Joseph Souham

militar francès

Joseph Souham (30 de maig de 1760, Lubersac, Llemosí - 28 d'abril de 1837, Versalles) fou un militar francés que lluità a les Guerres de la Revolució Francesa i a les Guerres Napoleòniques, arribant al grau de general de divisió de l'Imperi.

Plantilla:Infotaula personaJoseph Souham
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 abril 1760 Modifica el valor a Wikidata
Libèrçac (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 1837 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
Governador militar d'Estrasburg
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1782–1832
Carrera militar
LleialtatRegne de França Regne de França
França República francesa
França Primer Imperi Francès
Branca militarFrança Grande Armée
Rang militarGeneral de Divisió
ConflicteBatalla de Jemappes
Batalla de Tourcoing
batalla dels Arapiles
Batalla de Llinars
Batalla de Vic
Batalla de Valls
Batalla de Molins de Rei
Batalla de Lützen
Batalla de Katzbach
Batalla de Leipzig
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FillsMarie Joséphine Souham Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Va néixer a Lubersac (occità: Libèrçac), a la Corresa, el 1760. Entre el 1782 i 1786 va servir amb els cuirassers del rei. Quan esclatà la Revolució Francesa va prendre partit pels revolucionaris. El 1792 s'enrolà al II batalló de Voluntaris de la Corresa amb els qui lluità a les batalles de Jemappes i de Dunkerque amb el grau de tinent-coronel.

El 1793 rebé el grau de general de brigada el 30 de juliol i el de general de divisió el 20 d'agost. Va prendre part a la campanya de Flandes del 1794. El 29 abril les seves tropes venceren als austríacs prop de Kortrijk i el 18 maig a la batalla de Tourcoing, quan el cap de l'exèrcit Charles Pichegru va caure, prengué el comandament i portà els seus homes a la victòria.

El 1799, sospitós d'haver participat en intrigues monàrquiques fou apartat del servei. L'any següent fou readmès a l'exèrcit i participà en la campanya del Danubi. Però, es va veure embolicat en nou complot amb els seus antics caps, Moreau i Pichegru i va haver de deixar novament l'exèrcit entre 1800 i 1808.

El 1808 fou destinat a l'exèrcit de Catalunya sota les ordres del general Saint-Cyr. Fou ferit a la batalla de Vic,[1] el que l'hi valgué el títol de comte. El 1812, André Masséna el va posar al front de l'exèrcit de Marmont que havia estat vençut a la batalla dels Arapiles. A l'octubre de 1812 va anar a reforçar l'exèrcit de Portugal i amb l'ajut de les seves tropes, els francesos trencaren el setge de Burgos que havia imposat el duc de Wellington.

El 1813 va rebre el comandament d'una de les divisions del mariscal Michel Ney. A les seves ordres va lluitar a les batalles de Lützen i de Leipzig.

Va prendre part pels Borbons en la primera i segona restauracions. Es retirà el 1832 i morí a Versalles el 28 d'abril de 1837. El seu nom està gravat l'Arc de Triomf de París.

Referències

modifica
  1. Oman, Charles William Chadwick. A History of the Peninsula War. vol.3. Clarendon Press, 1908, p. 226.