Obre el menú principal

Josep de Trobat i Vinyes (Perpinyà, s. XVII - 12 de setembre del 1701) va ser un religiós nord-català [1] que, entre altres càrrecs, fou sagristà del capítol de la catedral d'Elna [2] i abat de Sant Miquel de Cuixà.

Infotaula de personaJosep de Trobat i Vinyes
Biografia
Naixement Perpinyà
Mort 12 setembre 1701
Modifica les dades a Wikidata

Fou fill de Josep de Trobat i Tria, un escrivent de l'audiència de Perpinyà, i era germà del molt influent [3] Ramon de Trobat i Vinyes, un rossellonès molt implicat en la causa de França durant i després del tractat dels Pirineus, i que ocupà els càrrecs més importants del govern de la nova província francesa. En Josep era doctor en dret i portava la petita parròquia rural de Santa Coloma de Finestret quan el 1665 va ser nomenat per a l'abadia de Vallbona (Argelers). El 1672, aconseguí [nt 1] que el Sant Pare Climent X li atorgués la dignitat (i el benefici) de sagristà del capítol d'Elna, cosa que portà a una reclamació del capítol, que demanà al rei [nt 2] que no es fes canonge en Trobat de forma accessòria a la sagristia. Per la seva banda, el Consell demanà ajuda als jesuïtes [6] perquè fessin un informe defensant Trobat, informe que es faria arribar al monarca. La documentació resultant [7] tenia la firma d'Antoni Ignasi Descamps, jesuïta, Nicolau Arnú, dominic, "altres professors de la universitat de Perpinyà" i de divuit doctors en teologia de la universitat de París.

Josep Trobat va ser anomenat abat de Santa Maria de la Real de Perpinyà el 4 d'agost del 1685, i el 29 d'agost del 1689 rebé l'abadiat de Sant Miquel de Cuixà. La presa de possessió fou el 31 per mitjà d'un procurador, el seu germà Ramon, com explica l'abbé Capeille:

« Raymond de Trobat ... fut reçu par les religieux bénédictins et accompagné par eux à l'église du monastère. Raymond de Trobat s'approcha du maître-autel et, prenant dans ses mains les nappes, il les roula; il ouvrit un missel et le ferma; il y lut à haute et intelligible voix; il sonna une petite clohette; de là, allant au choeur, il s'assit sur le siège de l'abbé et reçut de la main des commissaires les "numbos" ou plombs de distribution du couvent; il se rendit enfin à la porte de l'église qu'il ferma et referma.[nt 3] »
Capeille Dictionnaire...

La presa de possessió no va ser efectiva fins a quatre anys més tard, el 1695. Per una disposició especial de la Santa Seu, el Consell Sobirà assistí a una cerimònia en el decurs de la qual en Josep de Trobat postulà i prengué l'hàbit benedictí, començà i acabà el noviciat, feu professió solemne i va ser beneït abat de Cuixà, tot en una hora. Trobat romangué en el càrrec fins a la mort i, com a continuació del procés d'afrancesament de les elits eclesiàstiques nord-catalanes [8] el seu successor comanditari va ser el normand Jean de Flamenville, bisbe d'Elna.

ObresModifica

NotesModifica

  1. L'aprovació del Sant Pare potser fou aconseguida per en Trobat (en Ramon?) de forma dubtosa, com ho sembla indicar una carta del 14 de desembre del mateix any del ministre d'Estat Louvois a l'intendent Étienne Carlier:
    « Quoique la conduite que le sieur Trobat a tenue en cour de Rome pour a voir des bulles de Sa Sainteté pour la sacristie majeure de l'église cathédrale d'Elne, dont il avait obtenu les provisions du Roy, à cause du droit de serment de fidélité, ne soit pas bonne, néantmoins il la faut dissimuler, attendu qu'il a toujours jusques icy bien servy sa Majesté. »
    [Encara que la conducta del senyor Trobat a la cort de Roma per a aconseguir les butlles de Sa Santedat per a la sagristia major de l'església catedral d'Elna, d'on n'havia obtingut la concessió del Rei, a causa del dret de jurament de fidelitat, no hagi estat pas bona, tanmateix cal dissimular, atès que sempre i fins ara ha servit be a sa Majestat] [4]
  2. El Capítol de l'església catedral d'Elna escrigué el 14.12.1672 al ministre d'Estat Louvois que intercedís davant del rei. Es queixaven del Consell Sobirà del Rosselló i, especialment, de Ramon Trobat, germà d'en Josep, conseller i advocat general del Consell:
    « ...l'extreme prejudice qu'on fait a nostre Chapitre touchant le differend du Canoniat, du quel a estè pourveu Mr. Joseph de Trobat en vertu du serment de fidelité, veuillant nous faire perdre le patronat du dit Canonicat, sa Majesté en disposant comme s'il estoit uni a la sacristie, et la quelle Sa Majesté luy a aussi fait Grace donant son patronat a Mr. L'Evesque, quoy qu'il ny aya aucun droit. C'est extreme prejudice et nous ne pouvons dissimuler en concience, et la perplexité et conflicte, ou nous nous trouvions avec continües arrests de ce Conseil Souverain de Rossillon, et puissance du dit Trobat par raison de son fraire conselier et advocat general avec les Bulles et moinstoires de sa Sainteté, et Inibitions du Grand Conseil de Paris... »
    [l'extrem prejudici causat al nostre Capítol pel que fa a la canongia que ha estat atorgada el Sr. Josep de Trobat en virtut de jurament de fidelitat, i volent fer-nos perdre el patrocini d'aquesta canongia, amb sa Majestat disposant-ne com si hagués estat unida a la sagristia, i de la que sa Majestat n'havia fet gràcia donant-ne el patrocini al Sr. Bisbe, encara que no en tingués cap dret. Això és un prejudici extrem i en consciència no podem ignorar, ni la perplexitat i el conflicte, on ens trobem després de les contínues disposicions d'aquest Consell Sobirà del Rosselló, i la puixança de l'esmentat Trobat per causa del seu germà conseller i advocat general amb les butlles i els [monitoris?] de sa Santedat, i les inhibicions del Gran Consell de París] [5]
  3. Ramon de Trobat va ser rebut pels religiosos benedictins i acompanyat per ells a l'església del monestir. Ramon de Trobat s'atansà a l'altar major i, prenent les estovalles amb les mans, les enrotllà; obrí un missal i el tancà; llegí en veu alta i intel·ligible; feu sonar una campaneta; d'allà, anant al cor, s'assegué al seient de l'abat i rebé de mans dels comissaris els "numbos" o ploms de distribució del convent; i a la fi anà a la porta de l'església, que tancà i barrà. (Capeille Dictionnaire... (1914) p. 634)

ReferènciesModifica

  1. «Ramon de Trobat i Vinyes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jané i Checa, Òscar. França i Catalunya al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l'època moderna (1640-1700). Cerdanyola del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona, 2003. 
  3. Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 632-633.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  4. Capeille Dictionnaire... (1914) p. 633
  5. Jané França i Catalunya... (2003) p. 676
  6. Jané França i Catalunya... (2003) p. 242
  7. Alart. Inventaire-sommaire des Archives Dèpartementales antérieures a 1790, Pyrénées-Orientales. Paris: Paul Dupont, 1868, p. 224. 
  8. Teisseyre, Charles de «Notes bibliographiques: Raymond Sala "Dieu, le Roi, les hommes...Perpignan et le Roussillon (1530-1830)"». Revue d'histoire de l'Église de France, núm. 212, 1998, pàg. 187-188.