Josep Maria Solé i Sabaté
Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és un historiador català, especialitzat en la Guerra civil espanyola i la seva postguerra.[1] També ha dirigit i presentat programes de ràdio i televisió, amb tertúlies sobre l'actualitat o sobre la història recent de Catalunya.[2]
 (2001)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1950 (73/74 anys) Lleida |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Director de tesi | Josep Termes i Ardèvol |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, escriptor, director de programa, professor d'universitat, museòleg, presentador |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona Museu d'Història de Catalunya |
| Interessat en | Guerra Civil espanyola |
Premis
| |
Biografia modifica
És catedràtic en història contemporània per la Universitat de Barcelona i llicenciat en filosofia. Va ser professor d'Història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de 14 llibres sobre la Guerra Civil i la postguerra. Va obtenir el Premi de Recerca del Congrés de Cultura Catalana. Va ser delegat del Centre d'Història Contemporània de Catalunya en la recuperació de la documentació catalana a l'exili (1985-1991). Va ser el primer director del Museu d'Història de Catalunya, entre el 1996 i el 2000. L'any 2006 la Generalitat el va nomenar coordinador general del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre.[3] El 10 d'octubre de 2011 va ser nomenat director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, en substitució d'Albert Turull.[4][5]
Va ser el director i presentador del programa de ràdio Postres de músic, un programa de tertúlies sobre l'actualitat política i cultural de Catalunya a Catalunya Ràdio, fins que el van fer fora, l'any 2004.[6] El 2009 torna a Catalunya Ràdio com a col·laborador del programa En guàrdia.
Fou cosí de l'activista Oriol Solé Sugranyes, mort l'any 1976 durant l'escapada de la presó de Segòvia[7]
Publicacions destacades modifica
- Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975), junts amb Joan Villarroya i Font, (1993)[8]
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents.
- «Sine ira et studio (Tàcit, “sense ira ni parcialitat”)» (2008)[9]
Referències modifica
- ↑ «Josep Maria Solé i Sabaté». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Esculies, Joan «El cavaller de l'ideal». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.22-28. ISSN: 1695-2014.
- ↑ S.N., «Solé i Sabater, coordinador general del Consorci dels Espais de la Batalla de l'Ebre», TV3, 9 de novembre de 2006
- ↑ David Marín, «Solé i Sabaté dirigeix l'IEI», El Punt Avui, 11 d'octubre 2011, pàgina 43
- ↑ «Josep M. Solé i Sabaté, nou director de l'IEI», Vilaweb, 10 d'octubre 2011
- ↑ Mossen Tronxo, «Declaracions de Josep Maria Solé i Sabaté», Racó Català, 9 de setembre de 2004
- ↑ «Les MIL cares d'Oriol Solé Sugranyes». [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ Barcelona, Curial Edicions Catalanes, 1993, pàgines 246, ISBN 9788472569577
- ↑ Sine ira et studio, Gimbermat, 2008, volum 50, pàgines 13-27, ISSN 0213-0718