Joventut Valencianista
Joventut Valencianista (JV) fou el primer grup obertament nacionalista del País Valencià,[1] fundat el 1908[2] per sectors escindits de València Nova,[3] llavors anomenada Centre Regionalista Valencià.[1] A Joventut Valencianista van participar Miquel Duran de València, Marià Ferrandis i Agulló, Salvador Ferrandis i Luna, Enric Navarro i Borràs, Adolf Pizcueta i Alonso, Vicent Tomàs i Martí, Ignasi Villalonga i Villalba, Eduard Martínez-Sabater i Seguí i Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1908 | ||||
.jpg)
El seu objectiu era valencianitzar els partits polítics existents, sense aconseguir-ho.[1] El 1914 va reorganitzar-se, fent públic el seu programa on exigia l'autonomia política i administrativa pel País Valencià, ensenyament gratuït i obligatori i instauració d'un servei militar voluntari, postulació del crèdit agrícola, i rebaixes de les tarifes ferroviàries i marítimes.[1]
L'any 1918 l'associació va editar una Síntesi del criteri valencianista escrit que es considera el primer text teòric del valencianisme d'arrel catalanista.[4]
Fou dissolt durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera.[1] En 1992 diversos joves provinents de les Joventuts d'Unió Valenciana van fundar una nova associació amb el mateix nom.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Joventut Valencianista». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cucó Giner, Alfons. El valencianisme polític: 1874-1939. Editorial Afers, 1999, p. 115. ISBN 8486574730.
- ↑ Lluís Bertomeu i Josep Miquel Bisbal i Sanç en Cap a una Valencia Lliure, Joventut Valencianista, 1994. pg.101, ISBN 84-604-7499-2
- ↑ «El valencianisme republicà. Fundació Josep Irla». Arxivat de l'original el 2014-12-22. [Consulta: 6 gener 2015].