Josep Vicens i Mornau

compositor català

Josep Vicens i Mornau (l'Escala, 24 d'abril del 1895 - Malgrat de Mar, 4 de febrer del 1987) va ser músic, compositor i director de coral. Eix d'una nissaga de músics: son pare Josep Vicens i Juli i son fill Josep Vicens i Busquets (1917-2010) eren ambdós compositors.[1]

Plantilla:Infotaula personaJosep Vicens i Mornau

El músic Josep Vicens i Mornau, en plena maduresa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 abril 1895 Modifica el valor a Wikidata
l'Escala (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1987 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Malgrat de Mar, Maresme
Formació professionalAcadèmia Granados
Activitat
OcupacióMúsic, compositor i director de cor
GènereSardanes
Instrumentflabiol, contrabaix, violí
Família
FillsJosep Vicens i Busquets Modifica el valor a Wikidata
PareJosep Vicens i Juli Modifica el valor a Wikidata

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare; posteriorment, estudià a l'Acadèmia Granados de Barcelona. S'incorporà com a contrabaixista a la Principal de l'Escala quan son pare la fundà. Quan la cobla tocava en formació d'orquestra, la dirigia i hi tocava el violí. Durant una temporada va portar l'orfeó escalenc Els Atlants. El 1918 entrà com a contrabaixista a una cobla d'anomenada, La Principal de Peralada. El 1920, quan els Vicens es traslladaren a viure a Malgrat de Mar, agafà la direcció de la coral La Barretina. En el període 1930-1931 tingué una certa activitat política des de l'entitat malgratenca Acció Cultural. En el temps del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) (1936-1939) participà activament com a mestre de música a petició del director del CENU de Malgrat, en Josep Planagumà i Bagué, amb el mètode de Jacques Dalcroze i Joan Llongueres, als qui conegué personalment.

Sardanes: Ai, amor!, Amnistia i llibertat (1932), Cant de maig, El cant del mariner, El cant dels forts, Caterineta, Dissabte de Glòria, La font d'en Gibert (1950), La font de l'Esquena, Ha vingut la primavera, Lluïsa (1925), Mare nòstrum (1949), Marta (1933), Nostàlgia, Primavera d'amor, Primera brotada, Recordant, La rondalla del pastor, Sant Pol de Mar (1951), Teresina, Teresó, Voldria que fossis petxina (1943).[2]

Referències

modifica
  1. P.G «In memoriam: Josep Vicens i Busquets». El Punt Avui, 20-04-2010, pàg. 45 [Consulta: 18 setembre 2014].
  2. «Llistat cerca Vicens i Mornau, Josep». Confederació Sardanista de Catalunya. [Consulta: 20 març 2016].