Obre el menú principal

Josep Peñuelas i Reixach

ecòleg català

Josep Peñuelas i Reixach (Vic, 1958) és un ecòleg català,[1] considerat un dels millors investigadors del món, i dels més citats, en el camps de l’ecologia i del medi ambient.[2] Va ser alumne de Ramon Margalef.

Infotaula de personaJosep Peñuelas i Reixach
JPenuelas2014.jpg
Biografia
Naixement 1958 (60/61 anys)
Vic
Activitat
Director de tesi Ramon Margalef i López
Ocupació Professor d'Investigació del CREAF-CSIC Barcelona
Premis
Modifica les dades a Wikidata

És un dels ecòlegs actuals més respectas i influents, internacionalment reconegut per la seva innovadora tasca en el descobriment dels mecanismes ecofisiològics lligats al carboni i a l'oxigen en la diversitat i la distribució de les plantes aquàtiques i terrestres; el desenvolupament de tècniques de teledetecció del funcionament d'ecosistemes (p. ex. ha codesenvolupat el PRI, Photochemical Reflectance Index, ha desenvolupat el WBI, Water Band Index, que s'ha convertit en una eina consolidada en teledetecció); la posada en evidència de l'efecte del canvi global i climàtic i de la contaminació atmosfèrica sobre la biodiversitat, l'estructura i el funcionament dels ecosistemes terrestres; la introducció de la metabolómica en l’ecologia; l’estudi de la bioquímica, la funció i els efectes dels compostos orgànics volàtils per part de plantes i ecosistemes; el desentrellat dels processos biogeoquímics implicats en els cicles del carboni i dels nutrients, o el desenvolupament de ciència i polítiques destinades a afavorir la sostenibilitat del planeta, entre molts d'altres[1].Aquests treballs li han permès assolir un coneixement crític de com l'ambient i l'ecologia tenen una importància primordial en la gestió de la crisi amibiental global. Ha coordinat grups internacionals de científics en la producció d'influents articles científics en Ecologia, Ciències de la Terra i dels impactes que l'activitat humana té sobre la biosfera. Compta també amb reputació interancional en altres camps com l'Ecologia mol·lecular, l'Ecologia teòrica, l'agricultura, la seguretat alimentària, la salut humana global, o en el paper dels humans en la precipitació del canvi climàtic de l'Antropocè. Aquesta experiència es reflecteix en el gran nombre de Keynotes i d'invitacions plenàries, així com en els premis i reconeixements que rep cada any.

Els seus temes recents d'estudi són canvi global, canvi climàtic, contaminació atmosfèrica, emissions biogèniques de Compostos Orgànics Volàtils (COV), teledetecció, ecofisiologia vegetal, i funcionament i estructura dels ecosistemes terrestres.[3]

Ha publicat 6 llibres d’ecologia, més de 1000 articles en revistes i llibres científics (més de 700 dels quals en revistes recollides en el Science Citation Index, entre elles Nature, Science i PNAS), 300 en altres revistes i capítols de llibres, i més de 250 articles de divulgació científica.[4]

Inclòs a la llista Highly Cited Researchers de Thomson Reuters en ecologia i medi ambient, ciències vegetals i animals, ciències agrícoles, geociències i en tots els camps de la ciència.[4]

Ha rebut diverses distincions, tant nacionals com internacionals (Comte de Barcelona 1990; NASA 1993; Ministeri de Ciència del Japó 1998; Medi Ambient Institut d'Estudis Catalans-Caixa Sabadell 2008;[5] I Premi Nacional de Recerca de Catalunya 2010;[6] insígnia de plata de l'Institut d'Estudis Catalans 2014;[7] Premio Rey Jaime I 2015;[8] Dr. Honoris Causa per per l’Estonian University of Life Sciences, Tartu, Estonia (2016); Fill adoptiu de Figueres, 2016, President del jurat de los premis Nature de tutoria científica 2017; Menció especial als Premis Ciutat de Barcelona 2017 en la categoria de Ciències de la Terra i ambientals; Científic distingit per la Chinese Academy of Sciences 2018, Marsh Award for Climate Change Research Prize per la British Ecological Society 2018, IV Premi a l'Excel·lència Ramon Muntaner 2018, Premi Ciutat de Barcelona en Ciències de la Terra i Ambientals 2018, Col·legiat d'Honor del Col·legi de Biòlegs de Catalunya 2019, entre d’altres). Ha estat el primer català que ha guanyat el Premi Ramon Margalef d’Ecologia de la Generalitat de Catalunya, l'any 2016.[3] Ha estat president[9] de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) i conseller del CADS[10] (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible) de la Generalitat de Catalunya.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica