Obre el menú principal

Josep Joaquim Ribó

Josep Joaquim Ribó (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, mitjan segle XIX - Madrid, Castella, finals del segle XIX) fou un publicista i historiador català.[1]

Infotaula de personaJosep Joaquim Ribó
Biografia
Naixement segle XIX
Caldes de Montbui
Mort segle XIX
Madrid
Activitat
Ocupació Publicista i historiador
Modifica les dades a Wikidata

Va començar molt jove a escriure en diaris barcelonesos, fundant dos setmanaris que tingueren força acceptació; El Examen (1868) i El Siglo XX. Durant el regnat d'Amadeu I es traslladà a Madrid, on fundà i dirigí durant alguns anys un diari polític, econòmic i literari, El Eco de la Pàtria. Primer milità, en el partit conservador, passant més tard al liberal constitucional, que inspirava Sagasta. Dintre del periodisme s'especialitzà en les qüestions històriques i internacionals.

El 1782 es traslladà a La Havana i serví com a voluntari durant la guerra de Cuba. Fruit d'aquesta campanya és la seva obra Historia de los voluntariós cubanos, que publicà al retornar a Madrid. a més, va escriure, La farsa social (Cartas a Emilio) (Barcelona, 1865); Retrato historico de Francisco II (Barcelona, 1867); un estudi biogràfic del poeta i ministre Víctor Balaguer; una novel·la de costums, A bordo del vapor <Guipúzcoa> (Madrid, 1872); un esbós històric sobre el tinent general Joaquim Jovellar, i una voluminosa Colección de tratados celebrados entre España y las demàs naciones desde 1801 hasta Amadeo I, publicada a Madrid el 1871.

ReferènciesModifica

  1. «Josep Joaquim Ribó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 setembre 2019].

BibliografiaModifica