Julià Guillamon i Mota
Julià Guillamon i Mota (Barcelona, 17 de novembre de 1962) és un crític literari i escriptor català.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 novembre 1962 (58 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Barcelona |
| Ocupació | Escriptor |
| Ocupador | La Vanguardia (1994–) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
 | |
Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Va començar a escriure crítica literària a la revista Canigó el 1982. Més endavant es va incorporar al Diari de Barcelona, i també va publicar en mitjans com El Correo Catalán, Avui, Quimera, Revista de Catalunya, Serra d'Or, Lletra de Canvi, Canigó, El Temps i Àrtics. El 29 de gener de 1993 va començar a col·laborar setmanalment al diari La Vanguardia,[2] el seu primer article fou una crítica literària sobre el primer volum de les obres completes de Ferran Canyameres. Fou el comissari executiu de l'exposició "Espriu. He mirat aquesta terra" (CCCB, 2013)[3] El desembre de 2016 la seva parella, Cris, va patir un vessament cerebral i va romandre en coma un parell de mesos. Va ser tractada inicialment a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i posteriorment a l'Institut Guttmann.[4] Guillamon va documentar la seva experiència en el llibre Travessar la riera (Comanegra, 2017). Ha rebut el Premi Crítica Serra d'Or d'Assaig 2002 per La ciutat interrompuda i els premis Octavi Pellissa 2006, Ciutat de Barcelona d'assaig 2008 i Lletra d'Or 2009 per El dia revolt.[2]
ObraModifica
- 1989 Joan Perucho i la literatura fantàstica, assaig (reedició revisada a Empúries el 2020) ISBN 978-84-297-2886-6
- 1991 La fàbrica de fred, narrativa (reedició revisada el 2021 a Galàxia Gutenberg) ISBN 978-84-7596-325-9
- 2001 La ciutat interrompuda: De la contracultura a la Barcelona postolímpica (assaig, reedició ampliada el 2019 a Anagrama) ISBN 84-8264-332-0
- 2008 Uh, Gabirú, recull d'articles (Empúries) ISBN 978-84-9787-319-2
- 2008 El dia revolt: Literatura catalana de l'exili, assaig (Empúries) ISBN 978-84-9787-340-6
- 2011 La Mòravia, novel·la (Galàxia Gutenberg) ISBN 978-84-8109-930-0
- 2014 Jamás me verá nadie en un ring: La historia del boxeador Pedro Roca, assaig (Comanegra) ISBN 978-84-16033-10-2
- 2015 Joan Perucho, cendres i diamants: Biografia d'una generació, assaig (Galàxia Gutenberg) ISBN 978-84-9850-655-6
- 2016 L'enigma Arquimbau: Sexe, feminisme i literatura a l'era del flirt, assaig (Comanegra) ISBN 978-84-16605-06-4
- 2017 Josep Palau i Fabre: La joia de viure. Amb Toni Benages i Gallard ISBN 978-84-947258-1-4
- 2017 El sifon de can Sitra: Cent trenta-cinc cromos i dos recordatoris, recull d'articles (Comanegra) ISBN 978-84-16605-77-4
- 2017 Travessar la riera (Comanegra, 2017) ISBN 9788417188047
- 2018 El barri de la Plata (narrativa) (L'Avenç) ISBN 9788416853168
- 2018 Ausetans, assaig (Generalitat de Catalunya)
- 2018 Palau i Fabre Barcelona, assaig (Galàxia Gutenberg)
- 2018 Els mitjons Molfort's i la publicitat racional (Museu de Mataró)
- 2019 El tren de la bruixa (L'Avenç)
- 2019 Deu entrevistes (Comanegra)
- 2020 Vi i benzina (contes) (Vibop) ISBN 9788412030945
- 2020 Llibre de cavalleries, amb Toni Benages i Gallard (Edicions 62)
- 2020 Les cuques[5] (Anagrama)
- 2020 Petita història de Joan Perucho. Il·lustrada per Pilarín Bayés (Editorial Mediterrània)[6]
- 2021 La fàbrica de fred (Galaxia Gutenberg)[7]
ReferènciesModifica
- ↑ «Julià Guillamon i Mota». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Julià Guillamon i Mota al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ «Julià Guillamon» (en català). [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ «Entrevista a Julià Guillamon, escriptor i crític literari» (en català). [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ «Julià Guillamon: “Los personajes quieren sincronizarse con la naturaleza”» (en castellà), 08-07-2020. [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ Guillamon, Julià. Petita història de Joan Perucho. Editorial Mediterrània, 2020. ISBN 978-84-9979-681-9.
- ↑ «Avançament editorial: ‘La fàbrica de gel’, de Julià Guillamon» (en català). Vilaweb, 24-01-2021. [Consulta: 25 gener 2021].