Kabiyarí
Els Kabiyarí són un poble indígena, que habita a la vora del riu Apaporis mitjà, el seu afluent el Cananarí i les llacunes limítrofes, al departament del Vaupés (Colòmbia).[1] Són 311 persones,[2] que parlen el cabiyarí, una llengua arawak.[3]
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total | 311 (2004) |
| Llengua | cabiyari |
| Geografia | |
| Estat | Colòmbia |
Economia modifica
La base de l'economia és l'horticultura itinerant, en chagras on creixen conjuntament cultius de iuca, nyam, chontaduro, bananer, ají, pinya, marañón i altres. A més practiquen la pesca, caça i recol·lecció de fruits silvestres.[4]
Organització social modifica
Es consideren una germanor o fratria, conformada actualment per cinc llinatges: Paamari que governa la societat; Maniari, els guerrers; Pamiari, estan encarregats de mantenir la cultura pròpia, les tradicions i costums; els Pachakuari o "gent avi", són els payés o xamans i; els Mitaperiari, encarregats de l'organització econòmica.[1]
Com els pobles de llengües tucanes, en la mateixa regió, la germanor dels kabiyarí practica l'exogàmia lingüística. Mantenen relacions d'intercanvi matrimonial amb els barasanes, taiwano i tatuyo. Parlen la llengua dels seus agnats, a més de la pròpia i, un clan tatuyo, els yukaá, ha adquirit la llengua cabiyarí.[3]
Cosmologia modifica
El món dels kabiyarí va ser creat i construït per diversos moviments que van engendrar l'espai, el temps, la diversitat, el territori i la societat. En el principi existia la terra (Hehechu) que era el gran jaguar, buit sense animals ni plantes ni dia ni nit; i el cel (Yakamamukute). En moure's el cel del seu caule i moure's per la terra, desenvolupa el camí del món primordial va generant la diversitat. Yakamamukute va matar als fills de Hehechu, qui al seu torn va matar a Yakamamukute.[1]
Dels trossos de Yakamamukute que van caure en la terra, es van aixecar els Fills del Cel, els Manullly. En el riu Pirá-Paraná, en aquells dies centre del món, dominat per Mapitare, va començar el camí dels Fills del Cel. Buscaven com establir-se i van descobrir l'arrel de l'arbre medicinal Itchanu que els salvaria de les malalties de la terra. Quan van arribar a la seva base en el raudal Jirijirimo, la propietària de l'arbre no els va permetre usar-lo. Quan la propietària va morir, van derrocar l'arbre, que es va convertir en riu Apaporis i les seves branques en el Cananarí i altres afluents.[1]
Com l'Apaporis era recte, criden a Asha, l'anaconda,[5] que li dóna la forma al riu, construeix les seves corbes i permet que els Manullly organitzin el territori de la germanor i assignin els territoris de cada llinatge. Va ser el camí d'Asha, que culmina quan li roben el llampec al tro i cada llinatge rep una part de llampec.[1]
El camí de Keri, la lluna, va definir l'incest i va prohibir les relacions sexuals i intercanvis matrimonials dins de la germanor. El camí de la maloca o de les aliances, va establir l'intercanvi matrimonial amb la gent la terra.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Bourge, François (1976) "Los caminos de los hijos del cielo"; Revista Colombiana de Antropología 20: 101-146.
- ↑ Arango, Raúl y Enrique Sánchez (2004) Los Pueblos Indígenas de Colombia en el Umbral del Nuevo Milenio: 71. Bogotá: Departamento Nacional de Planeación.
- ↑ 3,0 3,1 Lengua Kaviyarí; PROEL.
- ↑ CABIYARI; Toda Colombia es mi pasión.
- ↑ Correa, François (1996) Por el camino de la Anaconda Remedios; Bogotá: Cerec. Correa, François (1989) Relatos míticos Kabiyarí. Bogotá: Editora Guadalupe, SCC.