Obre el menú principal

Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria

Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria (Saragossa, 1910Barcelona, 7 d’abril de 1997) fou un assagista, periodista, crític literari i d'art i traductor català d'origen aragonès.

Infotaula de personaJuan Ramón Masoliver Martínez de Oria
Biografia
Naixement 13 de març de 1910
Saragossa
Mort 7 d’abril de 1997
Barcelona
Activitat
Ocupació Assagista, periodista, crític literari i d'art i traductor
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Era cosí de Luis Buñuel i de jove es traslladà a Barcelona, on fundà la revista avantguardista Hèlix (1929), impulsora del surrealisme a Catalunya, i en la que hi col·laboraren Buñuel, Ramón Gómez de la Serna, Ramiro Ledesma Ramos i Ernesto Giménez Caballero. També col·laborà a la revista Azor de Luys Santa Marina.

El 1932 fou lector de català i castellà a la Universitat de Gènova, així com corresponsal dels diaris La Vanguardia i El Sol. També es traslladà a París, on va conèixer Paul Éluard, Ezra Pound (a qui ajudà en el suplement d'Il Mare) i Salvador Dalí. Allí també es va afiliar a la Falange Española de la mà de Samuel Ros. En esclatar la guerra civil espanyola fou evacuat de Catalunya per la Generalitat i es passà a Burgos, on treballà en la Delegación de Prensa y Propaganda i fundà la revista Destino. El 1939 va tornar a Barcelona, on fou redactor de La Vanguardia i corresponsal als Balcans i a Palestina durant la Segona Guerra Mundial. El 1951 s'establí definitivament a Barcelona i continuà com a redactor literari del diari La Vanguardia, alhora que fou l'ànima dels Premis de la Crítica.

Fou membre fundador i vicepresident de l'Association Internationale des Critiques Litéraires (UNESCO), així com de l'homònima espanyola, de la qual fou president honorari. L'Ajuntament de Montcada i Reixac, on va viure la major part de la seva vida, el nomenà fill adoptiu el 1996.[1]

El seu nebot Juan Antonio Masoliver Ródenas (Barcelona, 1939) ha estat també crític literari i traductor a més de poeta, novel·lista i catedràtic de literatura espanyola i llatinoamericana.[2][3]

ObresModifica

  • Las trescientas. Ocho siglos de lírica castellana (1941)
  • Guía de Roma e itinerarios de Italia (1950),
  • Presentació de James Joyce.. (1981),
  • Antología poética de Ausias March (1981)
  • Perfil de sombras (1994)

Fons personalModifica

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[1] El fons és constituït per la documentació aplegada i produïda per Juan Ramón Masoliver, particularment com a resultat de la seva activitat periodística i literària. Pel que fa a la documentació personal, inclou cartes de reclamació de serveis i relacionades amb la família. Aplega també el testimoni de la seva activitat com a corresponsal de La Vanguardia a Roma, així com correspondència amb la direcció i com a responsable de la secció literària del diari. El fons inclou mostres de la seva obra poètica, escrits originals, articles de crítica literària, traduccions d'autors italians i materials de treball per a la història de Montcada i Reixac. Pel seu volum i interès destaquen també els retalls de premsa sobre autors literaris ordenats per llengües i sobretot l'extensa correspondència rebuda, testimoni de l'alçada de les seves relacions. En referència a l'activitat associativa el fons conserva el testimoni de la vinculació amb entitats com ara el Touring Club Italiano, l'Associació Internacional de Crítics Literaris, el Círculo Ecuestre o els sopars de "La Taula". També, de la participació de Masoliver a les Conversaciones Poéticas de Formentor i la Fonoteca Histórica Jaume Font, de la recepció de creu de Cavaller de la República Italiana i articles en premsa i necrològiques. El fons aplega també, finalment, originals d'obra aliena, fitxers bibliogràfics, notes i dossiers de premsa sobre temes literaris. En el seu conjunt el fons facilita una aproximació prou destacable a la trajectòria professional i creativa de Juan Ramón Masoliver, un dels crítics literaris catalans més importants de la segona meitat del segle XX.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Juan Ramón Masoliver. Descripció del Fons». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: 18 juny 2013].
  2. Hernández Hernández, Sònia. La formación de un humanista. Juan Ramón Masoliver (1910-1936). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 20 de juliol de 2010 [Consulta: 27 març 2016]. 
  3. «Juan Antonio Masoliver Ródenas». CCCB. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. [Consulta: 27 març 2016].

BibliografiaModifica

  • Juan Ramón Masoliver: 60 años de creación, crítica y traducción literarias: 16 de diciembre de 1993, Col·legi de Periodistes de Catalunya. Barcelona: Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya, 1994. 45 p.
  • HERNÁNDEZ, Sònia - ACÍN, Ángel Luis. Juan Ramón Masoliver: dies llegits. Montcada i Reixac: Ajuntament de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, 2002. 225 p.
  • ARTÍS, Andreu-Avel·lí - LLADÓ, Josep Maria. Periodistes sota censura: de la fi de la Guerra Civil a la Llei de Premsa. Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya, 1999. 207 p.

Enllaços externsModifica