Obre el menú principal

Julián Muñoz

polític espanyol

Julián Felipe Muñoz Palomo (El Arenal, Àvila, 24 de novembre de 1948) és un polític espanyol, conegut per la seva polèmica gestió com a alcalde de Marbella[1] i per haver estat parella sentimental d'Isabel Pantoja.

Infotaula de personaJulián Muñoz
Biografia
Naixement Julián Felipe Muñoz Palomo
20 de novembre de 1948 (1948-11-20) (71 anys)
El Arenal, Àvila, Espanya
Escudo Marbella.gif  Alcalde de Marbella
2 de maig de 2002 – 13 d'agost de 2003[1]
Dades personals
Nacionalitat Espanyola
Es coneix per "polèmica gestió com alcalde"
Activitat
Ocupació polític
Partit PSOE (Abans de 1991)
GIL (1991-2007)
Altres
Cònjuge Mayte Zaldivar (1974-2003)
Parella Isabel Pantoja (2003–2006)
Condemnat per suborn
malversació de fons públics
prevaricació
Modifica les dades a Wikidata

Trajectòria políticaModifica

Afiliat al PSOE abans de l'any 1991, al costat d'Emilio Ureña i Sara Arias, quan entrà en política junt amb Jesús Gil. La seva ocupació i responsabilitat en el Grupo Independiente Liberal (GIL) va augmentar amb el temps, després de ser escolit regidor al número sis de la llista electoral el 1991, número tres a les de 1995 i número dos a les de 1999.[2]

El 2002, després de la dimissió de Jesús Gil, arran de la seva implicació en l'anomenat "Caso Camisetas", Muñoz passà a exercir les funcions d'alcalde de Marbella. Fou investit definitivament com a alcalde en un ple celebrat el 2 de maig de 2002.[2]

En les eleccions de maig de 2003, i després de la inhabilitació de Jesús Gil ratificada pel Tribunal Suprem, Muñoz es presentà com a número ú i candidat a l'alcaldia pel GIL, aconseguint la majoria absoluta (15 de 27 membres) amb el 47,09% dels vots i sent reenvestit alcalde de Marbella el 14 de juny.[3] El 13 d'agost d'aquest mateix any Muñoz perdé l'alcaldia després d'una moció de censura impulsada per un grup de set trànsfugues del GIL, sent Marisol Yagüe escollida com a nova alcaldessa.[4]

Cas MalayaModifica

Va ser detingut a juliol de 2006 en la segona fase del cas Malaya, la trama de corrupció immobiliària i institucional més important fins al moment a Espanya. Durant el temps de presó preventiva, Muñoz va ser condemnat en diversos casos per prevaricació, malversació de fons públics i per prevaricació urbanística relacionada amb la concessió de llicències il·legals durant els governs municipals del Grup Independent Liberal (GIL).[5] Després de complir les tres quart parts d'aquestes condemnes urbanístiques, i havent rebut abans la llibertat sota fiança en el cas Malaya, Muñoz va sortir de la presó el 17 d'octubre de 2008 després de gairebé 2 anys i mig entre reixes.

El 2013 el condemnen a set anys i mig de presó i 10 anys d'inhabilitació per càrrecs públics per prevaricació, mentre és absolt dels delictes de malversació de cabals públics i el subsidiari o alternatiu de frau.[6]

L'octubre de 2013 és condemnat per l'Audiència Provincial de Màlaga a 2 anys de presó i 16 d'inhabilitació per delictes de frau i prevaricació en el marc de l'anomenat Cas Malaya.[7]

Durant el temps que va estar a la presó, va acumular diferents patologies que van redundar en un delicat estat de salut. Pateix una cardiopatia isquèmica-hipertensiva, unida a una diabetis mellitus tipus I i un nombrós quadre d'afeccions, entre elles una arteriopatia. En els últims dos anys a la presó, es va veure obligat a visitar l'hospital en 29 ocasions. La pròpia sotsdirectora mèdica de la presó va informar que el risc de mort de Muñoz a mitjà termini (entre un i cinc anys) és superior al 50% tot i el tractament i l'assistència mèdica contínua.

A causa del greu deteriorament de la seva salut li va ser inicialment concedit el règim penitenciari de tercer grau a l'agost de 2015,[8] decisió judicial que va ser posteriorment anul·lada per l'Audiència de Màlaga, en considerar aquesta que Muñoz manté «intacta» la seva «capacitat de delinquir».[9] Dies després, l'Audiència l'eximeix d'acudir a totes les sessions del judici per la trama de corrupció «cas Fergocon», en el qual està imputat, causa del seu estat físic.[10]

El 6 de maig de 2016 va abandonar definitivament la presó i complirà el seu tercer grau al Centre d'Inserció Social de Algesires.[11]

Càrrecs exercitsModifica



Càrrecs públics
Precedit per:
Jesús Gil
 
Alcalde de Marbella

2002-2003
Succeït per:
Marisol Yagüe

ReferènciesModifica