Juan Ramírez de Baquedano
Juan Ramírez de Baquedano (San Martín de Amescoa, bat. 14 de maig de 1645-1723), marquès d'Andia i cavaller de Calatrava, fou un noble i polític navarrès.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1645  San Martín de Améscoa |
| Mort | 1723 (77/78 anys) |
 President del Consell de Castella | |
| 1483 – 1487 | |
Member of the Cámara de Castilla (en)  | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Valladolid |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata, polític, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Valladolid |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Marquès |
Premis | |
Fill de Diego Ramírez de Baquedano i de Maria de Eulate. Senyor dels palaus de San Martín i Ecala per cessió del seu pare. Per ells va ser convocat com a cavaller a Corts entre 1684 i 1724.[1] Llicenciat en lleis, estudià als Col·legis de Santa Cruz de Valladolid i del Santo Espíritu d'Oñati, arribant a ser catedràtic a Valladolid el 1669-1670.[2]
Va ocupar diversos càrrecs polítics, primer a la seva regió natal: fou nomenat Alcalde la Reial Cort de Navarra (1682), oïdor del Consell Reial de Navarra (1686), Alcalde de Casa i Cort (1687). Més tard va ser membre el Consell de les Ordes (1695),[2] any en què també va rebre de Carles II el títol de marquès d'Andia,[1] A partir de 1699 entra al Consell de Castella, exercint diversos any com a conseller (1699-1700, 1714-1715).[2] Fou president del Consell de Castellà dues vegades, primer amb la reforma de Macanaz i Orry, que va dividir el consell i li atorgà cinc presidències, una de les quals assumí.[3] La reforma en si mateixa fou desfeta per manca de funcionament i oposició d'alguns consellers i només tornaria a ser governador del consell de forma interina des del 10 d'octubre de 1715 a 27 de febrer de 1716, quan es nomenà un successor.[4]
Casat amb Manuela de Robles, va morir el 1723, el succeí el seu fill Juan Francisco.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ramírez de Baquedano, Juan» (en castellà). Gran Enciclopedia de Navarra. Fundación Caja Navarra. [Consulta: 25 novembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Fatard, Janine «Los ministros del Consejo Real de Castilla». Hidalguía, núm. 165, 1981, pàg. 168.
- ↑ Fernández Giménez, María del Camino «Notas sobre la reforma del Consejo de Castilla en 1713». Anuario de historia del derecho español, núm. 69, 1999, pàg. 549, 565. ISSN: 0304-4319.
- ↑ López Gómez, Ángela «Los presidentes y gobernadores del Consejo Supremo de Castilla» (en castellà). Hidalguía, 36, 1988, pàg. 694.