Juan Soldevila y Romero

cardenal espanyol

Juan Soldevila y Romero (Fuentelapeña, Província de Zamora), 1843 - Saragossa, 1923) fou un eclesiàstic i polític espanyol. Sacerdot, fou promogut a canonge de Valladolid, bisbe de Tarazona, administrador apostòlic de Tudela i arquebisbe de Saragossa, on rebé el capel cardenalíci el 1919. En aquesta condició participà en el conclave de 1922 que elegí el papa Pius XI. Designat senador defensà els regadius, per la qual cosa fou molt popular entre els aragonesos. Se significà en les seves posicions polítiques pel seu conservadorisme.

Infotaula de personaJuan Soldevila y Romero
Soldevila y Romero.jpg
modifica
Biografia
Naixement20 octubre 1843 modifica
Fuentelapeña (Zamora) modifica
Mort4 juny 1923 modifica (79 anys)
Saragossa (Aragó) modifica
Causa de mortHomicidi modifica (Ferida d'arma de foc modifica)
Lloc d'enterramentBasílica del Pilar modifica
Cardenal prevere Santa Maria del Popolo
15 desembre 1919 – 4 juny 1923
← José María Cos y MachoGeorge William Mundelein →
Arquebisbe de Saragossa
16 desembre 1901 – 4 juny 1923
← Antonio María Cascajares y AzaraRigobert Domènec Valls →
Bisbe de Tarassona
28 abril 1889 – 16 desembre 1901
← Cosme Marrodán y RubioJosé María Salvador y Barrera →
Escudo del Senado de España.svg Senador del Regne
Apostolic Administrator of Tudela (en) Tradueix
Administrador apostòlic de la diòcesi d'Osca
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia catòlica llatina i Església Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic i polític modifica
Ordenació sacerdotal28 de desembre de 1867
Consagració28 abril 1889, Benet Sanz i Forés modifica
Proclamació cardenalícia15 de desembre de 1919
per Benet XV
Cardenal prevere de Santa Maria del Popolo
Participà en
1922Conclave de 1922 modifica
Cronologia
4 juny 1923 Assassinat del Cardenal Soldevila modifica
Premis

Fou assassinat en un atemptat atribuït al grup anarquista Los Solidarios, del qual formava part Buenaventura Durruti, en el marc de les lluites socials de l'època. Després de l'assassinat del sindicalista Salvador Seguí i Rubinat pels pistolers del Sindicat Lliure a Barcelona, el grup Los Solidarios decideix assassinar també diverses personalitats entre les quals hi havia Soldevila. El dia 4 de juny de 1923, quan el cotxe del cardenal entrava a l'escola asil a El Terminillo, dos individus, identificats després com a Francisco Ascaso i Rafael Torres Escartín, dispararen contra l'eclesiàstic, que morí a l'acte. Detinguts poc després, l'audiència de Saragossa condemnà Rafael Torres Escartín a cadena perpètua i Francisco Ascaso en rebel·lia, perquè havia fugit de la presó dies abans. La seva mort provocà un gran impacte a l'opinió pública i precedí en tres mesos el pronunciament i la Dictadura de Primo de Rivera.

Enllaços externsModifica


Precedit per:
Cosme Marrodán Rubio
 
Bisbe de Tarassona

28 d'abril de 1889 – 16 de desembre de 1901
Succeït per:
José María Salvador Barrera
Precedit per:
Antonio María Cascajares Azara
 
Arquebisbe de Saragossa

16 de desembre de 1901 – 4 de juny de 1923
Succeït per:
Rigoberto Domenech Valls
Precedit per:
José María Cos Macho
 
Cardenal prevere de Santa Maria del Popolo

15 de desembre de 1919 – 4 de juny de 1923
Succeït per:
George William Mundelein