Obre el menú principal

Josep Serra i Estruch (Bràfim, Alt Camp, 31 de desembre de 1921Barcelona, 2 d'octubre de 1997)[1] fou un escriptor català. Especialista en mitjans de comunicació, fou el creador el 1970 de l'Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV), que dirigí en la primera etapa. Fou premiat a diversos certàmens nacionals i internacionals de cinematografia, la seva dedicació al cinema infantil es recull en el llibre Cinema formatiu, que fou premi Antoni Balmanya el 1968.

Infotaula de personaJosep Serra i Estruch
Biografia
Naixement 31 desembre 1921
Mort 2 octubre 1997 (75 anys)
Activitat
Ocupació Escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Havia estat membre de la CNT. Va ocupar càrrecs de responsabilitat als Sindicats de Professions Liberals, d'Administració Pública i secretari general de la Federació Local de Barcelona, alhora que director de la revista Catalunya. Fou també un dels fundadors de la secció catalana de la CGT.

Més tard fou realitzador de la revista Superació i membre del Consell Nacional i de l'Executiu del Front Nacional de Catalunya, raó per la qual el 1946 fou detingut i condemnat a sis anys de presó. També fou director del setmanari L'Esplai. Fou cofundador dels Instituts de Ciències de l'Educació (ICE), va ser dintre d'ells president del Seminari Permanent de Tecnologia Educativa.

Va col·laborar en algunes activitats del CAOC. El 1985 va rebre el Premi Rei En Pere del CAOC pel llibre Entendre Occitània, publicat el 1989 per editorial El Llamp. Va militar al Front Nacional de Catalunya des de 1939 fins al 1977, més tard l'abandonà i fou nomenat president de l'Aliança de la Democràcia Socialista, va figurar com a cap de llista de la coalició electoral Aliança per la República en les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988. Fou president de l'Associació Professional de Titulats en Imatge i So de Catalunya, membre del Comitè d'Enllaç Europeu per una internacional dels treballadors i els pobles i director de l'Escola Municipal de Cinema de l'ajuntament de Barcelona.

Una de les seves obres més importants és Entendre Occitània, un llibre escrit el 1985 amb el qual va obtenir el Premi Rei En Pere concedit pel CAOC. Fins al 1989 no fou editat per edicions El Llamp.[2][3]

ObresModifica

  • Contes de la mar exacta (1959). premi als Jocs Florals de París
  • Entendre Occitània (1985)

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

BibliografiaModifica