Viquipèdia

Josep Maria Mir i Mas de Xexàs

pintor i crític d'art català

Josep Maria Mir i Mas de Xexàs (Olot, 1900 — Tossa de Mar, 1968) fou un artista que combinava diferents disciplines: pintor, poeta, escriptor, assagista polític, crític d'art i promotor cultural català.[1] Va dirigir diverses revistes impresses durant la dècada del 1920, com Pessigolles (1924), Revista d'Olot (1926-1929) o Rialles (1927). Entre les seves publicacions, destaquen edicions sobre la funció del llibre en la cultura social i la reflexió política, com República i Autonomia (1934).[2] En aquests primers anys era conegut com a caricaturista i va guanyar un premi al Saló d'Humoristes de Barcelona. Després de la guerra civil espanyola, va fundar el Cràter d'art. Com a pintor, va tenir un estil molt particular, tot i que és considerat un dels membres de l'Escola paisatgística d'Olot.[3] En les seves notes ens explica que el concepte "escola", en el cas d'Olot, s'aplicava al mateix context natural, amb plena llibertat per sentir i interpretar.

Infotaula de personaJosep Maria Mir i Mas de Xexàs

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1900 Modifica el valor a Wikidata
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1968 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Tossa de Mar (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, crític d'art Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Començà els estudis de dret però, a causa de la seva activitat nacionalista, el van obligar a deixar la carrera i a incorporar-se al servei militar. Fou destinat a Palma on, per altra banda, faria la seva primera exposició de caricatures, el 1923.

El 1924 fou premiat al primer Saló d'Humoristes de Barcelona: apareixien caricatures de l'espantaocells a les pàgines de la revista Pessigolles, i des de llavors realitzà diverses exposicions a l'Ateneu de Girona, a la Sala Parés i a les Galeries Laietanes de Barcelona, entre d'altres.[4] A Girona va entrar en contacte amb Carles Rahola, amb qui va establir amistat.

El mes de gener de 1926 contribuí a la fundació de la Revista d'Olot. La revista duraria tres anys, fins al 1929. El 1928 es va casar amb Maria Lluïsa Malibrán. Entre 1929 i 1930 es van establir temporalment a Sóller, Mallorca, implicant-se en les activitats culturals. Una de les amistats i complicitats properes, la de Gabriel Alomar, que seguirà a Barcelona. El més de juny de 1930, lo fa una entrevista a "Mirador". Fins a finals de 1931, resideixen a Sant Celoni, on va néixer la seva filla M. Engràcia. Era el moment de més activitat artística, social i politica.

Durant vuit anys va col·laborar en diverses publicacions, va realitzar conferències i va escriure llibres, on defensava, entre d'altres el paper del llibre, la lectura i l'escripiura, que considerava «la plàstica més vital de la civilització. La invenció més important de l'home».[3] Fins i tot va tenir el seu propi programa de ràdio, que s'emetia setmanalment a Ràdio Olot.[3] El seu objectiu era provocar el debat obert en una ciutat que ell considerava «orfe d'un cenacle»

« La societal que tan sols és recreativa i no té biblioteca és un estament mort, no pot ser humana. »
— Josep Maria Mir Mas de Xexàs, Revista de Girona

El 1936, abatut, malalt i desengallat per la fallida del món en el qual creia, destruí tota la seva obra pictòrica i literària.[3]

Un cop finalitada la Guerra i en ple franquisme, el 1955 va fundar el Cràter d'Art d'Olot,[5] en el qual va aconseguir acostar-se als seus ideals de joventut, i centrar-se en una tasca més d'activisme cultural.[6] Inicialment les trobades tenien lloc a l'Snak Bar, un establiment ubicat on ara hi ha la llibreria Drac. Posteriorment van habilitar un local social al bar de l'Estació, on es feien actes per parlar de cultura i arts i s'organitzaven exposicions col·lectives a d'altres localitats. Aquesta tasca de promotor i activista cultural va fer que anés abandonant progressivament el seu món creatiu, que va quedar reduït a un seguit de notes i apunts, i a alguna exposició a la Girona dels anys 60.[3] El Cràter va romandre actiu fins al 1963.[7] Morí a Tossa el 1968.

Publicacions modifica

  • El llibre en la cultura social (1928).
  • L'auca de la Festa Major d'Olot (il·lustrada amb caricatures).
  • Sentiment, voluntat, intel·ligència i caràcter en la cultura social (1930).
  • República i Autonomia (1934). Olot, Aubert impressor.
  • Mallorca, illa de moda (1934-) (en preparació i no editada).
  • Un segle i mig d'Escola Olotina (1934-1968) (exemplar inèdit)
  • Fill de Carnestoltes (1934) (en preparació i exemplar desaparegut).
  • Madrid - Barcelona (1934) (en preparació i exemplar desaparegut)

Llegat modifica

  • En el seu honor, es va constituir el l Premi Josep M.a Mir Mas de Xexàs, de reportatge històric, dins dels Premis Ciutat d'Olot.

Referències modifica

  1. ↑ «Josep Maria Mir i Mas de Xexàs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Mir Mas de Xexàs, a la Vitrina de l'arxiu d'Olot». El Punt Avui, 09-08-2020.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Mir, Glòria Bosch «J.M. Mir Mas de Xexàs, vers una llibertat pacificadora». Revista de Girona, 167, 01-01-1994, pàg. 50–53. ISSN: 2339-8868.
  4. ↑ Navarro, Montserrat; Tort, Narta; Fontbona, Francesc. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, 1999. ISBN 9788472834446. 
  5. ↑ SALA, Joan «Joan Clapera Mayà, un innovador del paisatge» ( PDF). Revista de Girona, 2009.
  6. ↑ «Diputació de Girona - Fons d'art». [Consulta: 19 gener 2017].
  7. ↑ Valeri, Xavier «Olot reivindica el llegat dels autors de l´època daurada de la pintura artística». Diari de Girona.
  8. ↑ Mir Mas de Xexàs, Josep M; Moli, Domènec; Paluzie i Mir, Lluís; Sala, Joan; Museu Comarcal de la Garrotxa. Mir Mas de Xexàs i el cràter d'art (en catalan). Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa : Fundació "la Caixa", 1994. 

Bibliografia modifica

  • BOSCH I MIR, Glòria. J.M. Mir Mas de Xexàs, vers una llibertat pacificadora. Revista de Girona, 167 (1994), p. 50-53.
  • BOSCH I MIR, Glòria; BUSQUETS I GRABULOSA, Lluís; MOLI I SERRA, Domènec; PALUZIE I MIR, Lluís; PUJIULA I RIBERA, Jordi. Josep M. Mir Mas de Xexas. Fundació Pere Simón. Olot, 2002.
  • MIRALLES, Francesc. L'època de les avantguardes, 1917-1970, Història de l'Art Català. Ed. 62. Barcelona, 1983.
  • RAFOLS, J. F. Diccionario biográfico de artistas de Catalunya. Desde la época romana hasta nuestros días. Ed. Milán. Barcelona, 1953 (2 vol.).
  • Mir Mas de Xexàs, Josep M; Moli, Domènec; Paluzie i Mir, Lluís; Sala, Joan; Museu Comarcal de la Garrotxa. Mir Mas de Xexàs i el cràter d'art (en catalan). Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa : Fundació "la Caixa", 1994. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Mir_i_Mas_de_Xexàs&oldid=32383569»