Joseph Daussoigne-Méhul
Joseph Daussoigne-Méhul (Givet, Ardenes, 10 de juny de 1790 – Lieja, Bèlgica, 10 de març de 1875 fou un compositor francès.
 Daguerreotip de Joseph Daussoigne-Méhul | |
| Nom original | (fr) Louis Joseph Daussoigne-Méhul  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fr) Louis-Joseph Daussoigne 10 juny 1790 Givet (França) |
| Mort | 10 març 1875 (84 anys) Lieja (Bèlgica) |
| Director Conservatori Reial de Lieja | |
| 1826 – 1862 – Etienne-Joseph Soubre → | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | França |
| Formació | Conservatoire de Paris (1799–1809) |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor i professor |
| Ocupador | Conservatoire de Paris (1803–) |
| Gènere | Òpera |
| Moviment | Música clàssica |
| Estil | Romanticisme |
| Professors | Louis Adam, Charles Simon Catel i Étienne Nicolas Méhul |
| Alumnes | César Franck, Etienne-Joseph Soubre i Jean-Théodore Radoux |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Fills | Alexandre Daussoigne-Méhul |
| Premis | |
 
| |
Fou deixeble del seu oncle Étienne, el 1907 aconseguí el segon premi de composició, i el 1809 el segon, escrivint a Roma l'òpera Robert Guiscard, que no va poder veure representada, malgrat la protecció del seu oncle i de les seves reals condicions per a la música. La mateixa sort van córrer altres de les seves obres, a excepció de Aspasie (1820), que no assolí només que un èxit mediocre.
Després posà recitatius a l'òpera Stratonice, i acabà Valentine de Milan, ambdues del seu oncle Étienne, i més tard feu representar una òpera titulada Les deux Salem, que tampoc fou ben rebuda pel públic, pel que, desanimat, marxà de París, conservatori del qual n'era professor, i acceptà el de Lieja, on tingué entre d'altres alumnes a Félix-Étienne Ledent i, abandonant quasi des de llavors, la composició.
A més de les òperes citades se li deuen: Les amants corsaries; Le faux inquisiteur; Le testament i una cantata titulada Une journée de la Revolution. També va escriure nombrosos articles pel Butlletí de l'Acadèmia Reial de Bèlgica.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 17, pàg. 1089 (ISBN 84-239-4517-0)