Obre el menú principal

Julián Felipe Muñoz Palomo (El Arenal, Àvila, 24 de novembre de 1948) és un polític espanyol, conegut per la seva polèmica gestió com a alcalde de Marbella[1] i per haver estat parella sentimental d'Isabel Pantoja.

Infotaula de personaJulián Muñoz
Biografia
Naixement Julián Felipe Muñoz Palomo
20 de novembre de 1948 (1948-11-20) (70 anys)
El Arenal, Àvila, Espanya
Escudo Marbella.gif  Alcalde de Marbella
2 de maig de 2002 – 13 d'agost de 2003[1]
Dades personals
Nacionalitat Espanyola
Es coneix per "polèmica gestió com alcalde"
Activitat
Ocupació polític
Partit PSOE (Abans de 1991)
GIL (1991-2007)
Altres
Cònjuge Mayte Zaldivar (1974-2003)
Parella Isabel Pantoja (2003–2006)
Condemnat per cas Malaya
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Trajectòria políticaModifica

Afiliat al PSOE abans de l'any 1991, al costat d'Emilio Ureña i Sara Arias, quan entrà en política junt amb Jesús Gil. La seva ocupació i responsabilitat en el Grupo Independiente Liberal (GIL) va augmentar amb el temps, després de ser escolit regidor al número sis de la llista electoral el 1991, número tres a les de 1995 i número dos a les de 1999.[2]

El 2002, després de la dimissió de Jesús Gil, arran de la seva implicació en l'anomenat "Caso Camisetas", Muñoz passà a exercir les funcions d'alcalde de Marbella. Fou investit definitivament com a alcalde en un ple celebrat el 2 de maig de 2002.[2]

En les eleccions de maig de 2003, i després de la inhabilitació de Jesús Gil ratificada pel Tribunal Suprem, Muñoz es presentà com a número ú i candidat a l'alcaldia pel GIL, aconseguint la majoria absoluta (15 de 27 membres) amb el 47,09% dels vots i sent reenvestit alcalde de Marbella el 14 de juny.[3] El 13 d'agost d'aquest mateix any Muñoz perdé l'alcaldia després d'una moció de censura impulsada per un grup de set trànsfugues del GIL, sent Marisol Yagüe escollida com a nova alcaldessa.[4]

Cas MalayaModifica

Va ser detingut a juliol de 2006 en la segona fase del cas Malaya, la trama de corrupció immobiliària i institucional més important fins al moment a Espanya. Durant el temps de presó preventiva, Muñoz va ser condemnat en diversos casos per prevaricació, malversació de fons públics i per prevaricació urbanística relacionada amb la concessió de llicències il·legals durant els governs municipals del Grup Independent Liberal (GIL).[5] Després de complir les tres quart parts d'aquestes condemnes urbanístiques, i havent rebut abans la llibertat sota fiança en el cas Malaya, Muñoz va sortir de la presó el 17 d'octubre de 2008 després de gairebé 2 anys i mig entre reixes.

El 2013 el condemnen a set anys i mig de presó i 10 anys d'inhabilitació per càrrecs públics per prevaricació, mentre és absolt dels delictes de malversació de cabals públics i el subsidiari o alternatiu de frau.[6]

L'octubre de 2013 és condemnat per l'Audiència Provincial de Màlaga a 2 anys de presó i 16 d'inhabilitació per delictes de frau i prevaricació en el marc de l'anomenat Cas Malaya.[7]

Durant el temps que va estar a la presó, va acumular diferents patologies que van redundar en un delicat estat de salut. Pateix una cardiopatia isquèmica-hipertensiva, unida a una diabetis mellitus tipus I i un nombrós quadre d'afeccions, entre elles una arteriopatia. En els últims dos anys a la presó, es va veure obligat a visitar l'hospital en 29 ocasions. La pròpia sotsdirectora mèdica de la presó va informar que el risc de mort de Muñoz a mig termini (entre un i cinc anys) és superior al 50% tot i el tractament i l'assistència mèdica contínua.

A causa del greu deteriorament de la seva salut li va ser inicialment concedit el règim penitenciari de tercer grau a l'agost de 2015,[8] decisió judicial que va ser posteriorment anul·lada per l'Audiència de Màlaga, en considerar aquesta que Muñoz manté «intacta» la seva «capacitat de delinquir».[9] Dies després, l'Audiència l'eximeix d'acudir a totes les sessions del judici per la trama de corrupció «cas Fergocon», en el qual està imputat, causa del seu estat físic.[10]

El 6 de maig de 2016 va abandonar definitivament la presó i complirà el seu tercer grau al Centre d'Inserció Social de Algesires.[11]

Càrrecs exercitsModifica



Càrrecs públics
Precedit per:
Jesús Gil
 
Alcalde de Marbella

2002-2003
Succeït per:
Marisol Yagüe

ReferènciesModifica