Juan Madinaveitia, nascut Juan Madinaveitia Ortiz de Zárate (Oñati, Guipúzcoa, 18 d'abril de 1861 - Barcelona, 21 de novembre de 1938) va ser un metge gastroenteròleg i professor universitari basc, considerat el pare de la gastroenterologia espanyola.[1][2][3][4]

Plantilla:Infotaula personaJuan Madinaveitia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 abril 1861 Modifica el valor a Wikidata
Oñati (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 1938 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, gastroenteròleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJosé Madinabeitia Ortiz de Zárate Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria

modifica

Educat a Espanya, amb catorze anys es traslladà a Buenos Aires, on va treballar com a aprenent en un comerç. Després de dos anys, però, la mort de la seva mare el va fer retornar a Espanya. Començà els estudis de Medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Valladolid i, després de cursar els dos primers anys de la carrera, continuà a la Universitat de Madrid, on es llicencià en 1886. Ben aviat impartí les seves primeres classes de les assignatures més diverses. Acabada la carrera, començà a exercir com a metge general en el seu poble natal.[3] Va marxar a Berlín per ampliar coneixements científics.[2] Després de dos anys, es va traslladar de nou a Madrid amb la idea d'ingressar en un dels grans hospitals i poder fer una medicina diferent i dedicar-se també a la docència. Per a això preparà les oposicions a una plaça de metge cap de sala de l'Hospital Provincial de Madrid, que va guanyar. Amb una mentalitat científica, va escometre a continuació la seva formació docent preparant la seva tesi doctoral.[3]

Fou l'introductor a Espanya del sondatge gàstric i perfecciona la percussió toràcica i abdominal. A finals del segle xix fundà un laboratori en col·laboració amb el doctor Simarro.[2]

Des del 1903 i fins al 1927 va exercir la docència universitària com a professor agregat de Patologia general i la seva clínica, en virtut d'un acord establert entre la Diputació Provincial i la Facultat de Medicina de Madrid, col·laborant en la càtedra que regentava Amalio Gimeno Cabanyes, catedràtic d'aquesta especialitat i un dels clínics més prestigiosos del seu temps. El 1924 un grup de deixebles va fundar l'Institut Madinaveitia, destinat a l'ensenyament de l'especialitat, amb el que es va donar així continuïtat a la seva obra.[3]

Deixeble de Joan Manuel Mariani, Madinaveitia va ser un clar representant de la penetració a Espanya de la mentalitat fisiopatològica vigent llavors a les escoles europees. Mestre de Gregorio Marañón, va inculcar en els seus deixebles la necessitat d'abandonar l'especulació per substituir-la per l'observació de la realitat a través d'una exploració clínica detallada. Madinaveitia va publicar nombrosos treballs, molts dels quals, entre 1891 i 1896, dins de la revista especialitzada El Siglo Médico.[3]

Publicacions [3]

modifica
  • Diagnóstico y tratamiento de la fiebre tifoidea (1895)
  • Contribución al estudio de la colelitiasis, cólicos hepáticos y pericolecistitis (1906)
  • Fisiología patológica de la digestión (1910)
  • Enfermedades del esófago y del estómago (1910)
  • “Enfermedades del peritoneo”. A: T. Hernando y G. Marañón, Manual de Medicina Interna (1916)
  • Diagnóstico a rayos X de las úlceras duodenales (1920)
  • Higiene del soldado en campaña (1938)

Referències

modifica
  1. «El médico Juan Madinabeitia Ortiz de Zarate fallecía el 21 de noviembre de 1938 en Barcelona». Euskonews, 2010 [Consulta: 18 juny 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 Jiménez-Landi, Antonio. «Madinaveitia Ortiz de Zárate, Juan (1861-1938)». A: La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente. Edicions Universitat Barcelona, 1996, p. 568. ISBN 978-84-89365-98-8 [Consulta: 17 juny 2020]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Juan Madinaveitia Ortiz de Zárate». Reial Acadèmia de la Història [Consulta: 17 juny 2020].
  4. «Juan Madinaveitia». EcuRed. [Consulta: 18 juny 2020].