Julià Guillamon i Mota
Julià Guillamon i Mota (Barcelona, 17 de novembre de 1962) és un crític literari i escriptor català.[1] Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Des de l'any 1994 publica setmanalment articles al diari La Vanguardia. També col·laborà amb Avui, Diario de Barcelona, El Correo Catalán, Quimera, Revista de Catalunya, Serra d'Or, Lletra de Canvi, Canigó, El Temps i Àrtics.[2] Com a assagista ha tractat la imatge de Barcelona en la literatura entre els anys setanta i els Jocs Olímpics d'estiu de 1992. L'obra literària reflecteix el fracàs de les utopies i la desaparició del món industrial.
 | |
| Nom original | (ca) Julià Guillamon |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 17 de novembre de 1962 (57 anys) Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Periodista, autor, escriptor i crític literari |
| Obra | |
Obres destacables
| |
 | |
Ha estat comissari de diverses exposicions literàries, com per exemple les dedicades a Joan Perucho (1998), Josep Palau i Fabre (2001) i Quim Monzó (2009-2010).
Ha rebut el Premi Crítica Serra d'Or d'Assaig 2002 per La ciutat interrompuda i els premis Octavi Pellissa 2006, Ciutat de Barcelona d'assaig 2008 i Lletra d'Or 2009 per El dia revolt.[2]
Alter Músiques Natives fou un projecte de Julià Guillamon del 2005 que consistí en un llibre en català publicat el 1995. Fou un primer esforç per explorar una línia de continuïtat històrica de les altres músiques a Catalunya. El llibre anà acompanyat d'un doble disc que comença amb la Peça per a serra mecànica (1964) de Josep Maria Mestres Quadreny i que acaba amb la Sardana dels desemparats (1995) de Pascal Comelade.[3] També es va realitzar una exposició relacionada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, comissariada pel mateix Julià Guillamon.[4][5]
Obra literàriaModifica
- 1989 Joan Perucho i la literatura fantàstica (assaig) ISBN 978-84-297-2886-6
- 1991 La fàbrica de fred (narrativa) ISBN 978-84-7596-325-9
- 2001 La ciutat interrompuda: De la contracultura a la Barcelona postolímpica (assaig) ISBN 84-8264-332-0
- 2008 Uh, Gabirú (recull d'articles) ISBN 978-84-9787-319-2
- 2008 El dia revolt: Literatura catalana de l'exili (assaig) ISBN 978-84-9787-340-6
- 2011 La Mòravia (novel·la). ISBN 978-84-8109-930-0
- 2014 Jamás me verá nadie en un ring: La historia del boxeador Pedro Roca (assaig) ISBN 978-84-16033-10-2
- 2015 Joan Perucho, cendres i diamants: Biografia d’una generació (assaig) ISBN 978-84-9850-655-6
- 2016 L’enigma Arquimbau: Sexe, feminisme i literatura a l’era del flirt (assaig) ISBN 978-84-16605-06-4
- 2017 Josep Palau i Fabre: La joia de viure. Amb Toni Benages i Gallard ISBN 978-84-947258-1-4
- 2017 El sifon de can Sitra: Cent trenta-cinc cromos i dos recordatoris (recull d'articles) ISBN 978-84-16605-77-4
- 2017 Travessar la riera (document) ISBN 9788417188047
- 2018 El barri de la Plata (narrativa) ISBN 9788416853168
Catàlegs d'exposicionsModifica
- 1995 Alter músiques natives. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1995. ISBN 978-84-393-3613-6 [Consulta: 6 gener 2013].
- 1998 El món de Joan Perucho: L'art de tancar els ulls ISBN 978-84-393-4620-3
- 2000 Josep Palau i Fabre, l'alquimista ISBN 978-84-393-5280-8
- 2002 Èczema. Del textualisme a la postmodernitat. 1978-1984, Museu d'Art de Sabadell. Guillamon és coautor, junt amb Ricard Mas, Jordi Domènech, Àngel Terron, Josep M. Sala-Valldaura, Isona Passola, Perejaume, Joaquim Sala-Sanahuja, Carles Hac Mor, Maria Josep Balsach i Glòria Picazo i Calvo. ISBN 978-84-87221-57-6
- 2005 Literatures de l'exili ISBN 978-84-9803-074-7
- 2009 Monzó: Com triomfar a la vida ISBN 978-84-8109-847-1
- 2010 L'estil Quaderns Crema ISBN 978-84-7727-484-1
EdicionsModifica
- 2015 La propera festa del llibre serà de color taronja. Edicions Proa. Sobre l'exposició celebrada l'any 2014 pels 50 anys d'existència de l'Editorial Proa.
ReferènciesModifica
- ↑ «Julià Guillamon i Mota». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Julià Guillamon i Mota al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ «Músiques d'exploració». Culturcat. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 14 octubre 2012].
- ↑ «Julià Guillamon | CCCB». CCCB. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ Hemeroteca La Vanguardia