Josep d'Oleza i Frates
arquitecte mallorquí
Josep d'Oleza i Frates (Palma, 1896-1971) fou un arquitecte mallorquí, projectà obres d'estil noucentista i racionalista.[1] D'Oleza es titulà a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Projectà i edificà les esglésies de Son Sardina (1925), del Port de Pollença (1933), del Port de Sóller (1938) i de Son Ferriol (1956); la Plaça Nova de Santa Maria del Camí[2] l'edifici del Banc de Bilbao del carrer de Sant Miquel de Palma (1950); la seu de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, del carrer d'Anselm Clavé, de Palma (1952); i l'ermita de Manacor (1959). Fou arquitecte municipal d'Inca (Mallorca) i de Manacor.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1896  Palma (Mallorca) |
| Mort | 1971 (74/75 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Família | |
| Família | Casa d'Olesa |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 19. Palma: Promomallorca, p. 125. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «JOAN BESTARD, BATLE EN TEMPS DE GUERRA». Coanegra, 32, Octubre 1986, pàg. 18-19 [Consulta: 20 abril 2021].