Guipúscoa
Guipúscoa[1] (en basc i oficialment, Gipuzkoa)[2] és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià. Limita al nord amb la mar Cantàbrica, a l'oest amb Biscaia, al sud amb Àlaba i a l'est amb Navarra i Lapurdi (al departament dels Pirineus Atlàntics), Guipúscoa és la província més petita de l'estat espanyol. El seu òrgan de govern foral és la Diputació Foral de Guipúscoa.
Gipuzkoa (eu)  | |||||
| |||||
| Tipus | província d'Espanya i Territori històric | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Basc | ||||
| Capital | Sant Sebastià | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 726.033 (2021) (366,68 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | basc castellà | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1.980 km² | ||||
| Banyat per | Mar Cantàbrica | ||||
| Punt més alt | Aketegi (1.551 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | Diputació Foral de Guipúscoa | ||||
| Òrgan legislatiu | Juntes Generals de Guipúscoa , | ||||
| • Diputat General | Eider Mendoza (2023–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 20 | ||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | ES-SS | ||||
| Codi NUTS | ES212 | ||||
| Codi INE | 20 | ||||
| Lloc web | gipuzkoa.eus | ||||
.png)
Geografia
modificaOrografia
modificaA la regió litoral les muntanyes arriben fins a la mar. Les ries són poc profundes (Deba, Orio, Pasaia), excepte la del Bidasoa, que fa de frontera amb l'estat francès. A la regió central hi ha una xarxa de rius a la vora dels quals se situen els principals centres industrials. La regió sud és la més muntanyenca i amb els cims més elevats (Aizgorri, 1.544 m).
Clima i precipitacions
modificaEl clima és atlàntic amb oscil·lacions de temperatura no gaire fortes i amb pluja abundant repartida durant tot l'any. A Sant Sebastià la temperatura mitjana del mes més fred és de 7,8 °C i la del més càlid de 15,1 °C. La mitjana de precipitacions annual és de 1.506 mm. La vegetació és atlàntica, amb faigs, roures i gran abundància de prats.
Política i govern
modificaExecutiu
modifica| Diputat General | Inici mandat | Fi de mandat | Partit | |
| Javier Aizarna Azula | 1979 | 1983 | PNB | |
| José Antonio Ardanza | 1983 | 1985 | PNB | |
| Imanol Murua Arregi | 1985 | 1991 | EA | |
| Elías Galdós Zubia | 1991 | 1995 | PNB | |
| Román Sudupe Olaizola | 1995 | 2003 | PNB | |
| Joxe González de Txabarri | 2003 | 2007 | PNB | |
| Markel Olano Arrese | 2007 | 2011 | PNB | |
| Martín Garitano Larrañaga | 2011 | 2015 | Bildu | |
| Markel Olano Arrese | 2015 | - | PNB | |
Legislatiu
modifica| Partit | Diputats | ||
|---|---|---|---|
| Partit Nacionalista Basc | PNB | 20 / 51 | |
| Euskal Herria Bildu | EH Bildu | 17 / 51 | |
| Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra | PSE-EE | 9 / 51 | |
| Elkarrekin Podemos | EP | 4 / 51 | |
| Partit Popular del País Basc | PP | 1 / 51 | |
Demografia
modificaTé una densitat de població i un potencial econòmic dels més importants de la península Ibèrica. La població s'ha triplicat des del començament del segle xx (195.000 h 1900), a causa del fort creixement vegetatiu i de la immigració. Avui, els residents d'origen estrangera són 6,2% de la població de Guipúscoa, la menor proporció del Páis Basc.[3]
Els bascoparlants representen 52,6% dels habitants de la província de Guipúscoa, el nível més alt de «euskalduns» al País Basc on 36,2% de la població parla el èuscar.[3]
Economia
modificaLes indústries principals són la metal·lúrgica, la tèxtil, la de fabricació d'armes i la d'arts gràfiques. L'agricultura consisteix sobretot en l'obtenció de farratge per a la ramaderia bovina, que abasta importants indústries alimentàries. És molt important la pesca (Pasaia és el port pesquer més important de tot el litoral cantàbric), i també el turisme, localitzat sobretot a la regió litoral. La xarxa de carreteres i de ferrocarrils és molt important. Hi ha aeroport a Hondarribia. La província és dividida en 81 municipis i set comarques.
Referències
modifica
- ↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 8 maig 2024].
- ↑ «Boletín terminológico núm. 49».
- ↑ 3,0 3,1 V Mapa Sociolingüístico, 2011.
Vegeu també
modifica