Viquipèdia

Josep Maria Soler i Montaner

compositor espanyol

Josep Maria Soler i Montaner (La Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 12 de febrer de 1872 - 6 de desembre de 1936)[1] fou instrumentista de flabiol i tible, director de cobla, de masses corals, mestre i compositor de sardanes.

Infotaula de personaJosep Maria Soler i Montaner
Biografia
Naixement12 febrer 1872 Modifica el valor a Wikidata
la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 desembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

La seva gran personalitat musical l'havia desenvolupat amb el seu mestre Carreras i Dagàs, que el va portar amb només 19 anys a debutar amb La Principal de la Bisbal, de la que en seria director a partir del 1894. Amb aquesta cobla aconseguiria importants èxits com els dels concursos de cobles del Teatre Novetats de Barcelona (1902) i de Girona (1906).

Va fundar i dirigir l'agrupació Els Rossinyols de les Gavarres de gran anomenada a l'època. El 1907 deixà la direcció de la cobla per passar a ser mestre de l'escola de música. Com a mestre, tingué un gran nombre de deixebles, Emili Saló n'és un exemple, que va representar una gran llavor pel món de la sardana.

Les seves sardanes tenien un forta personalitat i tècnica, poc freqüent pel seu temps, a l'altura de Pere Rigau i Josep Serra. Una de les que ha arribat als nostres dies, Or fi, ens en dona una idea. També són considerades entre les millors Festa anyal, amb un caire festiu i alegre sense caure en la vulgaritat, La polsosa del molí i La pabordessa.

També va escriure la glossa sobre la cançó popular Pastoret d'on véns i va obtenir els premis La Roser (Girona, 1917) i Sant Isidre (Banyoles, 1921).

Algunes de les seves obres formen part del projecte Erato Partitura Digital, amb títols com: Flores de otoño, Primavera, La Primera Ylusion, De Rompe y Rasga, Schotisch Fantastico y Danza Sonrosada, Vibrante, Canalla, Conquistador, Yrritante, El Matador, La Saltarina, Ecos del mar i El canto de la sirena.

Sardanes premiades modifica

  • La pabordesa – 2n Premi Girona, 1906
  • Solitud – 1r Premi Jocs Florals Centre Moral Girona, 1916
  • La Roser – 4t Premi Jocs Florals Girona, 1917
  • Sant Isidre – 3r Premi Banyoles, 1921
  • Cau de les goges – 1r Premi Pro-Biada Mataró, 1922.[2]

Sardanes per a cobla modifica

Any 1932
  • A vela i rem
  • Agraïment
  • alegria del carrer, L\
  • amabilitat, L\
  • ametller florit, L\
  • Ànecs i oques
  • aplec als Metges, L\
  • Arenyenca
  • Bisbalenca
  • Blat segat
Any 1929
  • Blavor marina
  • Bona minyona
  • Brincadora
  • Brins de bruc
  • Brots de llorer
  • cabra daina, La
  • cacera, Una
  • Camperola
  • castanyeda, La
  • cau de les Gojes, El
  • Cirera d\'arbòs'
  • colomets, Els'
  • Conversant
  • dama i el cavaller, La
  • deliri, Un
  • desengany, Un
  • dues flors, Les
  • enganya pastors, L\
  • estimada, L\
  • Festa anyal
  • filosa, La
  • Font Rovellada, La
  • galls, Els'
  • garsa, La
  • Gelosia
  • Gentilesa
  • Himne Català, (L\
  • illa daurada, L\
  • Lleugeresa
  • Marinenca
  • Matinera
  • merla enamorada, La
  • mestressa, La
  • mestressa, La per a veu solista i piano
  • minyoneta, La
  • Montnegre
  • nimfa del Daró, La
  • niuada, La
  • noble Porquera, La
Any 1928
  • noia, La Sardana per a cobla 1928
  • núvia, La Sardana per a cobla
  • Nuvis Sardana per a cobla 1932c
  • Ondina del Ter Sardana per a cobla
Any 1907
  • Or fi
  • Or fi per a veu solista i piano
  • puntejaire, La
  • Recuitera, La
  • Salt del cabrit, (El)
  • Sarrianenca
  • Sempreviva
  • sobirana, La
Any 1932
  • Pasqua florida
  • Pepeta, La
  • pi centenari, El
  • Pluja menuda
  • Poma de pastor, (La)
Any 1916
  • Solitud
  • son d\'en Fem, La
  • Sota l\'alzina'
  • Tarongina
  • tòrtores, Les
  • Tossenca
  • Trenca ametlles
  • Vesprada
  • Victoriosa
  • Xuclamel

Obra per a una cobla modifica

  • Pastoret, d'on vens?

Altres arranjaments modifica

  • Cant d'infant de Joan Novell i Mestres, Sardana per a cobla
  • Cant dels Ilergetes de Josep Pinyol i Mirada, Sardana per a cobla
  • Cantar d'ocells de [[Anastasi Sarret i Fontrodona]], Sardana per a cobla
  • casament de la Pubilla, El de Joan Novell i Mestres, Sardana per a cobla
  • festa bisbalenca, La de J. Guix, Sardana per a cobla
  • Neus, La de Joan Novell i Mestres, Sardana per a cobla.[2]

Altres títols modifica

Valz-Jota, El Matador i Mazurka La Saltarina.[3]

Sardanes
  • 25è aniversari - A l'ombra dels pins - Animetes i flabiols - Bell tribut - Clavells i roses (violes) - Declaració - Dinant a la Moixina - Eixerideta - Entremaliada (revessa) - Esmeragdina (tenora, 1922) - Festejant - Flor de ginesta - Gentil figuerenca - Gentil primavera - Gracienca - Jorn alegre - L'amiga - L'ermita vella - L'estel del nord - L'oronell - La cigala - La garba - La ingènua - La mel - La mirada - La pabordessa - La polsosa del molí - La Roser - Llamp de Déu! - Llegenda - 'Lluitadora (revessa) - Mare meva - Marejadora (revessa) - Nupcial - Passionera - Primavera florida - Promesos - Rient - Romàntica - Saludadora - Sant Isidre - Santperenca - Tres ninetes.[2]

Referències modifica

  1. ↑ [enllaç sense format] https://ca.unionpedia.org/i/Josep_Maria_Soler_i_Montaner
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 1 https://musicsperlacobla.cat/compositor.php?autor_id=289
  3. ↑ [enllaç sense format] https://mdc.csuc.cat/digital/collection/erato/id/239/

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Soler_i_Montaner&oldid=33182958»