Julián Arcas

(S'ha redirigit des de: Julián Gavino Arcas Lacal)

Julio Gabino Arcas Lacal, més conegut simplement com a Julián Arcas (María, Almeria, 25 d'octubre de 1832 - Antequera, Màlaga, 16 de febrer de 1882), fou un guitarrista clàssic i compositor espanyol, probablement el més important del país al llarg de l'últim terç del segle XIX.

Infotaula de personaJulián Arcas
Julián Arcas.gif
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Julio Gabino Arcas Lacal Modifica el valor a Wikidata
25 octubre 1832 Modifica el valor a Wikidata
María (Província d'Almeria) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 1882 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Antequera (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, guitarrista clàssic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1848 Modifica el valor a Wikidata –
ProfessorsDionisio Aguado García Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFrancesc d'Assís Tàrrega i Eixea Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra clàssica Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 64C6k8ToxMMDyJC90D6Dx2 Musicbrainz: b4f8f03b-1740-4497-96ef-4aa9d85d749c Discogs: 2732367 IMSLP: Category:Arcas,_Julián Allmusic: mn0001236988 Modifica el valor a Wikidata

Va néixer el 25 d'octubre de 1832 a la vila de María, Almeria. Els seus pares van ser Joan Pere Arcas Arjona i Antònia Lacal París, del municipi de Vélez-Blanco. El seu pare fou guitarrista aficionat i qui va ensenyar a tocar la guitarra al seu fill Julián quan aquest era encara petit.

Julián es va traslladar a Màlaga per a continuar la seva formació amb José Asencio (deixeble directe de Dionisio Aguado), participant en la ciutat en recitals privats. Va establir profundes relacions professionals i amistoses que li farien tornar a Màlaga nombroses vegades. Va ser presentat al guitarrista Antonio Trinitat Horta quan aquest visità la ciutat en el transcurs d'una gira de concerts. Amb 16 anys Julián va començar a tocar en auditoris, realitzant la primera de les seves gires, debutant a Granada, a Madrid i a altres ciutats.

Ja consagrat com a concertista, a principis de la dècada del 1850 va conèixer a Sevilla al jove guitarrer d'Almeria Antonio de Torres, qui el va animar a que es dediqui professionalment a la construcció de guitarres. L'amistat entre tots dos es va perllongar fins al final de la vida d'Arcas. Les col·laboracions del guitarrista van ajudar a la creació d'un model d'instrument que es va constituir en pauta a seguir. Torres va construir el 1856, a petició d'Arcas, una guitarra que posteriorment va ser batejada com "La Lleona", i que va ser utilitzada pel guitarrista en moltes de les seves gires. Arcas la considerava com el millor dels instruments que hagués mai tocat.

També per aquesta època, va emprendre una intensa activitat concertística per diferents ciutats. En 1853, 1854 i 1855 va realitzar concerts a Madrid, i va ser segurament en alguna d'aquestes visites quan va tocar, presentat possiblement pels ducs de Montpensier, al Palau Reial davant la reina Isabel II, qui li va professar una profunda admiració que va afavorir la seva carrera.

Entre 1857 i 1862 va realitzar concerts a Palma, Valladolid, Logronyo, Sevilla, Còrdova, Màlaga, Múrcia, Madrid i Barcelona (ciutat on segurament residia, amb la seva família), aconseguint elogis de crítica i públic.

A finals de l'estiu de 1862 Arcas va viatjar a Anglaterra, actuant en la residència de Londres del duc de Wellington i al palau dels ducs de Cambridge, a Brighton. Es va guanyar l'admiració de la princesa Maria Adelaida, melòmana que va organitzar festes privades en el seu honor. També es va guanyar els elogis de la premsa britànica.

L'any 1865 li va anomenar mestre honorari del Conservatori de Madrid i va ser investit Cavaller de la Reial Orde de Carles III, guardó aconseguit només per un altre guitarrista, Trinidad Huerta.

Probablement malalt, va retornar a Almeria retirant-se de l'activitat concertística (encara que esporàdicament va realitzar alguns concerts). Va obrir un establiment dedicat a la venda de petrolis, negoci que va fracassar en 1876. Va reprendre llavors les seves gires concertístiques, entre 1876 i 1881.

Després d'anys sense veure's, es va trobar a Alacant el seu antic alumne Francesc Tàrrega (en 1879 o en 1881).

Va ser també compositor de peces per a guitarra.[1]

A finals de gener de 1882, en el transcurs d'un dels seus viatges, va caure malalt a Antequera i es va veure obligat a fer llit en una casa d'hostes. Va morir a la ciutat el 16 de febrer de 1882. Està enterrat al cementiri d'aquesta localitat.

Des de l'Any 2000 se celebra a Almeria el Certamen Internacional de Guitarra Clàssica Julián Arcas, patrocinat per Cajamar.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Partitures de Julián Arcas» (en anglès). IMSLP. [Consulta: 25 octubre 2017].
  2. «Julián Arcas - Certamen Internacional de Guitarra Clásica» (en castellà). julianarcas.es. Arxivat de l'original el 22 de maig 2011. [Consulta: 25 octubre 2017].

Enllaços externsModifica