Kímolos
Kímolos o Cimolos[1] (grec: Κίμωλος) és una illa grega del grup de les Cíclades que es troba prop de l'illa més gran de Melos en el Mar Egeu. Es considera com una illa de classe mitjana, rural, no inclosa en els punts turístics, per tant, les connexions amb ferry no són sempre freqüents
 Kímolos | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Κίμωλος (el)  | |||||
 | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Grècia | ||||
| Regió | Egeu Meridional | ||||
| Arxipèlag | Cíclades | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 36 km² | ||||
| Banyat per | mar Egea | ||||
| Altitud | 364 m | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 840 04 | ||||
| Fus horari | |||||
L'illaModifica
Kímolos és el centre administratiu del municipi de Kímolos, que inclou a més les illes deshabitades de Políegos, Agios Efstathios i Agios Georgios. Té una àrea de 36 km² i el punt més alt, el tossal Paleokastro, arriba a 364 metres d'altitud. La superfície del municipi és de 53,251 km², on hi viuen 769 persones segons el cens del 2001.
El port de l'illa és conegut com a Psathí, on s'erigeix una antiga església del segle xvii. La capital de l'illa és Kímolos o Chora, amb 700 habitants. Està situada a 1 quilòmetre del port, a la part alta d'un pujol. Al poble de Prassa, hi ha aigües radioactives. La Necròpoli de Hellenika és un dels seus grans atractius turístics. Al sud-est es troba l'illot de Políegos.[2]
HistòriaModifica
Estrabó esmenta Cimolos destacant que en ella s'obtenia la cimolita, un silicat d'alumini que se solia usar com a sabó.[3][4] La ciutat de Cimolos va ser membre de la Lliga de Delos, el lloc apareix en els registres de tributs a Atenes de l'any 416/5 a. C.[5]
En el 338 aC a. C. hi ha documentada una disputa entre Cimolos i Melos per la possessió de les tres petites illes de Políegos, Eteria i Líbia que va ser sotmesa a l'arbitratge d'Argos, la decisió del qual va ser favorable a Cimolos.[6]
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ http://www.euratlas.com/Atlas/archipelago/milos_kimolos.html
- ↑ Guía Total: Grecia p. 108.
- ↑ Estrabó X,5,1.
- ↑ Estrabó, Geografia llibres VIII-X, p.501, nota 529 de Juan José Torres Esbarranch, Madrid: Gredos (2001), ISBN 84-249-2298-0.
- ↑ Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen. «El Egeo». A: An inventory of archaic and classical poleis (en anglès). Nueva York: Oxford University Press, 2004, p. 751-752. ISBN 0-19-814099-1.
- ↑ [1]IG XII,3 1259.