Josep Maria Casasús i Guri

periodista català

Josep Maria Casasús i Guri (Barcelona, 31 de juliol de 1944) és un periodista, assagista i catedràtic emèrit d'universitat català.

Infotaula de personaJosep Maria Casasús i Guri
Biografia
Naixement1944 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Activitat
OcupacióEscriptor i periodista
Membre de
Premis

BiografiaModifica

Es llicencià en dret i posteriorment es doctorà en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, on va obtenir el premi extraordinari de doctorat per la seva tesi sobre Josep Pla.[1] Entre 1966 i 1970 fou redactor al diari Tele-eXprés, del 1970 al 1976 en fou redactor en cap, de 1971 a 1974 fou director de la revista Dossier Mundo[2] i de 1976 a 1979 fou redactor en cap de Catalunya Express. El 1972, als vint-i-vuit anys, va publicar el seu primer llibre, Ideología y análisis de medios de comunicación, considerat el primer tractat en castellà d'analisi estructuralista dels mitjans de comunicació.[3]

Després d'un breu parèntesi de 1980 a 1982, quan fou delegat a Barcelona del setmanari La Gaceta Ilustrada, entre 1983 i 1987 es vinculà a La Vanguardia, diari en què alternà les tasques d'editorialista amb la de defensor del lector i sotsdirector. El 1987 inicià la seva activitat en el món acadèmic. Fou vicedirector del Departament de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual en fou nomenat vicedegà el 1988. Renuncià a aquest càrrec quan fou nomenat catedràtic i degà de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, així com director de l'Observatori de la Comunicació Científica.[2] Actualment és catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra i també n'és síndic de greuges.[4]

També ha estat president de la Societat Catalana de Comunicació (1987-1990), secretari general i primer president de la Sociedad Española de Periodística,[5] i de les dues va ser soci fundador[6] i des de 1990 membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.[1] Ha escrit nombrosos articles a diversos diaris i revistes (Avui, Serra d'Or, L'Avenç, etc.) i té una secció diària al diari ARA en què publica una selecció d'articles periodístics d'autors i època molt diversosque relaciona amb temes d'actualitat.[7] ha rebut nombrosos premis i guardons periodístics i d'assaig: premis Gaziel (1986), Avui (1979), Xarxa (1980), Carles Rahola (1986), Josep Vallverdú (1987), Joan Mañé i Flaquer (1988), Antoni de Senillosa (1994)[8] i Vicens Vives (2013).[9] El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi.[2] El maig de 2020 la Universitat de Girona, a proposta del Departament de Filologia i Comunicació, va concedir-li el títol de doctor honoris causa.[6]

ObresModifica

  • Ideología y análisis de medios de comunicación (1972, CIMS).
  • Les Corts: un poble perdut, un barri introbable (1976, ed. 62; premi Les Corts 1975).
  • La premsa actual. Introducció als models de diari (amb Xavier Roig i Fontseca, 1981, Ed. 62; premi Xarxa 1980)
  • Lliçons de periodisme en Josep Pla: la modernització dels gèneres periodístics a Catalunya (1986, Ed. Destino)
  • El pensament periodístic a Catalunya (1987, Curial; premi Carles Rahola d'assaig 1986)
  • El periodisme a Catalunya (1988, Plaza & Janés; premi Josep Vallverdú 1987)
  • Tardes Chanel (1989) narracions
  • Periodisme que ha fet història (1990, CPC)
  • Periodística catalana comparada (1993, Ed. Pòrtic)
  • Periodisme català que ha fet història (1996, Ed. Proa)
  • Ideología y análisis de medios de comunicación (1998, CIMS)
  • Artículos que dejaron huella (1998, Ed. Ariel)
  • Periodismo irónico (2000, Assua)
  • Crònica d'un país: 15 articles imprescindibles (2011, Deria Ed.)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Membres numeraris i emèrits». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 31 maig 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Josep Maria Casasús i Guri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
  3. «Josep Maria Casasús, 50 anys de professió - Report.cat». Report.cat. Setmanari d'anàlisi de periodisme i comunicació, 30-07-2019. [Consulta: 31 maig 2020].
  4. «Periodista y doctor Josep María Casasús, nuevo Síndic de Greuges de la UPF» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 31 maig 2020].
  5. «Sociedad Española de Periodística - SEP - Historia» (en castellà). [Consulta: 31 maig 2020].
  6. 6,0 6,1 Redacció. «La UdG atorga el doctorat ‘honoris causa’ a Josep Maria Casasús». Comunicació21, 29-05-2020. [Consulta: 31 maig 2020].
  7. «Josep Maria Casasús, doctor ‘honoris causa’ per la UdG». ARA, 31-05-2020. [Consulta: 31 maig 2020].
  8. «Producció científica a la UPF | CASASÚS GURI, JOSEP MARIA». [Consulta: 31 maig 2020].
  9. «El Govern reconeix la qualitat docent universitària amb les distincions Jaume Vicens Vives 2013». La Vanguardia. [Consulta: 31 maig 2020].

Enllaços externsModifica