Josep Maria Boix i Selva
Josep Maria Boix i Selva (Barcelona, 2 d'octubre de 1914 — Girona, 20 de gener de 1996) fou un poeta, traductor, professor i editor.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 octubre 1914  Barcelona |
| Mort | 20 gener 1996 (81 anys) Girona, Gironès |
| Sepultura | Cementiri de Sóller (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Obra | |
| Primeres obres | Angle (1935) i Soledat abrupta (1937) |
Obres destacables El suplicant, la deu i l'esma (1972) i Presoner de la boira (1978). Traducció de Paradise Lost, de John Milton (1950) | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Fills | Xesco Boix, Joan Boix Masramon |
| Pare | Josep Maria Boix i Raspall |
| Germans | Maur Maria Boix i Selva i Emili Boix i Selva |
| Parents | Joaquim Masramon de Ventós (cunyat) |
Premis Carles Riba 1971. Vila de Vallirana-Josep Maria López-Picó 1976. Vila de Martorell de poesia - 1982 | |
Biografia modifica
Fill del jurista Josep Maria Boix i Raspall, nascut en una família culta i benestant de marcades conviccions catalanistes i religioses. El seu germà Joan M. (Maur Maria Boix), monjo i prior de Montserrat fou "l'amic més entranyable".
Batxiller pels Jesuïtes de Casp (Barcelona), estudià Dret per imposició paterna i Filosofia i Lletres per vocació i fou col·laborador a la secció literària del diari El Matí.[1] A l'inici de la vida professional treballà de professor de literatura als Escolapis de Sarrià i de literatura anglesa a la Universitat de Barcelona; posteriorment exercí de director literari de l'editorial Vergara.
Josep Maria Boix es casà el 1942 amb Concepció Masramon de Ventós-Mir i foren pares de Maria del Tura, Josep Maria (Zum), Francesc (Xesco Boix, pioner de la música folk catalana), Joan (Joan Boix component del grup Falsterbo 3) i Elisenda. Des dels anys d'estudiant Boix i Selva fou amic i company de Salvador Espriu, Ignasi Agustí, Màrius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Vinyoli, Joan Teixidor, Sebastià Juan Arbó, Agustí Bartra, Pere Calders, Josep Maria Font i Rius i Martí de Riquer.[1]
Col·lecció Isard modifica
Boix i Selva propulsà des de l'editorial Vergara la col·lecció Isard), primera col·lecció de butxaca en català i que conjumina obres originals (Bertrana, Estradé, Roca Pons, Sagarra) amb acurades traduccions de primera mà al català (Jaume Berenguer, Espriu, Ferran de Pol, Joan Fuster, Albert Manent, Joan Mascaró i Palau Fabre, entre d'altres), tant de clàssics (Dafnis i Cloe, Rimbaud) com de coetanis (Camus, Pasternak, Kazantzakis).[2]
El Paradís perdut modifica
Paradise Lost, de John Milton en vers, en català i en una extensió superior als 10.000 hendecasíl·labs ha esdevingut la traducció canònica. El 1949 Boix i Selva la presentà parcialment en lectures públiques i el 1950 aparegué la primera edició, de bibliòfil, com a estratègia inicial per a superar la censura. La segona edició sortí el 1953 i el 2014 una tercera edició bilingüe i definitiva a cura de Rosa Flotats.
El poeta modifica
La poesia de Boix s'enquadra en la generació de la República o generació del 36. La seva obra rebé mestratge de la relació personal amb Josep Maria López-Picó i de la poesia de Joan Maragall.
El 1933 presenta una primera poesia als Jocs Florals de Barcelona[3] i són publicats Angle i Soledat abrupta, amb una recepció positiva; en la desolació de postguerra apareixeran Felicitat (1944) i Copaltes i mirinyacs (1946). El premi Carles Riba 1971 rebut per l'obra El suplicant, la deu i l'esma (1972) i Presoner de la boira (1978), premi Josep Maria López-Picó 1976, marquen la seva darrera etapa i el reconeixement públic pel món cultural.
La resta d'obra literària de Boix i Selva es troba en els manuscrits. Destaquen els poemes que pertanyen al cicle d'El jueu errant, una obra ambiciosa que restà inacabada.
El fons personal Arxivat 2020-03-22 a Wayback Machine. es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva més una obra que va formar part de la biblioteca personal de Boix,[4] així com un exemple de les seves marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[5]
Obres modifica
- Tríptic. La soledat sonora (1933), poema inèdit presentat als Jocs Florals de Barcelona
- Angle Arxivat 2020-03-22 a Wayback Machine. (1935)
- Soledat abrupta Arxivat 2020-03-22 a Wayback Machine. (1937)
- Felicitat (1944) (versió reduïda Arxivat 2020-03-22 a Wayback Machine. | versió plena Arxivat 2020-03-22 a Wayback Machine.)
- Copaltes i mirinyacs Arxivat 2020-03-22 a Wayback Machine. (1946)
- Paradís perdut (1950), traducció en vers del llibre de John Milton
1950-1951, 1a edició[Enllaç no actiu]; 1953, 2a edició[Enllaç no actiu]; 2014, 3a edició[Enllaç no actiu].
- El suplicant, la deu i l'esma Arxivat 2020-03-22 a Wayback Machine. (1972), premi Carles Riba 1971
- Presoner de la boira Arxivat 2020-03-22 a Wayback Machine. (1978)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Josep Maria Boix i Selva». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Laura Vilardell Domènech, «Una aproximació a la col·lecció Isard» dins La traducció i el món editorial de postguerra [digital], p. 253-272. (1962-1971)
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1933, document 56
- ↑ «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic[Enllaç no actiu]». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Base de dades Antics posseïdors: Boix i Selva, J. M. (Josep Maria), 1914-1996». [Consulta: 17 abril 2020].