Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces
poeta espanyol
Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces (València, 1887 - Barcelona, 1948) va ser un poeta valencià.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1887 València |
Mort | 1948 (60/61 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | poeta, escriptor, traductor |
Gènere | Poesia |
Va començar estudis d'arquitectura, que abandonaria posteriorment pels de Dret. Enquadrat en l'estètica modernista junt a un reduït grup de poetes valencians, entre ells Daniel Martínez i Ferrando i Miquel Duran de València, va oposar-se a l'immobilisme de Lo Rat Penat, del qual fou secretari el 1913. Va ser fundador i secretari general de Joventut Valencianista, i col·laborà als diaris La Veu de Catalunya, D'Ací i d'Allà, Llegiu-me i Las Provincias. Va publicar els primers versos al setmanari Renaiximent. A partir de 1913 va residir a Barcelona.
Obres
modificaPoesia
modifica- 1913 Breviari romàntic, amb pròleg en forma de poema de Josep Carner
- 1916 Flama
Narrativa
modificaTraduccions
modifica- 1921 Pacifico Arcangeli, Literatura japonesa. Editorial Catalana. Barcelona.
- 1921 Jerome K. Jerome, Tres homes dins d'una barca (sense comptar-hi el gos). Editorial Selecta. Barcelona.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Eduard J. Verger. Antologia dels poetes valencians III. El segle xx, primera part. Institució Alfons el Magnànim. València, 1988.