Obre el menú principal

Josep Maria Pujol i de Barberà

arquitecte espanyol

Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 1871-1949) fou un arquitecte modernista titulat el 27 d'agost de 1892.[1] Arquitecte del ministeri de finances a Barcelona, a Múrcia, a Granada i Còrdova (1893-1897) i arquitecte municipal de Tarragona (1897-1939).[2]

Infotaula de personaJosep Maria Pujol i de Barberà
Biografia
Naixement 1871
Tarragona
Mort 1949 (77/78 anys)
Activitat
Ocupació Arquitecte
Moviment Modernisme català
Modifica les dades a Wikidata

TarragonaModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1902 Escorxador Municipal[3] C/ Escorxador s/n Actualment és la seu del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili. Molt Bo  
1903 Cellers Müller C/ Reial, 34-36 Bo
1911 - 1915 Mercat Central[3] Pça Corsini s/n Va ser encarregat per ordenar els punts de venda repartits per la ciutat. Estructurat en tres naus paral·leles i una transversal amb quatre façanes idèntiques i cobertes amb estructura de canó, té unes mides de 75 per 35 metres. Té un aire sezession que recorda la vienesa estació de la Karlsplatz de Otto Wagner. El 2017 es va finalitzar la seva remodelació. Molt Bo  
1913 Casa Ripoll[3] pg. de Sant Antoni, 15 i 17 Ubicada davant de la muralla en una posició elevada que la converteix en un mirador al mar. Va ser encarregada per Leandre Ripoll dissenyada amb tots els elements perquè fos una casa d'estiueg (cavallerisses, camp de tennis, etc.), molt d'ells desapareguts en una reforma del 1970. Correcte
1917 - 1918 Cooperativa Obrera Tarraconense[4] C/ Fortuny, 23 Projectat l'any 1917, no va ser inaugurat fins al 1932 amb un estil de transició i abandonament dels signes modernistes. La façana està acabada en ceràmica a primer pis. Correcte
1920 Casa Bofarull[3] Rambla Nova, 37 Es tracta d'un edifici d'habitatges amb façana a dos carrers de transició entre modernisme i noucentisme construïda per a les germanes Bofarull. Molt bo
1923 Col·legi La Salle[3]
1927 Casa Dr. Aleu[3] Rambla Nova, 97 Realitzada en un modernisme tardà, presenta senzilles decoracions a la façana. Per sobre dels seus dos pisos originals, el 1988 es va afegir un cos addiccional. Molt bo  


Amb Adolf Ruiz i Casamitjana va guanyar el concurs per a l'Orfenat Ribas de Barcelona, però el seu projecte no es va realitzar.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Maria Pujol i de Barberà  
  1. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 307 [Consulta: 8 setembre 2013].
  2. «Glossari d'artistes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Ruta Modernista del Patronat de Turisme de Tarragona
  4. Pobles de Catalunya