Joseph Daussoigne-Méhul

compositor francès

Joseph Daussoigne-Méhul (Givet, Ardenes, 10 de juny de 1790Lieja, Bèlgica, 10 de març de 1875 fou un compositor francès.

Infotaula de personaJoseph Daussoigne-Méhul

Daguerreotip de Joseph Daussoigne-Méhul
Nom original(fr) Louis Joseph Daussoigne-Méhul Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Louis-Joseph Daussoigne Modifica el valor a Wikidata
10 juny 1790 Modifica el valor a Wikidata
Givet (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1875 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Lieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Director Conservatori Reial de Lieja
1826 – 1862 – Etienne-Joseph Soubre →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióConservatoire de Paris (1799–1809) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i professor
OcupadorConservatoire de Paris (1803–) Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsLouis Adam, Charles Simon Catel i Étienne Nicolas Méhul Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCésar Franck, Etienne-Joseph Soubre i Jean-Théodore Radoux Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAlexandre Daussoigne-Méhul Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 26c59c87-502a-4bfe-b1b2-150416206f37 IMSLP: Category:Daussoigne-Méhul,_Joseph Modifica el valor a Wikidata

Fou deixeble del seu oncle Étienne, el 1907 aconseguí el segon premi de composició, i el 1809 el segon, escrivint a Roma l'òpera Robert Guiscard, que no va poder veure representada, malgrat la protecció del seu oncle i de les seves reals condicions per a la música. La mateixa sort van córrer altres de les seves obres, a excepció de Aspasie (1820), que no assolí només que un èxit mediocre.

Després posà recitatius a l'òpera Stratonice, i acabà Valentine de Milan, ambdues del seu oncle Étienne, i més tard feu representar una òpera titulada Les deux Salem, que tampoc fou ben rebuda pel públic, pel que, desanimat, marxà de París, conservatori del qual n'era professor, i acceptà el de Lieja, on tingué entre d'altres alumnes a Félix-Étienne Ledent i, abandonant quasi des de llavors, la composició.

A més de les òperes citades se li deuen: Les amants corsaries; Le faux inquisiteur; Le testament i una cantata titulada Une journée de la Revolution. També va escriure nombrosos articles pel Butlletí de l'Acadèmia Reial de Bèlgica.

Bibliografia modifica