Josep Fabre (diputat)

Josep Fabre (Saorla, Vinçà, 13 de març del 1741[1] — Vinçà, 29 de gener del 1819) fou un metge i polític nord-català [2] que participà en els debats de la Revolució Francesa.

Infotaula de personaJosep Fabre
Nom original(fr) Joseph Fabre
Biografia
Naixement(fr) Félix Joseph Julien Fabre
13 de gener de 1741
Vinçà
Mort29 de gener de 1819(1819-01-29) (als 78 anys)
Vinçà
Flag of France.svg  Diputat a la Convenció Nacional
14 de setembre de 1792 – 26 d'octubre de 1795
CircumscripcióPirineus Orientals
Activitat
OcupacióPolític i metge
PartitMuntanya
Modifica les dades a Wikidata

Nasqué a Saorla, un llogaret a l'actual terme de la comuna de Vinçà, al Conflent. Encara que estava destinat a la carrera eclesiàstica, decidí dedicar-se a la medicina. Ja metge de professió, va ser també alcalde de Vinçà, i en aquest càrrec assolí el 1790 de calmar les tensions que causava l'associació Amis de la paix, una societat constituïda principalment per membres del clergat i de la petita noblesa. L'actitud prudent d'en Fabre li valgué ser nomenat jutge de pau de la vila.

El 3 de setembre del 1792 [3] va ser elegit, per 93 vots de 158, diputat de la Convenció Nacional en representació dels Pirineus Orientals. Amb ell foren elegits Josep Antoni Guiter (127 vots, diputat), Joan Bonaventura Birotteau (98 vots, diputat), Jaume Josep Cassanyes (74 vots, diputat), Francesc Montagut (58 vots, diputat), Llorenç Delcasso (23 vots, reserva), Josep Chambon (18 vots, reserva). Es diu que el viatge a París el feu a lloms d'ase, i que trigà un mes a arribar-hi.[2] · [4]

A la convenció no hi tingué [2] una actuació destacada, i per malaltia no assistia ni a debats ni a votacions. Quan es féu la votació sobre l'execució de Lluís XVI no hi era present, cosa que li estalvià les conseqüències futures, tant si hagués votat en un sentit com en l'altre. Per la resta, s'uní a la facció parlamentària de la Muntanya i passà desapercebut. El 1794, i en el context de la Guerra Gran, tropes espanyoles de passada per Vinçà incendiaren casa seva.[4] El 1795, en les eleccions per al Consell dels Cinc-cents renuncià a presentar candidatura, i hom elegí en el seu lloc el pradenc Jacques-François Izos.

ReferènciesModifica

  1. Fabricio Cardenas, Vieux papiers des Pyrénées-Orientales, Extrait de naissance de Joseph Fabre
  2. 2,0 2,1 2,2 Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 200.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  3. «Fitxa de Fabre, al web de l'Assemblea Nacional» (en francès). [Consulta: 1 octubre del 2014].
  4. 4,0 4,1 Fabricio Cárdenas, 66 petites histoires du Pays Catalan, Perpignan, Ultima Necat, coll. « Les vieux papiers », 2014, 141 p. (ISBN 978-2-36771-006-8)