KDE

comunitat de programari lliure

El KDE és una comunitat que desenvolupa i dona suport al programari lliure per a entorn d'escriptori i aplicacions mòbils.[1] Originalment KDE feia referència explícitament a l'entorn d'escriptori, essent una de les opcions més populars en distribucions GNU/Linux.[2] Actualment tots els components pertanyents als entorns gràfics s'agrupen sota el nom de 'KDE Plasma', mentre que KDE és pròpiament el nom de la comunitat.

Crystal Clear app winprops bw.pngKDE
KDE logo.svg Modifica el valor a Wikidata

Tipuscomunitat del programari lliure i organització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Versió inicial14 octubre 1996 Modifica el valor a Wikidata
EpònimCommon Desktop Environment Modifica el valor a Wikidata
Equip
Creador/sMatthias Ettrich Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Stack ExchangeEtiqueta Modifica el valor a Wikidata
GitHubKDE Modifica el valor a Wikidata
Id. Subredditkde Modifica el valor a Wikidata

Facebook: KDE Twitter: kdecommunity LinkedIn: 29561 Youtube: UCF3I1gf7GcbmAb0mR6vxkZQ GitHub: KDE Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

KDE va ser fundat el 1996 per Matthias Ettrich[3] quan era estudiant d'informàtica a la Universitat de Tübingen, al sud d'Alemanya. Aquesta iniciativa va ser la reacció a diversos problemes amb alguns aspectes de l'escriptori d'Unix, explicats a aquesta entrada d'un grup de notícies, el problema era que no hi havia algunes aplicacions que buscava o no li funcionaven com ell volia. Va proposar la formació de no només un conjunt d'aplicacions, sinó preferiblement un escriptori on els usuaris poguessin veure coses que es veiessin i funcionessin robustament. També volia crear un entorn fàcil d'usar. Un problema de les aplicacions que disposava era que la seva xicota no les podia usar. Tot això li va despertar molt d'interès, i el projecte KDE va néixer.

Matthias va triar usar les biblioteques Qt pel seu projecte. Altres programadors van començar a desenvolupar aplicacions mitjançant KDE/Qt, i a principis del 1997 es van alliberar diverses aplicacions molt complexes. En aquest moment, les biblioteques Qt no usaven una llicència lliure i els membres del projecte GNU es van queixar pel fet d'usar biblioteques privatives per crear un projecte lliure. Degut a aquest motiu es van iniciar dos projectes: L'Harmony toolkit per crear un reemplaçament lliure de les biblioteques Qt i l'escriptori Gnome per crear un escriptori sense Qt programat completament amb programari lliure.

El novembre de 1998 les biblioteques Qt es van alliberar amb la llicència QPL, però el debat va continuar a causa de la dubtosa compatibilitat amb les biblioteques GPL. El setembre de l'any 2000 Trolltech va fer una versió de les seves biblioteques per Unix amb llicència GPL, en addició a la QPL la qual va ser eliminada de les preocupacions de la Free Software Foundation. Amb KDE 4 passà a anomenar-se «KDE Software Compilation» i a partir de l'agost del 2014 es dividí en tres parts:

Actualment KDE i GNOME participen en el projecte Freedesktop.org en un intent d'estandarditzar l'escriptori d'Unix, així i tot hi ha una intensa competició amistosa entre ells dos.

Organització del projecte KDEModifica

 
Evolució del desenvolupament de KDE

Com molts altres projectes lliures, KDE està sent desenvolupat per voluntaris, així i tot diverses companyies com Novell, Trolltech i Mandriva contracten programadors per treballar en el projecte. Però en aquest gran projecte no només hi ha programadors, sinó que hi ha traductors, dissenyadors, empaquetadors... i molta gent més. Per tant, l'organització es fa bastant complexa i els problemes i decisions es discuteixen en diverses llistes de correu.

Les decisions importants, com les dates de llançament o la inclusió de noves aplicacions es fan pel kde-core-devel, la seva llista és anomenada core developers. Aquests programadors han fet importants contribucions a KDE durant el pas dels anys. Les decisions no es prenen mitjançant votacions, sinó discutint. En la majoria de casos aquest sistema funciona bé, les discussions importants (per exemple si l'API de KDE 2 s'havia de trencar a favor de KDE 3) són estranyes.

Mentre els desenvolupadors estan repartits arreu del món el projecte té una base ferma a Alemanya. Els servidors webs s'allotgen a les universitats de Tübingen i Kaiserslautern, una organització alemanya té els drets de la marca "KDE", les conferències de KDE se solen realitzar a Alemanya.

ReferènciesModifica

  1. «About KDE». KDE. [Consulta: 10 abril 2018].
  2. Dieguez Castro, José. Introducing Linux Distros. Apress, 2016, p. 25. ISBN 9781484213926 [Consulta: 10 abril 2018]. 
  3. Lydia Pintscher et al. KDE e.V.. 20 Years of KDE, 2016, p. 1. ISBN 9781365359972 [Consulta: 10 abril 2018]. 
  4. «First release of KDE Frameworks 5» (en anglès). KDE, 07-07-2014. [Consulta: 23 desembre 2020].
  5. Gilberson, Scott. «KDE Plasma 5—For those Linux users undecided on the kernel’s future» (en anglès). Ars Technica, 18-08-2014. [Consulta: 23 desembre 2020].
  6. Pomeyrol, J. «KDE Applications se renombra como KDE Gear». MuyLinux.com, 25-03-2021. [Consulta: 19 abril 2021].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica