Mont Saint-Michel

Infotaula edificiMont Saint-Michel
Dades
Tipus	Illa de marea i atracció turística
Part de	Mont Saint Michel i la seva badia i Camins de Sant Jaume a França
Característiques
Superfície	4 km²
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Mont Saint-Michel (França)
	48° 38′ 10″ N, 1° 30′ 41″ O / 48.63611°N,1.51143°O
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1998 (22a Sessió)

El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França. Està localitzada a aproximadament un quilòmetre de la costa nord del país, a la boca del riu Couesnon a prop d'Avranches.

Declarat monument històric el 1862, el Mont Saint-Michel forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la UNESCO. A la declaració de la UNESCO també s'hi inclouen la badia i l'antic molí de Moidrey, a uns quatre quilòmetres terra endins.

Amb més de 1,355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels primers llocs culturals visitats a França.^[1]

Geografia

El Mont Saint-Michel està situat a 48° 38′ 10″ de latitud Nord i a 1° 30′ 40″ de longitud Oest, banyant la seva badia a l'oceà Atlàntic. L'illot té gairebé 960 metres de circumferència i té una superfície d'aproximadament 280 hectàrees, mentre que el penyal s'enlaira a 92 metres d'alçada.

Les marees

El mont Saint-Michel vist des del mar

Marea baixa des de dalt del Mont Saint-Michel

Les marees de la badia (fins a 14,50 m d'alçada, 2 cops al dia) van contribuir molt a fer del mont una fortalesa inexpugnable. Durant segles únicament era accessible per via terrestre en els moments de marea baixa, i per via marítima quan la marea era alta. Actualment es pot accedir a la badia en tot moment gràcies a la carretera que porta als peus de la roca.

Història

El Mont Saint-Michel des del Sud

El Mont-Tombe en l'antiguitat

La Muntanya era, des del principi, un lloc on els homes estimaven escoltar o projectar les històries que els van construir i els tranquil·litzaven. Per tant, la suposició que en l'antiguitat era un lloc de cultes druïdics dels abrincats que habitaven la regió al voltant del Mont i Avranchin, es basa únicament en induccions.^[2] D'acord amb el canonge de la catedral de Dol i historiador Gilles Deric (1726-1800), la roca era un temple pagà dedicat al déu gal del sol sota el nom de Mons vel Tumba Beleni: «Muntanya o cau de Belenos», hipòtesis ara abandonada, ja que no s'ha descobert cap nivell d'ocupació antiga i "Tumba Beneni" és, sens dubte, una cacografia per Tumbellana, Tombelaine. El « Mont-Tombe » (Mons Tomba), nom original del Mont Saint-Michel, ha estat cridat, ja que va sorgir de les sorres "en la forma d'una tomba." És més probable que l'arrel de la paraula tomba és en realitat indoeuropea ("tum", "monticle") i ve d'un nom anterior de la llatinització de la regió. El terme es refereix a la realitat geogràfica del lloc per designar un "monticle", una "elevació".^[3]

Els romans

Els romans en van dir Port Hèrcules. Amb la seva arribada van provocar la construcció de vies romanes que solquen l'Armorique, i una d'elles, que unia Dolo amb Fanarfmers, passava a l'oest de Mons Belonus; no obstant això, va haver de ser desplaçada cap a l'Est amb la invasió del mar, que va acabar per fer-la desaparèixer, unint-se amb la via que passa per Avranches.

Segle XIII

El 1204, guerrers bretons dirigits per Guy de Thouars van cremar el Mont Saint-Michel. El rei Felip II va donar una bona quantitat de diners per a la reconstrucció del monestir. El nou monestir va ser acabat en estil normand.

En aquest segle, les lluites entre bretons, normands i anglesos van provocar la destrucció dels albergs, i llavors es va fortificar l'enclavament perquè no torni a passar.

Guerra dels Cent Anys

Es va mantenir inexpugnable, ja que els anglesos no la van poder conquerir malgrat dels seus atacs continus. L'estil gòtic flamíger prolifera a les construccions d'aquesta època. Hi ha una crisi econòmica i la badia entra en ruïna.

Les presons de la badia

El 1791, els últims benedictins deixen la badia a conseqüència de la revolució francesa. S'hi fa una presó on són engarjolats, des del 1793, més de 300 sacerdots que neguen la nova constitució civil del clero.

Eugène Viollet-le-Duc va visitar el mont el 1835.

Després de la detenció dels socialistes al mont, denuncien la badia-presó.

La presó va ser tancada el 1863 en resposta a un decret imperial.

L'espira del Mont Saint-Michel

Llista d'abats

Detall de l'espira

Detall d'un racó

991-1009: Maynard II

1009-1017: Hildebert I

1017-1023: Hildebert II

1025-1051: Almod

1051-1055: Théodoric

1055-1048: Suppo

1048-1058/60 : Radulphe o Raoul de Beaumont

1060/65-1084: Ranulphe o Renaut de Bayeux

1085-1102: Roger I

1106-1122: Roger II

1125-1131: Richard de Mère

1131-1149: Bernard du Bec

1149-1150: Geoffroy

1151-1153: Richard de la Mouche, Robert Hardy

1154-1186: Robert de Torigni

1186-1191: Martin de Furmendi

1191-1212: Jourdain

1212-1218: Radulphe o Raoul des Îles

1218-1223: Thomas des Chambres

1225-1236: Raoul de Villedieu

1236-1264: Richard Turstin

1264-1271: Nicolas Alexandre

1271-1279: Nicolas Famigot

1279-1298: Jean Le Faë

1299-1314: Guillaume du Château

1314-1334: Jean de la Porte

1334-1362: Nicolas le Vitrier

1363-1386: Geoffroy de Servon

1386-1410: Pierre le Roy

1410-1444: Robert Jolivet

1444-1483: Guillaume d'Estouteville

1483-1499: André Laure

1499-1510: Guillaume de Lamps

1510-1513: Guérin Laure

1515-1523: Jean de Lamps

1524-1543: Jean le Veneur

1543-1558: Jacques d'Annebault

1558-1570: François Le Roux d'Anort

1570-1587: Arthur de Cossé-Brissac

1588-1615: François de Joyeuse

1615-1641: Henri de Lorraine, duca di Guise

1641-1643: Ruzé d'Effiat

1644-1670: Jacques de Souvré

1670-1703: Étienne Texier d'Hautefeuille

1703-1718: Karq de Bebambourg

1721-1799: Charles Maurice de Broglie

1766-1769: Étienne-Charles de Loménie de Brienne

1788: Louis-Joseph de Montmorency-Laval

Desenvolupament del Mont Saint-Michel

Segle X
Del segle xi al XII
Del segle xvii al XVIII
Segle XX

Galeria d'imatges

Interior de l'abadia
L'ombra de la fortalesa sobre el mar
Una altra vista de la fortalesa
Vista aèria d'Avranches i el Mont Saint-Michel
Carrer del Mont Saint-Michel

Referències

↑ Les sites touristiques en France Arxivat 2012-05-05 a Wayback Machine. Source : Ministère de la Culture et de la Communication / Direction Générale des Patrimoines / Département des études, de la prospective et des statistiques : mémento du tourisme 2011
↑ Germain Bazin. Le Mont Saint-Michel: histoire et archéologie de l'origine à nos jours. Hacker Art Books, 1978.
↑ Pierre Bouet, O. Desbordes. Les manuscrits du Mont Saint-Michel : textes fondateurs. Presses Universitaires de Caen, 2009.

Vegeu també

Enllaços externs

Web sobre el Mont Saint-Michel Arxivat 2006-01-31 a Wayback Machine.
Web de la badia: història, cronologia... Arxivat 2016-10-23 a Wayback Machine.
Imatge de satèl·lit dels Google Maps
Mont Saint Michel (francès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont Saint-Michel

Guia de viatges de Mont Saint-Michel a Wikivoyage.

[1] Les sites touristiques en France Arxivat 2012-05-05 a Wayback Machine. Source : Ministère de la Culture et de la Communication / Direction Générale des Patrimoines / Département des études, de la prospective et des statistiques : mémento du tourisme 2011

[2] Germain Bazin. Le Mont Saint-Michel: histoire et archéologie de l'origine à nos jours. Hacker Art Books, 1978.

[Bouet-3] Pierre Bouet, O. Desbordes. Les manuscrits du Mont Saint-Michel : textes fondateurs. Presses Universitaires de Caen, 2009.

[1]

[2]

[3]