Joseph Loth

Joseph Loth (Guémené-sur-Scorff, 27 de desembre de 1847 - París, 1 d'abril de 1934),[1] fou un lingüista i historiador francès, especialista en llengües cèltiques, particularment el bretó.

Infotaula de personaJoseph Loth
ABPO 1934 - Joseph Loth.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 desembre 1847 Modifica el valor a Wikidata
Guémené-sur-Scorff (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 1934 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióLexicògraf, lingüista, catedràtic i historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France (1910–1930)
Universitat de Rennes (1884–1910) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsArthur William Loth Modifica el valor a Wikidata
Premis

Després d'estudiar a Sainte-Anne-d'Auray, va ser professor a Pontivy, a Quimper i Saumur fins a l'esclat de la Guerra Franco-Prussiana el 1870. Després de la guerra, va treballar en diferents institucions de París, on va conèixer Henri d'Arbois de Jubainville, que el va introduir en l'estudi de les llengües cèltiques. Va obtenir el seu títol universitari de doctor 1883 amb dues tesis; la principal era "L'émigration bretonne en Armorique".

El 1884 va ser nomenat professor a la Universitat de Rennes, on va ensenyar llengües cèltiques. De 1890 a 1910 fou degà de la Facultat. L'any 1884 va fundar la revista Annales de Bretagne, on va publicar nombrosos articles i en fou editor fins a 1910. Aquest any fou nomenat professor al Collège de France i el 1919 va ser nomenat membre de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres.

Va publicar nombrosos articles a la Revue Celtique, va reeditar el diccionari bretó-francès de Pierre de Chalons i va ser traductor d'obres en diverses llengües celtes al francès, com els Mabinogion.

Loth va fer estudis importants sobre la variació dialectal del bretó i sobre l'expansió històrica del bretó a França. La línia que marca la màxima expansió oriental del bretó és coneguda com a "línia Loth"; va de Mont-Saint-Michel, passant per Hédé, i cap a l'est a Rennes fins a la Loire.[2]

Va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Glasgow el 1901[3] i també d'altres universitats.[4] Pocs dies abans de morir va ser nomenat comandant de la Legió d'honor.[4]

El "Lycée" (institut d'educació secundària) de Pontivy porta el nom de Joseph Loth des de 1944.[5]

ObraModifica

ReferènciesModifica

  1. Nécrologie de Joseph Loth, Annales de Bretagne, 1934
  2. Atlas d'histoire de Bretagne, ed. Bernard Tanguy i Michel Lagrée, Morlaix, 2002, p. 158-159
  3. The Times, "Glasgow University jubilee" 14 June 1901 p. 10, num. 6481
  4. 4,0 4,1 Le Roux p. 4
  5. [enllaç sense format] http://www.lycee-loth.fr/index.php?id_menu=5

BibliografiaModifica