pràctica fins al 1804. El 1796 ocupà el càrrec de vicedirector —amb el rang de capità— i posteriorment el de director del cos d'enginyers cosmògrafs. Fou comissari de la Inspecció General de Camins i Canals i catedràtic de l'Escola d'Enginyers de Camins i Canals dirigida per Agustín de Betancourt.[4]

Durant el 1800 i el 1801 va fer observacions astronòmiques a Madrid, des de la casa de Cristiano Herrgen al carrer del Turco, per a determinar la latitud de diverses estrelles, utilitzant els instruments de l'Observatori de Madrid i ajudat per Mariano Luis de Urquijo i Agustín de Betancourt. Els seus resultats es publicaren en Anales de Ciencias Naturales (1801). També en aquesta data publicà Chaix el primer volum de les seues Instituciones de Cálculo Diferencial e Integral, que inclou una discussió sobre els principis del càlcul i el desenvolupament de la teoria de les superfícies corbes i de les corbes de doble curvatura, basades en Euler, Clairaut i Monge.[5][6]

A partir del 1803 tornà a col·laborar amb Méchain, ara en l'amidament del meridià a les Illes Balears, operació truncada el 1804 arran de la mort de Méchain a Castelló provocada pel paludisme. Aquest treball es reprengué el 1806 sota les ordres de Jean Baptiste Biot i Francesc Aragó, i s'interrompé definitivament per la Guerra del Francès, durant la qual Chaix ostentà el càrrec de comissari de guerra honorari.[4]

En 1807 publicà la seua Memòria sobre un nou mètode general per a transformar en sèrie les funcions transcendents, dedicada a Manuel Godoy. Per a aquesta obra emprà el binomi de Newton i utilitzà relacions i tècniques purament algebraiques, a diferència de Lagrange, que recorria i relacionava els desenvolupaments en sèrie amb les derivades successives de la funció.[7][8][6]

Els seus darrers dies, quan els francesos ocuparen Madrid, es va refugiar a Xàtiva, on va morir el 1809.[9]

ObresModifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Báguena Cervellera, María José. «José Chaix Isniel». Real Academia de la Historia, 2018. [Consulta: 28 agost 2021].
  • Garma, Santiago. «Chaix, José». A: J. M. López Piñero, V. Navarro Brotons, Th. Glick i E. Portela Marco (eds.). Diccionario histórico de la ciencia moderna en España. Vol. I. Barcelona: Península, 1983, p. 212-214. 
  • Garma, Santiago. «Influencia de los matemáticos franceses en los matemáticos españoles a finales del siglo XVIII». A: S. Garma, D. Flament i V. Navarro (dirs.). Contra los titanes de la rutina. Encuentro, en Madrid, de investigadores hispano-franceses sobre la historia y la filosofía de las matemáticas. Madrid: Comunidad de Madrid - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1994a, p. 209-237. 
  • Garma, Santiago. Josep Chaix i el progrés matemàtic a principis del segle XIX. València: Consell Valencià de Cultura, 1994b. ISBN 9788448207912. 
  • López Piñero, José María; Navarro Brotons, Víctor. Història de la ciència al País Valencià. València: Alfons el Magnànim, 1995, p. 348-351. 
  • Martínez Carrillo, Juan Antonio «Las matemáticas en la España del siglo XIX». Almena, 1963, p. 147-153.. Reproduït en El granero común.
  • Villanueva, Joaquín Lorenzo. Vida literaria de D. Joaquín Lorenzo Villanueva. Vol. 1. Londres: Imp. A. Macintosh, 1825. 

Enllaços externsModifica